SOLSONA - Un passeig cap a la riera Almoneda, seguint el curs del riu Negre i tornar per la depuradora fins a Solsona

- Versió en Català
- Versión en Español
- English Version
---------------------------------

VERSIÓ EN CATALÀ.

SOLSONA - Un passeig cap a la riera Almoneda, seguint el curs del riu Negre i tornar per la depuradora fins a Solsona.

Ruta circular des de Solsona passant per:

- Plaça del Camp (0.4 km)
- Font dels Safaretjos (0.5 km)
- Pont sobre riera d'Almoneda (0,9 km)
- Pont de Cal Sotaterra (1,1 km)
- Pont de Solsona (1,3 km)
- Font del Molí dels Capellants ( 1,7 km)
- Basses Naturalitzades del riu Negre (2,9 km)
- Nova estació depuradora (3,1 km)


PETITS APUNTS DE LA CIUTAT DE SOLSONA.
LA CIUTAT.
Vista de Solsona des del Castellvell. A la foto de sota, els diferents barris de la ciutat
El nucli medieval està format pel que actualment es coneix com a Nucli Antic, que s'aixeca al centre de l'actual nucli urbà. A tot el voltant d'aquest nucli originari, però preponderantment cap a llevant i cap al migjorn, es van anar estenent els barris de Solsona. La Creu Blanca (al nord) i cal Llarg (al sud-oest) són els dos únics barris que queden separats del nucli urbà. Integrats en aquest, cal fer esment dels barris de la Cabana del Geli, el Camp del Molí, la Creu de Sant Joan, cal Xuixa, Mira-sol, Josep Torregassa, el Serrat del Mingo i el Tossal.

LA RODALIA.
La resta del terme municipal és conegut amb el nom del Vinyet, nom que prové del fet que el cultiu predominant que s'hi feia era el de la vinya, fins que, a la segona meitat del segle xix, va sobrevenir la plaga de la fil·loxera.
El Vinyet està dividit en quatre partides: la partida de Sant Pere Màrtir (al NO), la partida de Sant Honorat (al NE), la partida de Santa Llúcia (al SE) i la partida de Sant Bernat (al SO).

HISTÒRIA.
Primers pobladors, l'època romana, les invasions visigòtiques i dels sarraïns
Les primeres referències històriques sobre la població que habita al Solsonès daten de l'any 3000 aC en plena prehistòria i això s'ha pogut constatar pels diferents sepulcres que utilitzaven per enterrar els morts. A Solsona es té constància de l'existència de tres sepulcres d'aquesta època. D'aquesta manera se sap que hi hagué un primer poblat a la zona.

De l'època dels ibers es té constància de diferents poblats al Solsonès, entre els quals el del Castellvell de Solsona. Aquest poblat tenia una estructura urbana, al damunt d'un serrat, consistent en una plaça central, voltada de cases, i un pas per a poder sortir i entrar. S'ha pogut calcular que eren unes 350 persones les que devien viure-hi allà al segle iii aC.

La influència romana també tingué pes a Solsona. S'instal·laren a l'antic poblat ibèric, però aviat l'abandonaren, per tal de construir un nucli urbà a la confluència de les rieres de Lladurs i de l'Olmeda. És l'edificació d'una minúscula ciutat romana. Segons sembla, en aquest antic nucli hi havia l'existència d'unes termes públiques tal com van demostrar unes excavacions a principi del segle xx. També es creu que hi degué haver un temple, molt probablement a l'indret de l'actual Catedral

Els visigots també fan el seu pas a Solsona al segle v i, tres segles més tard, els sarraïns es varen establir a Solsona durant uns 70 anys, fins a passar a domini del rei franc, dins de la frontera que establia la Gòtia.

La vila de Solsona i la vila de Santa Maria.
Al segle x, ja es troba una Solsona consolidada quant a la població, però amb la característica que la vila naixia entorn de dos nuclis diferents i, per tant, dues jurisdiccions distintes. Així doncs, el senyoriu feudal sobre Solsona era compartit entre els senyors del Castell de Solsona i els del Monestir de Santa Maria.

Els senyors del Castell de Solsona es deien Miró, els seus descendents s'anomenen Ecard i finalment Torroja. Serà la pubilla dels Torroja, Agnès, que el 1217 es casarà amb el vescomte de Cardona, Ramon Folc IV; d'aquesta manera el domini del Castell de Solsona és exercit per la família Cardona, que, amb posterioritat, serà promoguda a comtal i finalment a ducal.

Quant al Monestir, s'instaurà el 1070, moment en què es crea la Canònica de Santa Maria. Amb anterioritat hi havia hagut uns primers temples.

Durant la Reconquesta Solsona té el seu protagonisme, molts noms de la comarca es troben també en poblacions de la Segarra, el Segrià i del Penedès fent la repoblació d'aquelles terres. Segons sembla, els comtes d'Urgell s'encomanaven a Santa Maria de Solsona en aquells temps.

Època decadent.
És un mal començament el del segle xix a Solsona. La Guerra del Francès va dur a la ciutat les tropes franceses de Napoleó que el 1810 van dur a terme importants destrosses. Entre les més destacades hi ha l'incendi de la catedral provocat pels francesos sota les ordres del general Macdonald, que va ordenar que es calés foc al temple en absència del bisbe i dels capellans.

El 1833 va esclatar la Primera Guerra Carlina. Solsona i comarca havien estat majoritàriament carlines, amb un suport decidit de l'Església. S'acabà el 1840, Solsona quedà molt malmesa. Els carlins es van fer els amos de la ciutat i el 14 de juny el mateix pretendent al tron dels Carlins, Carles Maria Isidre de Borbó, va entrar a Solsona juntament amb 14.000 soldats.

La Segona Guerra Carlina, la dels Matiners, s'inicià a la mateixa Solsona el 1846 amb l'aixecament militar per part dels carlins comandats pel mariscal de camp carlí i fill del poblet d'Ardèvol, Benet Tristany. Aquest, però, fou derrotat i el 1847 va ser afusellat a Solsona.

L'any 1854 a Solsona hi hagué una epidèmia de còlera.
Tot aquest seguit de calamitats obriren un període de decadència a Solsona, la qual veié disminuir la seva població a gairebé mil habitants, tenint en compte que en tenia poc més de tres mil. D'unes 500 cases que tenia el nucli emmurallat, només unes 150 eren poblades i la resta eren abandonades o en estat de ruïna.

L'absència de dinamisme econòmic també s'observa en el fet que la industrialització no es va dur a terme a Solsona, perquè no reunia requisits per atraure la gran indústria. La indústria que perdurava a la ciutat encara era la dels tallers de ganiveters, tot i que també van disminuir.

PER MÉS REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Solsona
---------------------------------------------

VERSIÓN EN ESPAÑOL

SOLSONA - Un paseo hacia la riera Almoneda, siguiendo el curso del río Negro y volver por la depuradora hasta Solsona.

Ruta circular desde Solsona pasando por:

- Plaza del Camp (0.4 km)
- Fuente de los Lavaderos (0.5 km)
- Puente sobre riera de Almoneda (0,9 km)
- Puente de Cal Sotaterra (1,1 km)
- Puente de Solsona (1,3 km)
- Fuente del Molí dels Capellants ( 1,7 km)
- Balsas Naturalizadas del río Negro (2,9 km)
- Nueva estación depuradora (3,1 km)

PEQUEÑOS APUNTES DE LA CIUDAD DE SOLSONA.
LA CIUDAD.
Solsona es un municipio y localidad española de la provincia de Lérida, en la comunidad autónoma de Cataluña. Capital de la comarca del Solsonés, es también cabeza de partido judicial y sede de la diócesis de Solsona. Cuenta con una población de 9171 habitantes (INE 2023). La imagen prerrománica de la Virgen del Claustro, como patrona de Solsona, y las seculares Fiesta Mayor y el Corpus, así como el Carnaval, son algunos de sus principales alicientes.

HISTORIA.
La Solsona existente en la actualidad se tiene que ubicar hacia el siglo x y apareció en las inmediaciones del castillo y del monasterio, conocida con el nombre de Selisona o Celsona. Le fue concedido el título de ciudad por Felipe II.

Uno de los episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, el titulado Un voluntario realista, se desarrolla principalmente en Solsona, en el marco de la guerra de los agraviados.

LA CATEDRAL. Se conoce la existencia de una primera iglesia prerrománica en el 977. La primera iglesia románica se consagró en el año 1070 y se tiene constancia de que era un templo de reconocido interés en su época. De la misma época se conservan actualmente los tres ábsides, el campanario y algunos elementos del claustro, y también la antigua bodega y el comedor de los canónigos, hoy habilitados para otros fines. La catedral actual es de estilo gótico y se empezó a construir a finales del siglo xiii y se terminó en el siglo xvii.

PORTALES Y MURALLAS DE LA CIUDAD.
A medida que Solsona iba creciendo se construyeron unas primeras murallas en el siglo xi, que fueron substituidas en el siglo xiv por otras, de las que hoy en día quedan restos dispersos en distintos emplazamientos como es el caso de las tres torres de la zona del Valle Caliente (Av. Virgen del Claustro) donde se puede observar que se han abierto ventanas y terrados en las mismas como integración de la antigua muralla en edificaciones residenciales realizadas al largo del siglo xx. Para acceder al recinto amurallado se abrieron portales que se cerraban al anochecer con puertas de madera y se abrían al empezar el día. En la actualidad se conservan tres portales intactos, el portal de Llobera, el portal del Castillo y el portal del Puente, este último de ornamentación neoclásica. El portal del Puente se terminó en el año 1805, y se convirtió en la principal entrada de la ciudad después de construirse un puente de piedra de doce arcadas a finales del siglo xviii. En el siglo xvii, en época de peste, se abrió el actual portal de Llobera para que entrasen sólo los que eran naturales de Solsona como medida de protección. Sobre la entrada de dicho portal se construyó al siglo xviii una capilla, hoy existente, dedicada a santa Ana. El portal del Castillo tiene este nombre debido que el primer castillo de Solsona se situaba al lado de dicho portal. Los antiguos señores feudales hacían solemnemente su entrada por este lugar, jurando previamente que harían guardar los privilegios y costumbres de Solsona. Hasta el siglo xviii el portal del castillo era la principal entrada de la ciudad.

Palacio Episcopal y Museo Diocesano y Comarcal de Solsona:
El actual Palacio Episcopal se construyó al siglo xviii por parte del obispo de Solsona, Rafael Lasala, sobre el que fue el antiguo monasterio. Su fachada principal constituye uno de los ejemplos más destacados del neoclásico catalán, junto con la fachada del Palau de la Virreina (Palacio de la Virreina) de Barcelona. Dentro del Palacio Episcopal se encuentra la residencia del obispo de Solsona, los servicios de la Curia Diocesana, el Archivo de la Diócesis, una sala que se utiliza para realizar exposiciones, conferencias o conciertos y también el Museo Diocesano y Comarcal. En este se pueden visitar diferentes salas dedicadas desde la prehistoria hasta al siglo xx, pasando por importantes colecciones de arte románico, gótico, renacentista y barroco.

Otros puntos de interés de la ciudad:
Destacan otros puntos de interés como es el caso de las otras fuentes más características de la ciudad en la plaza de la Catedral y la plaza de San Isidro, el Hotel San Roque, un renovado hotel de construcción modernista, la plaza del Campo y el passeo a partir de los cuales la antigua ciudad se extendió, y a las afueras destaca el Parque de la Virgen de la Fuente, donde uno se siente envuelto por la naturaleza a escasos kilómetros de Solsona.

OTROS PUNTOS DE INTERES :
La Plaza Mayor.
Torre de las Horas
Plaza de San Juan
La Casa de la Ciudad
El Palacio Llobera

REFERÈNCIAS MAS EXTENSAS EN: https://es.wikipedia.org/wiki/Solsona
--------------------------------------------

ENGLISH VERSION (Made with translator)

SOLSONA - A walk towards the Almoneda stream, following the course of the Negro River and returning through the treatment plant to Solsona.

Circular route from Solsona passing through:

- Plaza del Camp (0.4 km)
- Fountain of the Lavaderos (0.5 km)
- Bridge over the Almoneda stream (0.9 km)
- Cal Sotaterra Bridge (1.1 km)
- Solsona Bridge (1.3 km)
- Capellants Mill Fountain (1.7 km)
- Naturalized Rafts of the Negro River (2.9 km)
- New treatment plant (3.1 km)


SMALL NOTES OF THE CITY OF SOLSONA.

THE CITY Solsona, Lleida.
Solsona (Catalan pronunciation: [sulˈsona]) is a municipality and capital of the comarca
of the Solsonès in the province of Lleida, Catalonia, Spain. It is situated in the centre of the comarca in the Catalan Central Depression. It is served by the C-55 road to Manresa, and is linked to Berga and Bassella by the C-26. Until a few years ago, Solsona used to be the main road used by people from Barcelona to go to Andorra.

The name most probably derives from the Setelsis (Ancient Greek: Σετελσίς or Σελενσίς) mentioned by Ptolemy as a town of the tribe of Jaccetani in Hispania Tarraconensis.[4][5] The old town is known as the Nucli antic: it preserves a large part of its fortifications. The cathedral of Santa Maria de Solsona and the episcopal palace are in a neoclassical style. The latter houses the diocesan and comarcal museum and the Museum of Salt (Museu de la Sal), with crystals and objects made from the salt of nearby Cardona.

One of the most important events in the city is Carnaval, a pagan celebration that marks the beginning of the Quaresma. Tens of thousands of people come from all over Catalonia and beyond, to participate in the celebration that lasts almost one week.

Solsona is home to one of the oldest hunters' association of Catalonia, which held its 75th anniversary in 2015. The city also hosts the only big research centre of Catalonia located outside an urban area, the Forest Sciences Centre of Catalonia (CTFC), with around 100 people employed.

MORE REFERENCES: https://en.wikipedia.org/wiki/Solsona,_Lleida
-----------------------------------