Tossal de Mormur

Més informació a "Veure més" i a https://reptesmuntanyencs.cat/tossal-de-mormur/
Más información en https://reptesmuntanyencs.cat/tossal-de-mormur-2/
TEXT EN CATALÀ
Em trobo en aquesta ocasió amb una d’aquelles muntanyes que, si no és perquè és a la llista del repte dels 100 cims, mai m’hauria plantejat anar-hi. I és que a aquest cim costa de trobar-li encants, però el cas és que els hi té.
El més destacable d’aquest cim són les vistes. Encara que la seva altura és escassa, 326 metres, el paisatge es fa inacabable, 360º imponents. Un altre dels detalls a destacar és la seva silueta. El perfil d’aquesta muntanya, que s’aixeca per sobre de tots els camps que la rodegen, la fa reconeixible des de ben lluny.
Qualsevol plantejament que es faci per pujar al cim implica, tant sí com no, caminar entre camps de conreu, i si es vol fer circular, per pista. L’aproximació en cotxe, un turisme, és molt fàcil i es pot arribar fins a poc menys de 600 metres del cim, lloc on acaba una de les pistes. Es poden plantejar uns quants recorreguts, però el cert és que tots seran molt monòtons i pesats, pel fet que tots serán per pistes a ple sol, sense cap arbre en molts centenars de metres a la redona.
És per això que, penso jo, aquest cim és perfecte per fer amb mainada petita o amb acompanyants no gaire acostumats a caminar, i també com a complement d’altres excursions que es puguin realitzar el mateix dia, a cims propers. Això sí, també caldrà tenir en compte la meteorologia perquè en dies calorosos segur que serà un patiment, i amb pluja encara pitjor perquè amb aquest element, caminar pels camps de conreu segur que no és agradable.
Dit això, parlem d’un 100 cims on no és obligatori anar-hi, però si ets dels que vols fer la llista sencera no cap més remei que pujar-hi. El cim és al mig de quatre pistes, les quals es caminen totes en aquesta proposta, així que pots aparcar en qualsevol de les cantonades. Les pistes, encara que són prou amples, penso que no permeten aparcar en qualsevol lloc.
TEXTO EN ESPAÑOL
Yo he dejado el coche en el cruce de la pista que se encara directamente a la cima, donde ya se descubre el vértice geodésico, que actúa como un faro. Recorro en sentido oeste los poco menos de 300 metros que me separan del final de la traza de grava y subo el talud que me encuentro de cara.
En la llanura que me recibe empiezo a ver un rastro de hitos. Lo sigo entre vegetación y algún tramo de rocas, entre campos y terreno baldío, y al final trato de andar, sin camino, bajo los cultivos, en clara dirección a una hilera de hitos que se ven en la base de la montaña.
Cuando llego encuentro un claro rastro de sendero, que sigo en flanqueo hasta que salgo a la esquina de otro campo. En este punto, el sendero gira de forma brusca hacia la izquierda, sentido sureste, por donde subo a la cima, donde me recibe el pilar del vértice geodésico y unas vistas increíbles.
La bajada la hago un poco al tuntún, aunque hay un sendero, al que finalmente me incorporo. De lo que se trata es de ir a buscar el rastro de roderas de maquinaria que finalmente acaban por encontrar la pista de grava que permite entrar a los campos para trabajarlos. Una vez en esta pista, la sigo hasta salir a la pista principal, que es la Cabanera Real (ICGC) o Camino de Albesa (Google), y que une la carretera C-26 con la población de Albesa.
Una vez en esta pista, si se toma en sentido noreste, en poco más de un kilómetro se cierra el círculo. Yo sigo en sentido suroeste, sólo por el capricho de hacer un recorrido más largo. No tiene otra explicación ni sentido, pero es lo que hago. Ya no se trata de otra cosa que caminar y caminar por pista, hasta llegar al siguiente desvío, girar a la derecha en sentido norte, caminar 1.300 metros hasta encontrar una nueva pista, volver a girar a la derecha y hacer de nuevo unos 1.300 metros hasta salir a la pista en la que he aparcado.
Por esta pista recorro otros 500 metros para dar así por finalizado este tedioso recorrido. Muy bonita la cima y la subida y bajada, pero el resto del recorrido…