Cursarroca 2014 (Caminada), 09-11-14
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.69 mi
- Elevation gain
- 1,421 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 1,421 ft
- Max elevation
- 1,394 ft
- TrailRank
- 57
- Min elevation
- 882 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 2 hours 38 minutes
- Coordinates
- 1114
- Uploaded
- November 9, 2014
- Recorded
- November 2014
near Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)
Viewed 1195 times, downloaded 21 times
Trail photos
Itinerary description
Us esperèm l´any vinent.
Benvinguts a la web de la 4a Cursa i Caminada de Muntanya CURSAROCA 2014
En unes línies us volem presentar la 4ª edició de la cursarroca que es celebrarà el proper dia 9 de novembre, coincidint d’entre altres esdeveniments amb la festa major petita del nostre municipi, com cada any l’organitza el CLUB ESPORTIU FENT AMICS amb la col•laboració tècnica de Tretzesports i amb el suport de l’Ajuntament de SANT MARTÍ SARROCA.
LA CURSA: En l’edició d’aquest any la cursa torna a estar inclosa en la lliga de curses Gran Penedes, amb el mateix circuit que en la passada edició, amb dos avituallaments sòlids i un líquid, i en acabar tots els participants rebran un obsequi de la cursa i un entrapa de botifarra a la brasa.
LA CAMINADA: Com cada any variarà el circuit respecte a edicions anteriors, amb un avituallament sòlid I un líquid i el final amb l’entrepà de botifarra. En acabar també rebran l’obsequi de la caminada.
Waypoints
Waypoint
1,064 ft
Masía de Can Vallès
Xemeneia de maó de planta octogonal i alçat troncocònic, de base ampla i coronament amb motllura. Els angles de les cares es formen sanefes col·locant maons sobresortits. Travessem el riu per pont de fusta.
Fountain
931 ft
Font de la Salut
Font amb aixeta. La riera de Pontons forma al seu pas per Sant Martí un magnífic congost, amb nombroses balmes i parets verticals. En alguns trams, el congost arriba a tenir alçades superiors als cinquanta metres. En aquest indret, es troben la balma de Can Vallès, la Font de la Salut, la Cova Rodona, la cova Foradada i la cova del Castell entre d'altres.
Castle
1,095 ft
CASTELL SANT MARTI
Altitud: 341 m Documentat: 966 El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del segle X situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès. Conjuntament amb l'església de Santa Maria formen l'anomenat Conjunt monumental de la Roca. Ambdós edificis estan catalogats com monument històric artístic d'interès nacional i formen part del museu municipal.[1] El seu fill Guillem, ja al segle XI, va iniciar l'ampliació del castell. Guillem es casà amb Adelaida de la família vescomtal de Barcelona. En morir aquesta i el seu fill Bernat, tot el patrimoni passà a la seva filla Dispòsia, muller de Mir Geribert d'Olèrdola.[2] Va ser reforçat com a fortificació militar per Mir Geribert, auto-nomenat Príncep d'Olèrdola, i emparentat amb els Santmartí. L'any 1023, el castell, "castri Sancti Martini", limitava amb el terme de Castellví de la Marca. Mir Geribert morí el 1060, deixant com usufructuària a la seva segona muller Guilla de Besora i llegant els castells de Sant Martí i d'Olèrdola al seu fill Gombau.[2] El castell va ser heretat per Arnau Mir, que rebria el sobrenom “de Sant Martí” i era el germà menor de Gombau. Entre 1076 i 1082, Arnau Mir jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer II pels castells d'Olèrdola i Eramprunyà,[2] i fou governador del Penedès.[3] En el segle XII es construí l'església del castell, Santa Maria, després parroquial,[3] damunt d'un edifici religiós anterior del segle X, i al castell es van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles. Arnau va ser succeït pel seu fill Jordà de Santmartí que reedificà part del castell i que alhora fou succeït pel seu fill Guillem.[2] Els Santmartí van viure l'època de màxima esplendor a principis del segle XIII, quan posseïen també els castells de Subirats, Olèrdola, Eramprunyà, Falset i Móra.[4] L'any 1247, el senyor del castell era Ferrer de Sant Martí, que el va constituir en feu. A mitjan segle XIII, amb l'extinció de la línia dels Santmartí,[2] el castell passà per unió matrimonial als Entença.[5] L'any 1339, n'era senyor Berenguer de Vilaragut i l'any 1343 n’era senyor Bernat Guillem d'Entença. Deu anys més tard el castell era venut als senyors de Font-rubí.[2] En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va pertànyer a la Casa de Barcelona,[3] i l'any 1376 n'era senyor l'infant Martí d'Aragó, futur rei Martí l'Humà i fill de la reina Elionor. El 1381 va vendre el castell i el seu terme a Bernat de Fortià,[2] germà de Sibil·la de Fortià, quarta dona de Pere el Cerimoniós.[6] L'ascens de Sibil·la fins a convertir-se en muller del rei Pere li causà moltes enemistats. Amb el rei malalt de mort (1386-87), Sibil·la va témer la represàlia dels seus fillastres Joan I i Martí, i de Violant de Bar, esposa del primer, i va optar per abandonar la cort per anar a Sitges i després es refugià al castell de Sant Martí Sarroca. Aquests ordenaren la seva persecució i aconseguiren assetjar-la al mateix castell. Sense resistència, la reina vídua s'entregà a les forces de l'infant Martí i de la nova parella reial el 7 de gener de 1387, i va salvar la seva vida a canvi de retirar-se de la cort.[6] Posteriorment el castell passà al llinatge dels Cervelló, senyors de Montagut i de Querol (després de la Llacuna), i fou heretat per Guerau de Rocabertí. Vers el 1481, per pagar uns deutes,[3] va ser adquirit en subhasta pública per la Pia Almoina de la catedral de Barcelona,[2] que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi i que el va senyorejar fins al 1837. A principis del segle XVIII el castell tornà a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i fou un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V d'Espanya, juntament amb el Castell de Cardona.[4] Es va rendir el 18 de setembre de 1714, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts en ser trobats allà.[3] El 1782, el castell va tornar a fortificar-se.[4] Castell de Sant Martí Sarroca (octubre 2009) Amb la desamortització es va accelerar la degradació de l'edifici, que sovint va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble.[3] Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la guerra civil de 1872 el poble fou fortificat i l'església destinada a caserna, maltractada i profanada i el castell fou incendiat i quedà convertit en un munt de ruïnes.[2] L'any 1933, les seves pedres van servir per construir el pont de can Rabell.[2] La decadència del castell continuà fins a mitjan segle XX, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.[3] El 1963 Pepet Teixidor i Lluís Pujadó iniciaren la reconstrucció del castell[2] sota la direcció del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. S'ha enderrocat una part del Castell per recuperar una de les façanes. De l'estructura del castell s'ha reedificat la part formada per les estances nobles, que formen un pati interior amb forma trapezoïdal.[6] A la planta baixa hi ha les Quadres, sala que manté l'estructura original del segle XI. Les antigues cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa. La sala gòtica evoca l'antic menjador, originàriament romànic. La sala de ponent està restaurada amb estil renaixement. A l'ala sud, la primera planta antigament allotjava les habitacions o dormitoris i les finestres conserven seients festejadors. La planta baixa hi havia l'antic celler de vi, d'estil romànic.[
Religious site
1,071 ft
ERMITA SANT JOAN LLEDO
Sant Joan de Lledó és una ermita prop del centre rural de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Aquesta humil capella ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera... però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. L'ermita de sant Joan de Lledó constitueix un edifici d'una sola nau amb contraforts, de gran portal adovellat emmarcat i una rosassa al damunt amb gelosia de rosa de sis pètals. L'edifici està rematat per un petit campanar de cadireta d'un sol ull. S'hi celebra missa només una vegada a l'any el dia del seu patró sant Joan.
You can add a comment or review this trail
Comments