Circular (curta) per Los Cahorros de Monachil

12/08/2020

El recorregut per l’engorjat que el riu Monachil dibuixa poc abans d’entrar a aquesta localitat conforma una de les rutes de senderisme més senzilles i populars de Granada. A aquest
congost se’l coneix com Cahorros de Monachil, fent referència al barranc o estretament entre parets de roca per on davalla el curs de l’aigua, tot i que la paraula “cahorro”, que és com se l’anomena, no sembla que estigui recollida al diccionari de la R.A.E.
Sigui com sigui, es tracta d’un itinerari que combina ponts penjats i peripècies entre el riu i les roques, que es pot allargar o escurçar per la seva capçalera, en funció de les ganes de caminar que es tinguin o de la temperatura que hi hagi a l’exterior de l’engorjat. En el nostre cas, en ple mes de d’agost i amb una onada de calor a sobre, hem optat per la versió més curta.
El riu Monachil neix al vessant NW del pic del Veleta, a una alçada lleugerament inferior als 3.000 mts., en un indret anomenat Barranco de Cauchiles i, poc abans de travessar el nucli urbà de Monachil, excava entre les roques el congost de Los Cahorros. Passada la població avança per la vall fins a desembocar al riu Genil, al SW de Granada, prop d’Armilla.
L’inici d’aquest recorregut el trobem a la zona d’aparcament habilitada a la sortida de Monachil, localitat a la que s’hi arriba des de Granada deixant la seva ronda sud per la sortida 2, seguint primer la carretera A-4028 i després la GR-3202. Travessem el nucli urbà i gairebé a la sortida per la Calle Huenes, veurem a l’esquerra l’accés al pàrking públic i gratuït dels Cahorros. Sembla prou ample per a encabir la gran quantitat de persones que visiten l’indret.
Comencem a caminar pel carrer esmentat, cara amunt, fins que un rètol indicador a l’esquerra ens diu per on hem de baixar fins a la llera del riu. L'estret sender discorre vorejant-lo per la seva riba orogràfica esquerra, fins que arribem a l’antiga central hidroelèctrica dels tramvies.
Més endavant trobarem el primer dels ponts penjats, seguint per un camí amb baranes que ens deixa a una cruïlla. Anem en direcció Cahorros, travessant un nou pont penjat que dona pas a un tram d’escales que ens enfilen per les parets del congost, que travessarem per un tercer pont, arribant així a una de les principals atraccions d'aquesta ruta, que consisteix en creuar un pont penjat de 63 mts. de longitud, construït fa un segle, tot i que recentment va ser reformat, per donar-li major seguretat.
A la sortida del pont veurem a l’esquerra una paret de contenció d’aigües, que és per on seguirem. En aquest una estreta conducció ens farà avançar arran de riu de forma curiosa, doncs la seva finalitat és fer córrer l’aigua, no que hi passin persones, per tant, trobarem alguna grapa que ens ajudarà a superar parets desplomades que ens obligaran a perdre la verticalitat o a ajupir-nos i passar a quatre grapes per alguns trams on no hi ha prou alçada per anar dempeus, com és el cas de la Cueva de las Palomas, passadís natural, on uns enormes blocs despresos de la paret han quedat encaixonats sense arribar a bloquejar totalment la llera del riu. Tot plegat no és gens complicat, sinó més aviat distret, encara que si el riu baixa molt carregat, segurament hi ha algun punt que deu tenir la seva gràcia, doncs alguna peripècia t’obliga a situar-te a tocar el cus de l’aigua.
Passat el congost, el camí ens aboca a una vall tancada entre muntanyes, coneguda com Las Azuelas, on seguirem uns metres riu amunt fins veure a l’esquerra (una mica amagat) un cinquè pont penjat, més curtet i malmès, que ens deixarà a una pista per la que anirem guanyant alçada, per tant, tindrem una visió elevada sobre l’entorn de roques que conformen aquest curiós paratge.
Arribem a una cruïlla amb un rètol indicador. Malgrat que per tornar a Monachil i Purche ens digui que hem de seguir cara amunt pel P.R. A-283, nosaltres agafarem un sender molt fressat i evident que marxa a l’esquerra, dibuixant un traçat sinuós, per un terreny trencat i blanquinós, semblat al de les margues. Un trencall a l’esquerra ens convida a enfilar-nos a una elevació des d’on tenim una panoràmica alçada dels Cahorros, però que és bastant prescindible, doncs aporta poca cosa al que hem anat veient fins ara.
Passem per sota el Cortijo del Cerrillo de la Fuente, parcialment enrunat, i el camí comença a perdre alçada. Rebem per l’esquerra el sender que prové del tram central dels Cahorros (on hi ha un indicador) i ens dirigim, a estones per un terreny desfet i dret, al Merendero San Garrito i des d’aquí, pel camí de la Era de los Portachuelos, a les primeres cases i camps de conreu situats de les afores de Monachil, fins a sortir a la carretera de Purche, on seguirem les marques blanques i grogues del P.R. A-283, que ens fan entrar al poble, travessant més endavant el riu pel pont que hi ha proper a la zona d’estacionament on tenim el cotxe, tancant d’aquesta manera aquest curt, però entretingut itinerari circular.


Ressenya de xrs1959