Castellar d'en Hug Costa Pubilla o Pla de Pujals (100 cims)

El Costa Pubilla o Pla de Pujals es el cim més alt de la serra de Montgrony al Ripollès. Aquesta serra va des el coll de la Creueta (carretera BV-4031 de la Molina a Castellar de n'Hug) fins la vall del Freser. Queda al sud de Planoles i damunt del Santuari de Montgrony (Gombrèn). Es un dels 100 cims de la llista de la FEEC. Aprofitant una forta nevada l’hem fet amb raquetes des Castellar d’en Hug.
Deixem l’auto en una petita explanada abans del km-14 de la BV-4031, un cop passat el trencall cap a la ermita de Sant Joan de Cornudell. Som a 1550 metres i comencem a caminar per una pista de terra que va pujant suaument. Som a cara solana però aviat trobem neu i al cap d’una estona, a mesura que revoltem el Pla de la Jaça Gran, ens anem enfonsant. Raquetes.
Castellar d’en Hug queda sota nostre, a l’esquerra Tossal de Rus i Puigllançada ben carregats de neu. Seguint la pista, voltem també la Costa dels Guardians fins una raconada on hi ha uns abeuradors pel bestiar sota una bassa, avui tot rodejant de neu. Deixem la pista i tirem amunt, pujant pel menys pendent fis el collet de les Fontetes de Castellar. Ja som dalt la carena de la serra de Montgrony, veiem la Cerdanya i Puigmal.
Seguim direcció ponent pujant al la Pedra Picada (2010 m), baixem al coll del Remoló, davant nostre l’Emperadora (1962 m) que passem per la cara nord per arribar al coll de la Bona. Tornar a pujar , primer dret al Roc dels Llamps, desprès el Tossal de Meians (2050 m) i finalment, el Costa Pubilla (2055 metres).
Vistes esplèndides en totes direccions, especialment al Nord (Puigmal i Olla de Núria), a llevant el Taga i Puig Estela ben nevats, a ponent destaca el Pedraforca i la Tossa d’Alp. Cap el sud, al final de moltes serres, treuen el cap el Montseny, la Mola i Montserrat. Fa una mica de vent, però podem fer un mos ben arrecerats a l’herba.
Per baixar no tornem per la carena, anem avall cap a la nostra dreta, per lliure, gaudint de les raquetes. Trobem un barranc molt pendent (Clot dels Cerdans) que no baixem, seguim flanquejant cap a la dreta per anar a buscar el barranc que baixa des el Coll de la Bona. Ens hi posem i entrem en un tros molt pendent, difícil de baixar i fem alguna relliscada fins arribar a les Fontetes de Meians. Ara minva el pendent i trobem una pista a la nostra esquerra que ens permet baixar be, malgrat que la neu es molt tova i es fa feixuc amb les raquetes.
Anem avall, sempre amb el torrent de les Fontetes a la nostra dreta. Agafem un camí on ja minva la neu, ens traiem les raquetes i aviat ens trobem les vaques de Meians. Abans de la casa ja trobem l’indicador del GR-3 (sender central de Catalunya) que ve del Santuari de Montgrony. Nosaltres seguim les marques vermelles i blanques cap a la dreta, direcció Castellar d’en Hug. El GR es una mica brut, trobem arbres caiguts de la darrera llevantada. Ens puja fins can Torra on per una ampla pista arribem fins Sant Joan de Cornudell. Una mica més enllà fem un trencall (no marcat) per un sender de cabres que puja fins la carretera i el lloc on tenim l’auto.
Una bonica excursió de distància i desnivell raonable, que qualifico de dificultat moderada. Crec que pujar i baixar d’un cim de 2000 metres nevat no es mai fàcil.