Tuc de Ribereta (100 cims FEEC)(IBP=92) des del Refugi Ventosa i Calvell

Ascensió a un magnífic mirador del sector nordoccidental del Parc d'Aigüestortes.
Sortint del Refugi Ventosa i Calvell, fem l'aproximació pel camí de Carros de Foc vers el nord, en direcció al Refugi de la Restanca. Al km 1.5 trobem una bifurcació i prenem el corriol a la dreta que ens durà en pujada moderada fins al Port de Caldes. Allà comenca pròpiament la part aventurera de l'excursió, ja que ens desviem a l'esquerra (rumb nord) per anar a buscar la cresta del Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes. Trobarem un itinerari molt ven fitat, que progressa entre blocs de granit i alguna clapa herbosa, molt fàcil i amb passos de I o I+. Just abans del cim, l'itinerari fitat escora cap a la dreta, i ens fa passar al vessant occidental de la muntanya, progressant en diagonal anant a buscar una petita i senzilla canal que ens deixarà a uns metres del cim del Tuc del Cap deth Port de Caldes. A continuació seguim el cordal, ja en descencs, buscant el millor pas cap al coll que separa aquesta muntanya del nostre objectiu, el Tuc de Ribereta, tot ajudant-nos de les poques fites que trobem en aquest sector. Un cop assolit el coll, perdem de vista les fites, i progressem cap el cim pel vessant occidental per una pala herbada a prop del rocallam que dedineix la cresta. Un cop al cim entenem l'encert d'haver inclòs aquest cim tant poc freqüentat al repte dels 100 cims de la FEEC, ja que tenim unes vistes espectaculars en trobar-nos rodejats per les crestes de Travessani, Bessiberri i Tumeneia, i amb el Montardo en primer terme, al qual el cim del Tuc se Ribereta és connectat per la mateixa cresta que hem recorregut per arribar-hi.
En el descens cap el coll trobem algunes fites, que ens fan sospitar que seria viable desgrimpar la cresta, però preferim desfer el trajecte fins al coll. Un cop allà, hi ha l'opció de tornar a pujar al Tuc del Cap deth Port de Caldes i baixar desgrimpant fins el Port de Caldes, o bé baixar en direcció oest des del coll cap a la vall, que es l'opció que prenem. Es tracta d'una baixada incialment herbada, relativament còmoda, seguida per un caos de blocs de grans dimensions en el que es progressa de forma senzilla. Sobre cota 2500 arribem a un terreny mixt, de pendents suaus, i fem una navegació combinada entre mapa topogràfic i visió directa per anar a buscar el camí de retorn minimitzant els canvis de cota.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]