Overmountain Cap de Creus

Aquesta ruta és preciosa pels amants de les trialeres, les bones vistes, i les excursions tècniques. Les pujades son per carretera majoritàriament (ho agrairem quan portem unes quantes baixades) que ens permeten remuntar ràpid i gaudint d'unes vistes immillorables. Les baixades són molt técniques i molt llargues, aquesta ruta és recomanable fer-la amb una bici de recorregut generós i proteccions per evitar ensurts.
Dit això, resumeixo: surto de l'estació de Vilajuiga i enfilem la carretera que ens duu a Sant Pere de Rodes. Pujada constant però de bon fer. No hi arribem, sinó que una mica despres del Mas Ventós prenem una pista (els primers metres) que deriva al cap de poc en un corriol marcat amb blanc i vermell (GR) que primer ascendeix per després donar lloc a un fort pendent molt tècnic, precaucio. Ens obligarà a baixar de la bici en mes d'un punt ja que hi ha escalons de grans dimensions i corbes tancades. Ja comencem a veure el mar i Llançà, i acte seguit el pendent el sender es "suavitza" i es pot ciclar. Ull amb la velocitat que hi ha més d'una paella, amb precaució gaudirem molt ja que algunes estan peraltades. Baixem molt de desnivell per aquest sender força rocós, i quasi arribem fins a Llançà. Un cop allà, fem uns km de carretera en direcció Port de la Selva, i a la platja del Cau del Llop podem pendre el camí de ronda. Allà ens relaxarem amb les vistes i podem pedalejar tranquil·lament ja que esta parcialment pavimentat. Arribem a Port de la Selva, on és molt recomanable reposar, refer-se i agafar aigua perquè encara ens queda el mes dur.
Tot comença amb la carretera de pujada de nou al monestir de St Pere de Rodes, quasi 600 metres partint del nivell del mar. Allà, em desvio per veure'l per fora (aquest tros es pot suprimir ja que la pujada es amb la bici a coll, la baixada es pot fer en alguns trams, però només sumaran 20 minuts més a la ruta).
Seguim la carretera direcció a Vilajuiga, i quan arribem de nou al mas Ventos, prenem un corriol dificil de seguir que ens porta fins a un coll. Allà prenc la variant dels dolmens, que comenca com un corriol ràpid que es comença a picar a mesura que avancem. Però no té desperdici, trialera tècnica amb alguns trams que ens caldra tirar de pedal, aguantar l'equilibri, molta roca, intercalats amb trams ràpids... finalment arribem a un punt que ens haurem de baixar de la bici (només uns metres) ja que fa pujada per unes roques i arribem a l'intersecció amb el recorregut del campionat de descens de Pau. Aquí em decideixo a pujar el tram que no hem fet del recorregut del DH de Pau. Adverteixo que més dels 2/3 els farem a peu, es una trialera de pujada força rocosa, però a peu es fan bé, no es triga més de 45 minuts, i la recompensa val molt la pena: el recorregut integre de la prova de DH de Pau. Aquesta comença en el punt que anteriorment haviem pres per anar als dolmens. Crec que no calen paraules: pendent suau al principi, algunes roques divertides, trams molt ràpids amb unes vistes espectaculars, vegetació ausent, molt de flow. Poc a poc es va picant, i arriben alguns trams rocosos que ens faran baixar de la bici si tenim un mínim d'estima a la nostra integritat (son passos molt puntuals). Finalment es suavitza de nou, en un corriol molt ràpid amb algunes pedres que permeten fer salts, figueres de moro solitàries... el recorregut finalitza ben bé al poble, amb una roca que ens deixa al costat d'una casa.
Es recomana fer la ruta evitant l'estiu (hi ha molt poca sombra) i al tanto amb la tramuntana.