(BE) RESTAURANTES (01).- Santa Cristina D'aro, a comer al restaurante Can Cesar de Montras

Palamós

Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol • lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.

La fosca

Mont-Ras

Montrás1 (en catalán y oficialmente Mont-ras) es un municipio español de la comarca catalana del Bajo Ampurdán, en la Costa Brava. Además de la capital municipal, incluye los núcleos de población de Canyelles, Molines, la Roqueta y Torre Simona. Las islas Formigues y las del Cap de Planés también forman parte de su término municipal. La economía tradicional se basaba en la agricultura, la ganadería y la producción de tapones de corcho. Actualmente la actividad predominante está ligada al turismo Montrás1 (en català i oficialment Mont-ras) és un municipi espanyol de la comarca del Baix Empordà, a la Costa Brava. A més de la capital municipal, inclou els nuclis de població de Canyelles, Molines, la Roqueta i Torre Simona. Les illes Formigues i les del Cap de Planés també formen part del seu terme municipal. L'economia tradicional es basava en l'agricultura, la ramaderia i la producció de taps de suro. Actualment l'activitat predominant està lligada al turismo

Calonge

Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.

Mirador

Mirador que hay sobre la marina de Palamós, el nuevo puerto deportivo, con la casa del Amadeo al fondo. Mirador que hi ha sobre la marina de Palamós, el nou port esportiu, amb la casa del Amadeu al fons

Casa en Ermedas

Casa en Ermedas

Cap roig

Foto cerca de Cap Roig, en la que al fondo, se aprecia muy a lo lejos Calella de Palafrugell. Foto prop de Cap Roig, on al fons, s'aprecia molt al lluny Calella de Palafrugell.

Letrero Castell

Letrero que indica el caminito de bajada a la playa de Castell, una de las playas virgenes que aún quedan en la Costa Brava, merece la pena desviarse de la ruta para verla. Rètol que indica el caminet de baixada a la platja de Castell, una de les platges verges que encara queden a la Costa Brava, val la pena desviar-se de la ruta per veure-la.

Rètol

Letrero informativo que se encuentra en la C-31, al lado de la carretera que nos lleva a Playa D'aro. Rètol informatiu que es troba a la C-31, al costat de la carretera que ens porta a Platja D'aro

Platja d'aro

Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.

Sant Antoni de Calonge

Es un Munucipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.