Vilaforniu - Avià - Espunyola - Vall D'Ora - Bonner - Peguera

Ruta a cavall de tres dies que segueix el traçat proposat per La Ruta del Caracremada, tot i que conté alguna modificació sigui per fer-la més curta o adequada a cavalls, o sigui perquè el traçat proposat era impracticable –havien desbrossat un bosc i el camí havia desaparegut- .

1r dia:
Sortim 14 cavalls i genets de l’Hípica de Vilaforniu des d’on ens fan l’assistència per als cavalls cal dir que de manera insuperable (paddocks, menjar, supervisió, etc.). Fem un primer tram de corriols que ens permeten contemplar Berga, traspassar les diverses carreteres que cal salvar per anar cap el sud seguint-ne un petit tram, i acostar-nos a Avià traspassant el Polígon Industrial de la Valldan.
Traspassem el poble d’Avià i continuem per pistes amples de soldó que transcorren per la plana entre masies i conreus. Abans dels Quatre Vents a l’Espunyola, perdem força temps mirant de trobar el camí indicat pel track que inicialment traspassava el bosc i sortia directament a la carretera BV-4131 per traspassar-la i prou. Ens trobem que han desbrossat el bosc amb maquinària pesada i que el track és impossible de seguir. Trobem l’alternativa seguint el GR que ens obliga a fer un tram d’1km de carretera fins a recuperar el traçat inicial cap el sud-oest.
Aquí ens endinsem al bosc i abandonant de nou el track proposat ens deixem lliscar per una trialera que marxa sota la línia elèctrica. Anem avançant fins que una esplanada de pins, roures i alzines ens aixopluga de la calor per dinar el pícnic.
Després de dinar traspassem la C-26 i continuem per pistes que pugen força còmodament. A la Mare de Déu dels Torrents trobem un abeurador ple d’aigua fresca que sembla fet a mida per recuperar els nostres cavalls. Ens esperen uns kilòmetres de pujada que ens acosten a les muntanyes que ens acolliran els dos dies següents.
Passem per una gran explotació vacuna que distreu els nostres cavalls, mirem de no esverar massa els vedells i les mares, sense massa èxit. Un cop trobem el camí principal just abans de la cruïlla de Casa Gomira, cal passar un pas canadenc sense porta que ens obliga a tallar el filat elèctric per preservar les potes dels cavalls.
Arribem a Valldora, concretament al Pujol de la Vall D’Ora on passarem la primera nit.

2n dia
Sortim del Pujol de la Vall d’Ora cap el Nord-est per la banda esquerra de l’Aigua d’Ora . Volem anar fins a Sant Pere de Graudescales encara que signifiqui desfer un tram de camí per emprendre la pujada cap el Mirador dels Presidents, i la baixada fins el Pont de Llinars. Contemplem en aquest indret les magnífiques vistes cap a la Serra de Valielles i la Serra de Busa. Passat el Pont de Llinars, fem un bon tram asfaltat, passem pel costat del Camping Aigua D’Ora, Llinars... fins arribar a un rierol just a la cruïlla que prenem a l’esquerra, que permet, i val a dir que recomanem, abeurar els cavalls.
Continuem per la pista i després un corriol que ens baixa còmodament fins a cal Sastre de Valls on passem el pont sobre l’Aigua de Valls i anem directes a prendre l’asfalt que ens pujarà llargament per la Corriu a la Serra de Mitges. Tot i l’asfalt i la llargada del tram, cal dir que les vistes i l’entorn fan no es faci gens pesat.
Parem per dinar poc després de deixar l’asfalt a peu de pista, on podem lligar els cavalls per a què mengin una mica d’herba de muntanya mentre nosaltres fem l’entrepà.
Continuem la pista amb desnivells pronunciats en tots els sentits per arribar al Pratformiu, sobretot a Les Terreres que contemplem al màxim d’a prop possible i mentre pugem per la pista que les voreja pel sud.
Aquí enfilem la pista que ens condueix, desviant-nos a l’esquerra cap a Sant Jaume de Vilacireres, a Can Blanc on dormirem al final d’aquest segon dia.
Veureu que el track no arriba a la masia ja que es queda al prat on passen la nit els cavalls just al peu de l’establiment rural.

3r dia
Sortim de Can Blanc i prenem la pista que baixa amb força desnivell molta estona, passem per boscos i prats i enfilem cap a buscar el GR 107 que salvant forts desnivells ens porta fins el poble abandonat de Bonner contemplant excel·lents panoràmiques dels Cints de Can Blanc.
Deixem Bonner i continuem pel GR una estona, deixem el camí marcat per prendre un camí menys trallat, amb més desnivell, però menys llargada que ens torna més endavant al camí principal. Ja recuperat el GR passem pel Coll d’Aubí i emprenem la baixada. Un cop a baix de tot, veiem a l’esquerra la Masia de La Plana on se suposa que en Caracremada va fer honor al seu sobrenom en l’incendi del mas. En aquest tram veiem la Gallina Pelada imponent sobre els nostres caps.
Continuem camí cap a Peguera. Fem un tram no massa llarg d’asfalt i ens endinsem als plans del poble abandonat de Peguera. Contemplem el paratge i continuem la pista desviant-nos cap a l’est, just després d’abeurar els cavalls a peu de camí.
Anem baixant còmodament fins trobar un bon lloc per dinar just després de la cruïlla que ens porta al Barranc dels Graus.
Després de dinar iniciem el corriol més llarg de tota la ruta. Baixem fins travessar el Barranc dels Graus i continuem pel corriol ara més ben marcat. En aquest punt cal passar pel túnel de les Mines de Grau. Tot i no ser massa llarg, veiem la llum a l’altra banda, un cop a dins sense llanterna no es veu què es trepitja. Cal passar-lo PEU A TERRA, ja que a mesura que va avançant es fa més baix i entre l’alçada i l’estretor el pas pot esdevenir una mica delicat.
Passat el túnel continuem avançant per la fageda que, gràcies a la vegetació, ens salva de patir vertigen els que en tenim, i de veure una de les parets més llargues i dretes que hem faldejat. En aquest punt, el gps s’allunyava del traçat que ens havien passat... no podem saber si per l’espessa vegetació o per una errada del satèl·lit. Naveguem seguint la lògica del mapa i ens surt bé. Hem penjat el track que nosaltres vam crear en seguir el camí.
Una estoneta abans d’arribar a la Casanova de les Garrigues ens queda clar que estem seguint el corriol correcte, quan veiem els cavalls i la casa rural tenim la sensació que hem tornat a la civilització.
Des d’aquí seguim el tram sense dificultat, primer per la pista ampla, després per la gravada i finalment pel corriol que ens baixa directa a la pista asfaltada que porta a Vilaforniu d’on havíem partit feia tres dies.

La ruta no presenta cap dificultat tècnica. Hi ha algun tram pedregós amb lloses on cal vigilar amb els cavalls ferrats, i cal que els cavalls funcionin bé a la mà sobretot pensant en l’alternativa del primer dia sota la línia elèctrica i en el tram del túnel.