Activity

Ruta del Pont del Masover (Ullastrell)

Download

Trail photos

Photo ofRuta del Pont del Masover (Ullastrell)

Author

Trail stats

Distance
6.6 mi
Elevation gain
1,004 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
1,004 ft
Max elevation
1,054 ft
TrailRank 
34 4.7
Min elevation
522 ft
Trail type
Loop
Time
one hour 41 minutes
Coordinates
148
Uploaded
December 21, 2020
Recorded
September 2010
  • Rating

  •   4.7 1 review
Be the first to clap
1 comment
Share

near Ullastrell, Catalunya (España)

Viewed 626 times, downloaded 27 times

Trail photos

Photo ofRuta del Pont del Masover (Ullastrell)

Itinerary description

[CAT]

Ruta rodejant la vil·la d’Ullastrell. És un camí circular, d’aproximadament hora i mitja de durada, que mostra el paisatge de tradició agrícola del poble, ric en diferents tipus de fruiters, que encara avui abasteixen diferents mercats de la comarca.

En aquesta ruta s’enllacen dues de les possibilitats que ofereix La Vinya: la ruta del Pont del Masover, a la zona sud del poble, per a nivell d’iniciació, i la font de Can Font, al nord, de nivell mig

Sortim de la masia cap a la carretera, la creuem i just arran d’aquesta, a la dreta, agafem el camí que comença paral·lel a la carretera i que poc a poc se’n va separant, endinsant-se en els cultius.

De seguida ens trobarem amb uns oms de fulla petita, atzavares, oliveres i uns llentiscles de gran tamany a la dreta i un camp de figueres a l’esquerra. Al fons del paisatge veiem Collserola. Aquest camí de terreny tou i argilós va baixant suaument i el conreu canvia a vinya i oliveres fins que topem amb un altre sender, rodejat de canyes: l’agafem a la dreta i s’enfila cap a un camp de secà que fa temps que resta en guaret. Resseguim el marge del camp, marcat per una línia de fonolls, ametllers, oliveres i esbarzers. Aquest és un bon lloc per veure conills, ja que en els darrers anys han augmentat les poblacions a la zona. A la primavera, cap al tard, també podrem veure alguna perdiu.

Al tombar lleugerament a la dreta, el camí canvia de vessant, el terreny es torna més sec i és resseguit per nombroses mates de romaní, roldor i molta farigola que desprèn olor en fregar-la els cavalls amb les potes. Veiem com creixen alguns pins i alzines joves, senyal del temps que fa que el camp no es cultiva i el bosc comença a envair-lo.

Un xic més endavant, quan a la dreta es fa una mica de marge, trobarem molta orenga, entre d’altres plantes ruderals que serveixen d’atractiu per a diferents espècies de papallones, que voleien abundosament des de març fins entrada la tardor. Sobretot ens rodejaran les que reposen al sòl del camí, com les Lasiommata megera, de color ataronjat i marró.

El camí es fa més planer i veurem un seguit de caquiers (l’arbre que produeix caquis). Aquí podem notar com el camí es va fent més pedregós, amb còdols, i els pins van guanyant terreny als antics conreus. En passar pel costat de la bassa podrem veure Montserrat i el mas de Can Pagès. Agafem a la dreta i tindrem la silueta de Sant Llorenç al fons.

Rodegem l’heliport i agafem el camí a l’esquerra. Ara tornem a tenir el camí més ample i es diferencien les feixes, amb ametllers al marge dret. Abans d’entrar al mas, que ens queda elevat just al davant, agafem la pista que surt a la dreta, de manera que seguim el perfil de la casa que ens queda a l’esquerra i els horts a la dreta, amagats per una tanca de lledoners, aladern i esbarzers, que indiquen el major grau d’humitat.

El camí ara va baixant, ample, sota pi blanc, alzina i tot d’oliveres asilvestrades. A la dreta hi ha un parell de finques que queden camuflades per la vegetació. A l’altre carena, properes al poble, veiem tot de feixes ordenades, amb oliveres de cultiu. En arribar a un revolt pronunciat a la dreta, seguim cap aquí, tot i que el camí també segueix endavant. Anem baixant fins a l’espai de lleure “El Bolet”, pla i força gran, que aprofita l’ombra dels alts roures, alzines i acàcies que creixen ufanosos per la humitat del torrent. Seguim el camí, que ara es va enfilant poc a poc, al costat del marge argilós. A l’esquerra anem veient com la vegetació de ribera, de fulla caduca i més gran i tendre, segueix pel torrent, molt diferent de les alzines, arbre perenne, amb les fulles més petites, dures i d’un verd grisós, que resisteix millor la sequedat del vessant. Cap al final de la vall, veiem com s’eixampla i s’obre cap al Llobregat.

Anem seguint el camí, planer altra vegada, amb alguna casa escampada pel voltant, rodejats de pi jove i romaní. En girar el revolt veurem el poble dalt el turó. Fem un parell de revolts més i creuem un altre rierol per un pont d’obra. Just al començar aquest, a la dreta veiem la capçada d’una noguera, un gros llorer i uns quants roures, tots ells aprofitant la humitat.

El camí va pujant suaument, passant per un sector d’oliveres, figueres i vinya ben cuidats a mà esquerra. Passem pel costat d’una residència canina i trobem una cruïlla que si agaféssim cap a l’esquerra ens portaria cap a la Vall del Llobregat (Castellbisbal) i que a la dreta ens retorna cap al poble d’Ullastrell. Agafem cap aquí i als dos costats podem veure exemplars de cirerers d’arboç i alzina, alguna olivera i vinya asilvestrats i presseguers a la feixa de sota, així com cirerers a l’esquerra.

Quan el camí gira cap al nord, podem veure la carretera i a la nostra esquerra una fàbrica al costat d’aquesta i, al fons, la ciutat de Martorell, a la plana del Llobregat. Més a l’esquerra de la fàbrica, sota nostre, podem veure un seguit d’horts i una taca més grisa: un planter d’eucaliptus. Tirem fins a trobar la carretera, que hem de seguir durant uns pocs metres direcció al poble i creuar-la just sota el cementiri. Passem pel seu costat, deixant-lo a la nostra esquerra i recte trobem el camí del poble, on veurem una curiosa vista en diagonal de Montserrat. Entrem al poble i la primera casa que veiem és un antic mas restaurat, on guarden la clau del cementiri.

Anem seguint recte, passant pels carrers del poble, que conserva un relaxat ambient rural tot i estar al costat de grans ciutats. Al final del carrer, veurem una altra vegada la Serralada Prelitoral, distingim perfectament La Mola i la serra de l’Obac i fins a Montserrat. Girarem a l’esquerra en un camí que passa per sota les cases del poble i a la part de dalt veurem el campanar, d’estil premodernista.

Seguim el camí indicat com a “camí vell”, amb bones vistes dels cultius d’oliveres més grans que hi ha en aquest vessant. En una cruïlla que gira el camí a dreta, continuem recte per anar a la font de Can Font, espai fresc i recollit que queda sota uns grans plataners. Aquí podem fer una paradeta.

Tornem aquest darrer tram enrere fins a recuperar la cruïlla i anem baixant suaument fins a la riera de Gaià, que agafarem a la dreta per un trencall. Aprofitarem la fresca de l’aigua per remuntar part del desnivell. Aquí veiem com a més de les alzines, dominen els roures i arbres caducs: pollancres, plataners, blada i àlber, amb moltes restes de lianes penjant de les copes. Avançarem entre el marge i xipollejant l’aigua fins que més endavant agafarem una pista ampla a la dreta senyalitzada com a Vallès Natural. Aquí domina el pi blanc. Passarem pel costat d’una granja d’aviram (en sentirem la remor) i suaument anirem guanyant alçada fins als terrenys de Can Jaume Font, on acabarem la sortida.

NO US PERDEU…

El Bolet: paratge natural situat a la finca de Can Palet, ideal per passar el dia. Hi ha una àrea de pícnic.

Santa Maria d’Ullastrell: església parroquial de la que cal destacar el seu campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill. Durant bona part de l’època medieval, la parròquia de Santa Maria d’Ullastrell i el seu terme van pertànyer al monestir de Sant Llorenç del Munt.

Turó del Rector: turó enjardinat amb parc infantil, situat al mig del poble, on trobem un mirador amb vistes a les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç.

Les masies: la població d’Ullastrell s’estructurava en masos dispersos que centraven la seva activitat social a l’església parroquial. El Marquès de Castellbell, senyor del terme al final del segle XVI, descriu els seus béns a la parròquia en un document on figuren els masos que han arribat fins els nostres dies, com Can Font o Can Palet, però també d’altres ja desapareguts i de pobles veïns, i que en conjunt formaven la parròquia de Santa Maria.

SUGGERIMENTS

Sant Miquel de Toudell és un punt d’interès proper a aquesta ruta.



[CAST]

Ruta rodeando la villa de Ullastrell. Es un camino circular, de aproximadamente hora y media de duración, que muestra el paisaje de tradición agrícola del pueblo, rico en diferentes tipos de árboles frutales, que aún hoy abastecen diferentes mercados de la comarca.

En esta ruta se enlazan dos de las posibilidades que ofrece La Vinya: la ruta del Pont del Masover, en la zona sur del pueblo, para nivel de iniciación, y la fuente de Can Font, en el norte, de nivel medio.

Salimos de la masía hacia la carretera, la cruzamos y justo al lado de esta, a la derecha, cogemos el camino que empieza paralelo a la carretera y que poco a poco se va separando, adentrándose en los cultivos.

Enseguida nos encontraremos con unos olmos de hoja pequeña, agaves, olivos y unos lentiscos de gran tamaño a la derecha y un campo de higueras a la izquierda. Al fondo del paisaje vemos Collserola. Este camino de terreno blando y arcilloso va bajando suavemente y el cultivo cambia a viña y olivos hasta que topamos con otro sendero, rodeado de cañas: lo cogemos a la derecha y se enfila hacia un campo de secano que hace tiempo que resta en barbecho. Reseguimos el margen del campo, marcado por una línea de hinojos, almendros, olivos y zarzas. Este es un buen lugar para ver conejos, puesto que en los últimos años han aumentado las poblaciones en la zona. En primavera, a la tarde, también podremos ver alguna perdiz.

Al girar ligeramente a la derecha, el camino cambia de vertiente, el terreno se vuelve más seco y es seguido por numerosas matas de romero, roldón y mucho tomillo que desprende olor cuando los caballos la rozan con las patas. Vemos como crecen algunos pinos y encinas jóvenes, señal del tiempo que hace que el campo no se cultiva y el bosque empieza a invadirlo.

Un poco más adelante, cuando a la derecha se hace un poco de margen, encontraremos mucho orégano, entre otras plantas ruderales que sirven de atractivo para diferentes especies de mariposas, que vuelan abundosamente desde marzo hasta entrado el otoño. Sobre todo nos rodearán las que reponen en el suelo del camino, como las Lasiommata megera, de color anaranjado y marrón.

El camino se hace más llano y veremos una serie de caquis (el árbol que produce caquis). Aquí podemos notar como el camino se va volviendo más pedregoso, con guijarros, y los pinos van ganando terreno a los antiguos cultivos. Al pasar por el lado de la balsa podremos ver Montserrat y el mas de Can Pagès. Tomamos la derecha y tendremos la silueta de Sant Llorenç al fondo.

Rodeamos el helipuerto y cogemos el camino a la izquierda. Ahora volvemos a tener el camino más ancho y se diferencian los bancales, con almendros al margen derecho. Antes de entrar al mas, que nos queda elevado justo delante, cogemos la pista que sale a la derecha, de forma que seguimos el perfil de la casa que nos queda a la izquierda y los huertos a la derecha, escondidos por una valla de almeces, aladierna y zarzas, que indican el mayor grado de humedad.

El camino ahora va bajando, ancho, bajo pino blanco, encina y muchos olivos asilvestrados. A la derecha hay un par de fincas que quedan camufladas por la vegetación. En la otra línea de cresta, cercanas al pueblo, vemos muchos bancales ordenados, con olivos de cultivo. Al llegar a una curva pronunciada a la derecha, seguimos hacia aquí, a pesar de que el camino también sigue adelante. Vamos bajando hasta el espacio de ocio “La Seta”, llano y bastante grande, que aprovecha la sombra de los altos robles, encinas y acacias que crecen lozanos por la humedad del torrente. Seguimos el camino, que ahora se va enfilando poco a poco, junto al margen arcilloso. A la izquierda vamos viendo como la vegetación de ribera, de hoja caduca y más grande y tierna, sigue por el torrente, muy diferente de las encinas, árbol perenne, con las hojas más pequeñas, duras y de un verde grisáceo, que resiste mejor la sequedad de la vertiente. Hacia el final del valle, vemos como se ensancha y se abre hacia el Llobregat.

Vamos siguiendo el camino, llano de nuevo, con alguna casa esparcida en los alrededores, rodeados de pino joven y romero. Al girar la curva veremos el pueblo sobre el cerro. Hacemos un par de curvas más y cruzamos otro riachuelo por un puente de obra. Justo al empezar este, a la derecha vemos la copa de un nogal, un gran laurel y unos cuántos robles, todos ellos aprovechando la humedad.

El camino va subiendo suavemente, pasando por un sector de olivos, higueras y viñas muy cuidados a mano izquierda. Pasamos por al lado de una residencia canina y encontramos un cruce que si cogiéramos hacia la izquierda nos llevaría hacia la Vall del Llobregat (Castellbisbal) y que a la derecha nos devuelve hacia el pueblo de Ullastrell. Caminamos hacia aquí y a los dos lados podemos ver ejemplares de cerezos de madroño y encina, algún olivo y viña asilvestrados y melocotoneros en el bancal de debajo, así como cerezos a la izquierda.

Cuando el camino gira hacia el norte, podemos ver la carretera y a nuestra izquierda una fábrica junto a esta y, al fondo, la ciudad de Martorell, en la llanura del Llobregat. Más a la izquierda de la fábrica, por debajo nuestro, podemos ver una serie de huertos y una mancha más gris: un plantel de eucalipto. Avanzamos hasta encontrar la carretera, que tenemos que seguir durante unos pocos metros en dirección al pueblo y cruzarla justo bajo el cementerio. Pasamos por su lado, dejándolo a nuestra izquierda y recto encontramos el camino del pueblo, donde veremos una curiosa vista en diagonal de Montserrat. Entramos al pueblo y la primera casa que vemos es un antiguo mas restaurado, donde guardan la llave del cementerio.

Seguimos recto, pasando por las calles del pueblo, que conserva un relajado ambiente rural a pesar de estar junto a grandes ciudades. Al final de la calle, veremos otra vez la cordillera Prelitoral, distinguimos perfectamente La Mola y la sierra de l’Obac y hasta Montserrat. Giraremos a la izquierda en un camino que pasa por debajo las casas del pueblo y en la parte de arriba veremos el campanario, de estilo premodernista.

Seguimos el camino indicado como “camino viejo”, con buenas vistas de los cultivos de olivos más grandes que hay en esta ladera. En un cruce que gira el camino a derecha, continuamos recto para ir a la fuente de Can Font, espacio fresco y recogido que queda bajo unos grandes plataneros. Aquí podemos hacer una parada.

Volvemos atrás por este último tramo hasta recuperar el cruce y vamos bajando suavemente hasta la riera de Gaià, que tomaremos a la derecha por un desvío. Aprovecharemos el frescor del agua para remontar parte del desnivel. Aquí vemos como además de las encinas, dominan los robles y árboles caducos: chopos, plataneros, arce y álamo, con muchos restos de lianas colgando de las copas. Avanzaremos entre el margen y chapoteando el agua hasta que más adelante cogeremos una pista ancha a la derecha señalizada como Vallès Natural. Aquí domina el pino blanco. Pasaremos por al lado de una granja de aves (sentiremos el ruido) y suavemente iremos ganando altura hasta los terrenos de Can Jaume Font, donde acabaremos la salida.

NO OS PERDÁIS…

El Bolet: paraje natural situado en la finca de Can Palet, ideal para pasar el día. Hay un área de pícnic.

Santa Maria d’Ullastrell: iglesia parroquial de la cabe destacar su campanario modernista (1908), obra del arquitecto terrassense Lluís Muncunill. Durante buena parte de la época medieval, la parroquia de Santa Maria d’Ullastrell y su término pertenecieron al monasterio de Sant Llorenç del Munt.

Cerro del Rector: cerro ajardinado con parque infantil, situado en medio del pueblo, donde encontramos un mirador con vistas a las montañas de Montserrat y Sant Llorenç.

Las masías: la población de Ullastrell se estructuraba en masos dispersos que centraban su actividad social en la iglesia parroquial. El Marqués de Castellbell, señor del término al final del siglo XVI, describe sus bienes a la parroquia en un documento donde figuran los masos que han llegado hasta nuestros días, como Can Font o Can Palet, pero también otros ya desaparecidos y de pueblos vecinos, y que en conjunto formaban la parroquia de Santa Maria.

SUGERENCIAS

Sant Miquel de Toudell es un punto de interés cercano a esta ruta.


[EN]

Route surrounding the village of Ullastrell. It is a circular path, of approximately an hour and a half of duration, which shows the landscape of agricultural tradition of the village, rich in different types of fruit trees, which even today serve different markets of the region.

On this route they are linked two of the possible routes offered by the Vinya: the path of the Pont del Masover, in the southern area of the village, level of initiation, and the spring of Can Font, in the north, mid-level.

We leave the masia down the road, we cross it and just to the side of this, to the right,

we take the path that starts parallel to the road and that little by little is separating, getting into the crop fields.

Right away we will find a few small elm trees of little leaves, agaves, olive trees and a few large mastic shrubs on the right and a field of fig trees on the left. At the back we see Collserola. This path of soft and clay soils goes down slightly and the crop changes to vineyard and olive trees until we arrive to another path, surrounded by reeds: we take it to the right and it heads for a field of dry land that makes time that there is a lot of time since is left fallow. We follow the field margin, marked by a line of fennels, almond trees, olive trees and brambles. This is a good place to see rabbits, since in recent years, there has been an increase of the population of rabbits in the area. In the spring, in the afternoon, we will also be able to see some partridges.

When we turn slightly to the right, the road changes of slope, the soil becomes drier and it is followed by many bushes of rosemary, redoul and a lot of thyme that smell when the horses graze them with their legs. We see how they grow some young pines and holm oaks, what shows that the time that the field has not been cultivated and the forest begins to invade it.

A little further, when there is a little bit of margin on the right, we will find a lot of oregano, among other wild plants which serve as attractive for different species of butterflies, which fly abundantly from March until the autumn. Above all we will be surrounded by the butterflies which lay down on the road, as the lasiommata megera, of orange and brown colour.

The path gets plainer and we will be able to see a series of persimmons (the tree that produces persimmons). Here we can see how the path becomes rockier, with pebbles, and the pine trees are gaining ground to the old crops. When passing by the side of the raft we will be able to see Montserrat and the masia of Can Pagès. We take the right and we will have the silhouette of Sant Llorenç at the back.

We surround the heliport and take the path to the left. Now we have the wider path again and we can distinguish the terraces, with almond trees at the right margin. Before entering the masia, that we have left raised just in front, we take the track that goes to the right, so that we follow the profile of the house which is on the left and on the right, hidden by a fence of hackberry trees, Mediterranean buckthorns and brambles, which indicate the greatest degree of humidity.

The path now goes down, width, under white pine, oak and many wild olive trees. To the right there are a couple of farms that are camouflaged by the vegetation. In the other ridge line, close to the village, we see many organized terraces, with olive trees. When we get to a sharp curve to the right, we continue toward here, despite the fact that the road also continues. We go down to the space of leisure “El Bolet”, plain and quite large, which takes advantage of the shade of the tall oaks, holm oaks and acacia trees that grow leafy by the humidity of the torrent. We follow the path, which is now heading for little by little, next to the clayey margin. To the left we see how the bank vegetation, of deciduous and larger and tender leaves, continues through the torrent, very different from the holm oaks, evergreen tree, with smaller and hard leaves, with grayish green colour, that better resist the dryness of the slope. Toward the end of the valley, we see how it widens and opens up to the river Llobregat.

We are following the way, plain again, with some spread houses around, surrounded by young pine and rosemary. When turning the curve we will see the village on the hill. We do a couple of more curves and cross another stream by a bridge. Right at the start of this, to the right, we see the cup of a walnut tree, a large laurel and a few oaks, all of them taking advantage of the humidity.

The road goes up smoothly, passing by a sector of very well cared olive, fig trees and vineyards on the left. We pass by the side of a kennel and there is a crossroads that if we would take it to the left it would lead us to the Vall del Llobregat (Castellbisbal) and to the right it returns us to the village of Ullastrell. We walk toward here and in the two sides we can see specimens of arbutus, holm oaks, some wild olive trees and vineyards and peach trees in the terrace below, as well as cherry trees on the left.

When the path turns to the north, we can see the road and to our left, a factory next to it, and, at the back, the town of Martorell, in the plain of the Llobregat. More to the left of the factory, below us, we can see a number of vegetable gardens and a grey spot: a plantation of eucalyptus. We move forward until we find the road, which we have to follow for a few meters in the direction of the village and cross it just under the cemetery. We pass by its side, leaving it to our left and straight on we find the way of the village, where we will see a curious view of Montserrat in diagonal. We enter the village and the first house that we see is an ancient masia restored, where the key of the cemetery is kept.

We continue straight on, passing through the streets of the village, which preserves a relaxed rural atmosphere despite being next to large cities. At the end of the street, we will see the Serralada Litoral again; we distinguish the Mola and the Serra de l’Obac and up to Montserrat perfectly. We turn to the left on a path that passes under the houses of the village and at the top we will see the bell tower, of pre-modernist style.

We follow the path indicated as “camí vell”, with good views of the largest cultivation of olive trees that there are in this hillside. In a crossroads that turns the way to the right, we continue straight on to go to the spring of Can Font, a cool and cozy place under large banana trees. Here we make a stop.

We go back for this last stretch up to the junction and we go down slightly until the ravine of Gaia, which we will take to the right by a detour. We will take advantage of the freshness of the water to climb part of the slope. Here we see how in addition to the holm oaks, there are the oaks and deciduous trees: black poplars, banana trees, maples and poplars, with many remains of vines hanging from the treetops. We will move between the margin and splashing the water until later we will take a wide track to the right signalled as Vallès Natural. Here it dominates the white pine. We will pass by the side of a poultry farm (we will hear the noise) and we will be gaining height slightly until the lands of Jaume Font, where we will end up the journey.

Comments  (1)

  • Photo of Luis Salvadó Castro
    Luis Salvadó Castro Nov 15, 2022

    I have followed this trail  verified  View more

    Muy chula la ruta. Gracias por compartir

You can or this trail