Activity

Ruta de Sant Medir (Sant Cugat)

Download

Trail photos

Photo ofRuta de Sant Medir (Sant Cugat)

Author

Trail stats

Distance
7.01 mi
Elevation gain
709 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
709 ft
Max elevation
717 ft
TrailRank 
22
Min elevation
311 ft
Trail type
Loop
Time
one hour 16 minutes
Coordinates
128
Uploaded
December 21, 2020
Recorded
August 2010
Be the first to clap
Share

near Sant Cugat del Vallès, Catalunya (España)

Viewed 350 times, downloaded 13 times

Trail photos

Photo ofRuta de Sant Medir (Sant Cugat)

Itinerary description

Contractació excursió

Empresa: Hípica Sant Cugat
Telèfon: 619 462 142
WEB: www.hipicasantcugat.es
Mail: lauradurba@ya.com
Contacte: Laura Durbà
Preu excursió: a consultar
ASSISTENTS: disposen de 14 cavalls per a excursions


[CAT]

Ens endinsem en el Parc de Collserola per un camí entre canyes en direcció a torre Cendrera. Des dels voltants d´aquesta petita masia forestal enfilem cap al turó de Torrefera per un frondós bosc de pi blanc. Poc a poc el nostre camí gira suaument a l’esquerra per portar-nos a Can Borrell, una masia del segle XVIII al bell mig de la vall de Gausach. Seguirem la riera de Sant Medir i travessarem el curs de l´aigua diverses vegades fins que la vall s´eixampla i arribem a l´ermita de Sant Medir, lloc de trobada dels pelegrins cada 3 de març.

Iniciem la tornada pel mateix camí que ens ha portat a l´ermita i un cop a Can Borrell continuarem vorejant la riera de Sant Medir fins arribar al Pi d´en Xandri, un dels pins més vells de Collserola. Finalment un corriol ens farà d´enllaç amb el camí de retorn a l´hípica.

Sortim pel darrera l’hípica, pel camí que passa entre les canyes que la tanquen per la part de baix i travessem el rierol. Paral·lel a aquest agafem el camí cap a l’esquerra, fins a la cruïlla que s’enfila pel costat del bosc, a la dreta. Ens anem endinsant al bosc, on domina el pi blanc amb un sota bosc net en la seva major part. Trobem algun punt, de vessant nord, on hi ha més alzina que pi i algun roure dispers. El camí va fent un pendent suau cap amunt. Trobem diferents trencalls, però anem tirant cap a la indicació de torre Cendrera, petita masia forestal. Just passat aquesta, el camí fa un lleu gir cap a la dreta i va baixant cap a Can Borrell. Arribarem a una pista un pèl més ampla, de sauló, amb un dens bosc de pi amb bruc, que agafarem a la dreta. Si anéssim a l’esquerra, arribaríem a Can Coll, una altre possible ruta, de tres hores.

Un parell de corbes més endavant, veurem la casa de Can Borrell. Abans d’arribar-hi passem per un punt on recullen els pins de la poca explotació forestal que es fa a la zona. Passem un pontet amb el torrent i enfilem per passar per davant del mas, actualment restaurant. El rodegem girant a l’esquerra i trobem un trencall: amunt aniríem a l’embassament de Can Borrell. Seguim pel camí planer que passa per un dens bosc sobretot de pi blanc, però amb un sotabosc ric: estepes, llentiscle i bruc. En alguns punts domina l’alzina, amb marfull, aladern, lligabosc i galzeran.

El camí s’enfila poc a poc, veurem el trencall cap a Sant Adjutori (ermita romànica de planta circular, única al Parc de Collserola), passarem per tres cursos d’aigua de poc cabal on trobarem esbarzer, herbàcies tendres, menta (que olorarem en trepitjar-la) i violetes, entre altres. En aquesta punts també apreciarem la major humitat del terreny amb els pollancres, plàtans i gatells que hi ha.

Després del tercer rierol el camí ja puja més i la vall s’eixampla lleugerament, fins que podem veure les teulades d’unes edificacions: l’ermita de Sant Medir. Així que arribem veurem una font a mà dreta i a l’esquerra, dalt del marge, podrem abeurar els cavalls i lligar-los per poder estirar les cames, fer un glop i mirar l’ermita.

Un cop descansats, haurem de refer el camí fins a Can Borrell i en arribar-hi, seguir recte, deixant la casa i el camí per on havíem arribat abans a la dreta. En anar baixant veiem que el bosc es va fent més sec, torna a dominar el pi blanc enlloc de l’alzina i tornem a veure camps de cereal dispersos entre el bosc.

Anem seguint aquesta pista ampla, el GR-6, fins pràcticament arribar al Pi d’en Xandri, un pi pinyoner de gran envergadura, el de més amplada de copa del parc. Just abans d’arribar-hi ens enfilem a la dreta, seguint el marge del camp, que rodegem a l’esquerra fins a trobar el bosc de pi jove. Al final del camp, girem a esquerra, amb Sant Llorenç del Munt davant, amb el camp a l’esquerra i el bosc a la dreta, fins que un corriol es desvia i passem rodejats per alzines joves i pi fins a un altre camp que fa temps que no es cultiva, cosa que podem veure per les altes mates de roldor, gatosa i ginesta. L’anem travessant, seguint cap a les naus de la cimentera, que ens queda en diagonal a la dreta, baixem al camí i girem a l’esquerra fins al camí que travessa les canyes i ja tornem a entrar a l’hípica.

NO US PERDEU…

Parc de Collserola: és una superfície verda de més de 8000 ha situada entre els rius Besòs, Llobregat, la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Una illa verda enmig d´una de les àrees urbanes més denses de la ribera mediterrània que inclou part del terme municipal de nou poblacions.

El massís de Collserola, de 17 Km de llargària i 6 Km d´amplada, mira al mar des d’un pendent molt pronunciat i al Vallès des de nombroses valls suaus i boscoses. El seu perfil està format per nombrosos turons i el Tibidabo n’és el més alt (512 m.). L’empremta humana és palesa a la serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s’hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós.

Can Borrell: masia del segle XVII que per la seva situació a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona i lloc de pas cap a Sant Medir, es convertí en lloc obligat de parada, primer pels pagesos de la zona que portaven els seus productes a la capital, i més tard pels excursionistes i romeus de Sant Medir. El dia d’aquesta celebració la casa obria les portes del davant i del darrera i es convertia en una part mes del camí. A la tornada, s’hi feia ball i es dansava l’última sardana de l’Aplec. Fins no fa gaire, encara s’hi celebrava el darrer ball de la festa.

Sant Medir: ermita d´origen romànic, antigament anomenada de Sant Emeteri. Les primeres referències documentades daten de l´any 962 com a propietat del monestir de Sant Cugat. Reformada el 1447. La popularització de la llegenda de Sant Medir la va convertir en centre de pelegrinatge, celebrant-se l´any 1802 el primer aplec de Sant Medir (3 de març). Ermita d´absis quadrat, volta de canó i campanar de cadireta damunt tota la façana. A l´interior es poden trobar esborranys originals de les pintures murals que l´artista local Josep Grau-Garriga va projectar l´any 1948 i que no es van arribar a realitzar.

Sant Adjutori: ermita romànica de planta circular, sense absis, que va fer les funcions de parròquia fins al segle XIV. Ubicada a la vora de l´antic camí de Barcelona, fins el 1760 es té constància de celebracions de festes i aplecs. Antigament també s´anomenava Santa Maria de Gausach o Mare de Déu del Bosc.

Font de Can Gener: a la serra de Collserola l´aigua és abundant i existeixen una gran quantitat de fonts al parc.

Pi d’en Xandri: pi pinyoner d´alçada considerable situat entre els camps de conreu propers a Sant Cugat. Fa 23 metres i té un tronc de 3.20 metres de perímetre. L´any 1995 va ser declarat arbre d´interès comarcal i local. El 1997 va sofrir un atemptat vandàlic que va causar-li danys molt greus. Va caldre inserir fusta viva a les ferides perquè la saba pogués torna a circular i es va apuntalar.

SUGGERIMENTS

La torre Negra, les fonts de Sant Vicenç i de Can Gordi, el pantà de Can Borrell i la masia de Can Coll són punts d’interès propers a aquesta ruta.



[CAST]

Nos adentramos en el Parc de Collserola por un camino entre cañas en dirección a torre Cendrera. Por los alrededores de esta pequeña masía forestal enfilamos hacia el cerro de Torrefera por un frondoso bosque de pino blanco. Poco a poco nuestro camino gira suavemente a la izquierda para llevarnos a Can Borrell, una masía del siglo XVIII en medio del valle de Gausach. Seguiremos la riera de Sant Medir y atravesaremos el curso del agua diversas veces hasta que el valle se ensancha y llegamos a la ermita de Sant Medir, lugar de encuentro de los peregrinos cada 3 de marzo.

Iniciamos el regreso por el mismo camino que nos ha llevado a la ermita y una vez en Can Borrell continuaremos bordeando la riera de Sant Medir hasta llegar al Pi d´en Xandri, uno de los pinos más viejos de Collserola. Finalmente, un sendero hará de enlace con el camino de regreso a la hípica.

Salimos por detrás de la hípica, por el camino que pasa entre las cañas que la cierran por la parte de abajo y atravesamos el riachuelo. Paralelo a este cogemos el camino hacia la izquierda, hasta el cruce que se enfila por el lado del bosque, a la derecha. Nos vamos adentrando en el bosque, donde domina el pino blanco con uno bajo bosque limpio en su mayor parte. Encontramos algún punto, de vertiente norte, donde hay más encina que pino y algún roble disperso. El camino va haciendo una pendiente suave hacia arriba. Encontramos diferentes desvíos, pero vamos avanzando hacia la indicación de torre Cendrera, pequeña masía forestal. Justo pasado esta, el camino hace un leve giro hacia la derecha y va bajando hacia Can Borrell. Llegaremos a una pista un poco más ancha, de saulo, con un denso bosque de pino con brezo, que cogeremos a la derecha. Si fuéramos a la izquierda, llegaríamos a Can Coll, otra posible ruta, de tres horas.

Un par de curvas más adelante, veremos la casa de Can Borrell. Antes de llegar pasamos por un punto donde se recogen los pinos de la poca explotación forestal que se lleva a cabo en la zona. Pasamos un puente con el torrente y enfilamos para pasar por delante del mas, actualmente restaurando. Lo rodeamos girando a la izquierda y encontramos un desvío: arriba iríamos al embalse de Can Borrell. Seguimos por el camino llano que pasa por un denso bosque sobre todo de pino blanco, pero con un sotobosque rico: estepas, lentisco y brezo. En algunos puntos domina la encina, con durillo, aladierna, madreselva y rusco.

El camino se enfila poco a poco, veremos el desvío hacia Sant Adjutori (ermita románica de planta circular, única en el Parc de Collserola), pasaremos por tres cursos de agua de poco caudal donde encontraremos zarza, herbáceas tiernas, menta (que oleremos al pisarla) y violetas, entre otras. En este punto también apreciaremos la mayor humedad del terreno con los chopos, plataneros y zalces que hay.

Después del tercer riachuelo el camino ya sube más y el valle se ensancha ligeramente, hasta que podemos ver los tejados de unas edificaciones: la ermita de Sant Medir. Al llegar veremos una fuente a mano derecha y a la izquierda, arriba del margen, podremos abrevar los caballos y ligarlos para poder estirar las piernas, beber un poco y mirar la ermita.

Cuando hayamos descansado, tendremos que rehacer el camino hasta Can Borrell y al llegar, seguir recto, dejando la casa y el camino por donde habíamos llegado antes, a la derecha. Al ir bajando vemos que el bosque se va volviendo más seco, vuelve a dominar el pino blanco en vez de la encina y volvemos a ver campos de cereal dispersos entre el bosque.

Seguimos esta pista ancha, el GR-6, hasta prácticamente llegar al Pi d’en Xandri, un pino piñonero de gran envergadura, el de más anchura de copa del parque. Justo antes de llegar nos enfilaremos a la derecha, siguiendo el margen del campo, que rodeamos a la izquierda hasta encontrar el bosque de pino joven. Al final del campo, giramos a izquierda, con Sant Llorenç del Munt delante, con el campo a la izquierda y el bosque a la derecha, hasta que un sendero se desvía y pasamos rodeados por encinas jóvenes y pinos hasta otro campo que hace tiempo que no se cultiva, cosa que podemos ver por las altas matas de roldón, aliaga y retama. Lo vamos atravesando, siguiendo hacia las naves de la cementera, que nos queda en diagonal a la derecha, bajamos al camino y giramos a la izquierda hasta el camino que atraviesa las cañas y volvemos a entrar a la hípica.

NO OS PERDÁIS…

Parc de Collserola: es una superficie verde de más de 8000 ha situada entre los ríos Besòs, Llobregat, la depresión del Vallès y la llanura de Barcelona. Una isla verde en medio de una de las áreas urbanas más densas de la ribera mediterránea que incluye parte del término municipal de nueve poblaciones.

El macizo de Collserola, de 17 Km de longitud y 6 Km de anchura, mira al mar desde una pendiente muy pronunciada y en el Vallès desde numerosos valles suaves y boscosas. Su perfil está formado por numerosos cerros y el Tibidabo es el más alto (512 m.). La huella humana se manifiesta en la sierra, tanto por la modificación del paisaje como por la cantidad de restos arqueológicos y construcciones que se encuentran y que constituyen un patrimonio muy valioso.

Can Borrell: masía del siglo XVII que por su situación en el antiguo camino de Sant Cugat a Barcelona y lugar de paso hacia Sant Medir, se convirtió en lugar obligado de parada, primero por los labradores de la zona que traían sus productos a la capital y más tarde por los excursionistas y romeros de Sant Medir. El día de esta celebración la casa abría las puertas de delante y de detrás y se convertía en una parte más del camino. A la vuelta, se hacía un baile y se danzaba la última sardana de l’Aplec. Hasta hace poco, todavía se celebraba el último baile de la fiesta.

Sant Medir: ermita de origen románico, antiguamente denominada de Sant Emeteri. Las primeras referencias documentadas datan del año 962 como propiedad del monasterio de Sant Cugat. Reformada el 1447. La popularización de la leyenda de Sant Medir la convirtió en centro de peregrinaje, celebrándose el año 1802 el primer encuentro de Sant Medir (3 de marzo). Ermita de ábside cuadrado, bóveda de cañón y campanario de espadaña sobre la fachada. En el interior se pueden encontrar borradores originales de las pinturas murales que el artista local Josep Grau-Chaparral proyectó el año 1948 y que no se llegaron a realizar.

Sant Adjutori: ermita románica de planta circular, sin ábside, que hizo las funciones de parroquia hasta el siglo XIV. Ubicada al lado del antiguo camino de Barcelona, hasta el 1760 se tiene constancia de celebraciones de fiestas y encuentros. Antiguamente también se denominaba Santa Maria de Gausach o Mare de Déu del Bosc.

Fuente de Can Gener: en la sierra de Collserola el agua es abundante y existen una gran cantidad de fuentes en el parque.

Pi d’en Xandri: pino piñonero de altura considerable situado entre los campos de cultivo cercanos a Sant Cugat. Hace 23 metros de altura y tiene un tronco de 3.20 metros de perímetro. El año 1995 fue declarado árbol de interés comarcal y local. El 1997 sufrió un atentado vandálico que le causó daños muy graves. Hizo falta insertar madera viva en las heridas para que la savia pudiera volver a circular y se apuntaló.

SUGERENCIAS

La torre Negra, las fuentes de Sant Vicenç y de Can Gordi, el pantano de Can Borrell y la masía de Can Coll son puntos de interés cercanos a esta ruta.



[EN]

We enter in the Parc de Collserola on a road between canes in direction to torre Cendrera. From the area around this small forest masia we head for to the hill of Torrefera by a leafy forest of white pine. Little by little our road turns slightly to the left to take us to Can Borrell, a masia from the 18th century in the middle of the valley of Gausach. We will continue to the Riera de Sant Medir and we will cross the course of the water several times until the valley widens and we arrive at the hermitage of Sant Medir, a meeting place for the pilgrims every 3rd March.

We return by the same path that has led us to the hermitage and once in Can Borrell we will continue bordering the ravine of Sant Medir until we reach the Pi d’en Xandri, one of the oldest pine trees of Collserola. Finally, a trail will connect to the way back to the riding centre.

We leave behind the riding centre, by the road that passes between the canes at the bottom and cross the stream. Parallel to this we take the path to the left, until the crossing that heads for to the side of the forest, to the right. We’re going deeper in the forest, where it dominates the white pine with a clean undergrowth for the most part. We find some point of north slope, where there are more oak pines and some dispersed oaks. The path goes up by a soft slope upwards. We find different detours, but we are making progress toward the indication of torre Cendrera, small farm forestry. Just past this, the path makes a slight turn to the right and goes down towards Can Borrell. We will arrive at a little wider track, of stuffing soil, with a dense pine forest with heather that we take to the right. If we went to the left, we would come to Can Coll, another possible route, of three hours.

A couple of curves later, we will see the house of Can Borrell. Before we arrive, we pass by a point where they are picked up the pine trees of the little forest exploitation that is carried out in the area. We pass a bridge with the stream and we head for to pass in front of the masia, currently being restored. We border it by turning to the left and we find a detour: we would go to the reservoir of Can Borrell. We continue by the plain path that passes through a dense forest over all of white pine, but with a rich undergrowth: steppes, mastic and heather. In some points it dominates the holm oak, with laurestine, Mediterranean buckthorn, honeysuckles and butcher’s-broom.

The road heads for little by little, we will see the detour toward Sant Adjutori (Romanesque chapel of circular plan, unique in the Parc de Collserola), we will pass three courses of water of low flow where we’ll find bramble, tender herbaceous, mint (which we will smell when we tread on it) and violets, among others. At this point we also feel the greatest soil moisture with the poplars, banana trees and willows that we find.

After the third stream the path already rises and the valley widens slightly, until we can see the roofs of buildings: the hermitage of Sant Medir. When we arrive we will see a source on the right and on the left, at the top of the bank, we will be able to water and tie the horses in order to be able to stretch our legs, drink a little and look at the hermitage.

When we have rested, we will have to redo the road until Can Borrell and when we get there, continue straight ahead, leaving the house and the way by which we had arrived before, on the right. Going down, we see that the forest is becoming drier, it dominates the white pine instead of the oak again and we see grain fields dispersed among the forest.

We continue this wide track, the GR-6, almost up to get to the Pi d’en Xandri, a large pine with the widest crown of the whole park. Just before arriving we will head for to the right, following the field margin, which we border to the left until we find the young pine forest. At the end of the field, we turn left, with the Sant Llorenç del Munt in front, with the field to the left and the forest to the right, until a path is diverted and we go through surrounded by holm oaks and pine trees to another field that there is a lot of time since it was cultivated, which we can see by the high bushes of redoul, gorse and broom. We are going through, following towards the industrial units of the cement factory, we have left diagonally to the right, we go down the road and turn left to the road that passes through the reeds and we return to the horse riding.

DON’T MISS…

Parc de Collserola: it is a green surface of more than 8000 situated between the rivers Llobregat and Besòs, the depression of the Vallès and the plain of Barcelona. A green island in the middle of one of the more dense urban areas on the Mediterranean coast that includes part of the municipal area of nine cities.

The Collserola massif, of 17 km in length and 6 km in width, looks out to the sea from a very steep slope and in the Vallès from numerous valleys and wooded areas. Its profile is made up of numerous hills and the Tibidabo is the highest one (512 m.). The human footprint is manifested in the mountain range, both by the modification of the landscape and the amount of archaeological remains and constructions that are found and which constitute a very valuable heritage.

Can Borrell: masia from the 17th century that due to its location in the old way of Sant Cugat to Barcelona and transit point towards Sant Medir, became a forced stop, first by the farmers of the area that brought their products to the capital and later by hikers and pilgrims of Sant Medir. On the day of this celebration the house opened its doors to the front and back and became a part of the way. On the way back, there was a dance and danced the last sardana of l’Aplec. Until recently, it was still celebrated the last dance of the party.

Sant Medir: chapel of Romanesque origin, formerly called Sant Emeteri. The first documented references date back to the year 962 as a property of the monastery of Sant Cugat. It was remodelled in 1447. The popularization of the legend of Saint Medir in a centre of pilgrimage, celebrating the year 1802 the first meeting of Sant Medir (3 March). Hermitage of square apse, covered by a barrel vault and with a belfry on the facade. Inside you can find original drafts of the mural paintings that the local artist Josep Grau-Chaparral projected on 1948 and that were not carried out.

Sant Adjutori: Romanesque chapel of circular plan, without apse, which made the functions of parish until the 14th century. Located next to the old way of Barcelona, they are recorded celebrations and meetings until 1760. Formerly also called Santa Maria de Gausach or Mare de Déu del Bosc.

Can Gener spring: in the mountain range of Collserola water is abundant and there are a large number of springs in the park.

Pi d’en Xandri: pine tree of considerable height, located among the cultivated fields close to Sant Cugat. It is 23 meters height and has a trunk of 3.20 meters of perimeter. On 1995 it was declared tree of local and regional interest. On 1997 it suffered an attack of vandalism that caused it very serious damage. It was necessary to insert living wood in the wounds so that the sap could return to move and it was braced.

SUGGESTIONS

The torre Negra, the springs of Sant Vicenç and Gordi, the reservoir of Can Borrell and the masia Can Coll are points of interest near this route.

View more external

Comments

    You can or this trail