Activity

Ruta de Can Senosa (Santa Perpètua de Mogoda)

Download

Trail photos

Photo ofRuta de Can Senosa (Santa Perpètua de Mogoda)

Author

Trail stats

Distance
5.98 mi
Elevation gain
758 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
758 ft
Max elevation
1,276 ft
TrailRank 
17
Min elevation
759 ft
Trail type
Loop
Time
one hour 26 minutes
Coordinates
120
Uploaded
December 21, 2020
Recorded
August 2010
Share

near Sentmenat, Catalunya (España)

Viewed 262 times, downloaded 3 times

Trail photos

Photo ofRuta de Can Senosa (Santa Perpètua de Mogoda)

Itinerary description

Contractació excursió

EMPRESA: Hípica el 7, Sentmenat
ADREÇA: Ctra. de Sentmenat a Caldes, km 2 (agafar la pista a mà esquerra just
a la corba, seguir el camí fins a l’entrada de la hípica, a l’esquerra).
CODI POSTAL: 08181
MUNICIPI: Sentmenat
TELÈFON: 600 409 646 / 93 715 14 29
CONTACTE: Toni Capdevila
A/E: hipic7@terra.es
PREU EXCURSIÓ: A consultar
ASSISTENTS: Disposen d’uns 10 cavalls per a rutes i escola i de 2 carruatges de 12 places


[CAT]

Ruta entre Sentmenat i Caldes de Montbui, per la zona Nord-est de la comarca. És un camí circular, d’aproximadament hora i mitja de durada, que mostra el paisatge singular de la plana vallesana, combinació de conreu de secà i bosc mediterrani de la zona. Es poden realitzar rutes de més llarga durada, de tot un matí o tarda, de tot el dia i fins i tot de cap de setmana, sempre per paratges naturals i ben conservats, de muntanya mitjana, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. També s’ofereixen sortides cap a la plana vallesana, recomanades sobretot a l’hivern.

Aquesta ruta és una bona mostra del paisatge ruderal que al llarg de la història ha format la comarca, abans de l’expansió de l’urbanització i els polígons industrials. A cavall dels termes municipals de Sentmenat i Caldes de Montbui, passarem per diferents masos i varietats subtils del bosc mediterrani.

Sortirem de l’hípica pel camí d’accés, cap a l’esquerra i passarem enmig de conreu de secà: oliveres a dreta i esquerra, aquí alternades amb avellaners, de fulles grans i ufanoses. A mà dreta podem veure l’antic Mas d’en Cisa. Al girar el camí cap a la dreta, visualitzem el cim del Puig de la Creu al fons, amb cuidats cultius de cereals en primer terme.

Quan el camí baixa suaument cap a l’esquerra, passem pel costat d’un cuidat tancat amb oliveres, lavanda i gira-sols a mà dreta. Un seguit de canyes i ametllers segueixen el perfil del camp de blat que es va quedant elevat a mesura que baixem fins a passar un petit torrent. Els marges del camí, cada vegada més alts i argilosos, són una bona mostra del ric sòl agrícola de la zona. Els trobem plens de plantes ruderals: ravenisses, argelaga, fonoll, diferents gramínies… que atrauen una gran varietat de cargols, aranyes, papallones i altres insectes.

A continuació del torrent, fem pocs metres rodejant el polígon Mas d’en Cisa cap a la dreta, fins a recuperar el camí entre els camps de cereals. En arribar a una grossa figuera podrem veure Can Fruitós al davant i el castell de Sentmenat a l’esquerra.

Actualment s’està restaurant com a museu i restaurant. En arribar al castell, trobem la pista principal cap a Can Fruitós: tombem a la dreta, passant pel costat d’uns grans roures i després d’unes alzines i pins. Podem seguir per aquesta pista principal que discorre entre camps i pineda o agafar un trencall a mà esquerra que ens portarà a donar el tomb pels horts, que sempre són interessants com a exemple de cultiu de reg tradicional, en contrast amb els camps de secà que veiem a la resta del camí. Per aquest sender tindrem una fantàstica vista posterior del castell, sobre el barranc per on treuen el cap uns bons exemplars de pi pinyer, amb la copa més atapeïda i d’un verd més intens que el pi blanc. Trobem un camí que surt cap a Castellar i la urbanització Can Vinyals.

Al deixar enrere els horts, trobem alternança entre cultiu de secà i bosc jove d’alzina, amb alguna que altra vinya asilvestrada, fins a recuperar el camí principal, que reprendrem a mà esquerra. En aquest tros podem gaudir de les plantes aromàtiques més tradicionals: romaní, espígol i farigola, que sobretot olorarem en fregar-la els cavalls.

Continuem pel camí principal, on a dreta i esquerra podem veure grans pins blancs amb alzines joves que creixen amb força a la seva ombra i amb estepa blanca creixent a les clarianes assolellades. Quan trobem una boca de prevenció d’incendis, a mà esquerra surt una drecera cap a Guanta, per aquells amb una mica d’experiència ja que és un sender més tancat.

Continuem pel camí fins a trobar el de Guanta i de seguida ens trobem un banc de pedra de la zona; del seu darrera surt un camí cap a la font del Bou, només per a experts. En aquest banc s’hi solen asseure els sentmenatencs quan passegen fins a la verge rodejada de flors que ens trobarem just al tombar la corba.

En aquest punt el camí ja fa més pendent, el terreny és més argilós i anem pujant entre bosc ben format de pi blanc i alguna que altra alzina. De cop tindrem una vista sorprenent del castell de Guanta, camuflat per la vegetació sobre un penyal, i la masia de Can Senosa al peu. En un corba del camí, trobem l’accés al mas.

El nostre camí continua pujant. Podem veure com el sotabosc es va fent més dens, de bruc i llentiscle, fins que arribem a una petita esplanada on a mà dreta surt un sender que puja fins a l’extrem del turó, on trobarem belles sorpreses: dues restes arqueològiques del segle IV aC, unes restes d’un poblat ibèric que encara està en estudi i la Torre Roja, restes d’una petita fortalesa construïda durant el segle XIV. La darrera sorpresa és l’espectacular vista de tota la plana vallesana i la serralada litoral que evidentment feien de la fortalesa un bon lloc de guaita.

Tornem enrere pel sender i continuem el camí ample a la dreta. Comencem el descens, suau i serpentejant, seguint el perfil de la muntanya. En aquest sector, més exposat al sol, veiem com domina el pi blanc i el sotabosc és més pobre. Podem veure com el terreny es va tornant més calcari abans d’obrir-se als camps de secà d’olivera i farratge. Arribem a una cruïlla: a l’esquerra aniríem cap al Roure Gros i Caldes, recte cap a la torre Marimón i a la dreta enfilem la tornada cap a l’hípica.

Ja tornem a estar a la part alta de la plana vallesana, on podem veure la riquesa dels diferents cultius: les plantes ruderals que els rodegen, començant amb unes grans atzavares a mà dreta, els rostolls de mitjans d’estiu, els esbarzers en flor de la primavera i les móres a la tardor, ornamentat tot plegat amb flors de colors variats com les ravenisses grogues i blanques i les paperoles vermelles.

NO US PERDEU…

Mas d’en Cisa: mas que formava part del territori del Condal. Establert com a mas Vilar al final del segle XII, apareix com mas d’en Cisa el segle XV. L’estructura és a base de murs de pedra de paredar, i els forjats estan formats per bigues i taules de fusta. A la sala de la planta baixa hi ha un portal amb arc de mig punt i un rentamans de dipòsit de pedra, encastat, amb tres cares en relleu (s. XVII-XIX), que està situat al mur de la façana principal.

Can Senosa: masia coneguda també com a Mas d’Aiguasenosa, situada a la vall del mateix nom i en territori de l’antic Condal. Apareix documentada per primera vegada l’any 1002. Diverses reformes i modificacions han desdibuixat la seva forma original; malgrat tot, encara s’hi pot observar una finestreta gòtica de la construcció primitiva.

Castell de Guanta: més amunt de la casa de Guanta, sobre el turó del Corb o del Moro, es troba el castell de Guanta o dels Moros, del qual només en resten unes petites runes. També rep el nom de castell del Moro.

Per cronologia documental, és anterior al castell de Sentmenat, ja que és esmentat per primer cop l’any 1012. Sembla que l’origen del topònim Guanta està en el nom propi de la persona Gonter, del segle X. El castell de Guanta formava part de la xarxa de castells de defensa i torres de vigilància cristianes vers les ràtzies de les tropes musulmanes situades més enllà del Llobregat. Fou, segons la llegenda, refugi del comte Borrell.

Casa de Guanta: la casa de Guanta és d’abans del segle XV però la documentació sobre l’existència d’aquesta masia és confusa, si bé n’hi ha notícies dels llinatges Guanta i Castellet de Guanta des del segle XIII. La distinció entre castellet i casa no es pot fer fins al segle XV.

Castell de Sentmenat: edifici en origen defensiu de planta irregular, que ha estat transformat al llarg del temps en un edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central. Actualment la planta baixa s’utilitza com a magatzem, la primera com a residencial i la segona com annexes.

La primera vegada que apareix el seu nom és l’any 1056 i va lligat a un tal Ramon Miró. El 1380, Pere de Sentmenat obtingué la senyoria del castell i el seu terme. L’edifici és fet totalment de pedra, força ben conservat en el seu exterior, obert a la banda de ponent i tancat per la banda de llevant per un gros mur, que en alguns punts arriba a assolir el gruix de 3,40 m. Aquest mur oferia protecció a la part plana, més accessible i fàcil d’atacar.

En el seu interior es poden veure diverses arcades gòtiques, algunes tapades per parets, i una magnífica volta de canó, que cobreix en tota la seva llargada el corredor paral·lel a la paret de llevant. Sobre la porta principal hom pot observar un escut amb tres ales: són les de l’emblema dels Sentmenat. El castell té al seu costat una ermita molt reformada dedicada a Sant Jaume, on hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat d’aquests dos últims segles.

Poblat ibèric: dalt el pla que forma el turó de la Torre Roja està demostrada l’existència de les restes d’un important poblat ibèric. Actualment els Serveis d’Arqueologia de la Generalitat hi efectuen unes excavacions amb resultats positius.

La Torre Roja: restes d’una torre de defensa de planta circular, el mur de la qual fou posteriorment circumscrita per un altre mur, possiblement durant la mateixa època. La torre, amb uns murs de 190 cm de gruix, està construïda amb pedres de paredar disposada en filades horitzontals i formant, una bona part, espiga de peix “opus spicatum”.

El revestiment exterior, amb un gruix de 155 cm, s’adossa a la torre i no té cara interna. El mur que forma aquest revestiment està fet amb grans carreus, possiblement aprofitats de construccions anteriors (al costat mateix hi ha un poblat ibèric), tot i que, també podria ser que formés part d’algun edifici anterior.

El nom primitiu era Castellar o Puig Castellar, (segle XIV). Tot i que durant els segles XI i XII existien a Caldes els llinatges Penya Roja i Turre Rubea, el topònim “Torre Roja” no apareix, i de forma indirecta, fins a l’any 1529. La torre interior és del segle X.

SUGGERIMENTS

El bosc i el torrent de Guanta, el puig de la Creu, el dolmen de Serra Cavallera i Can Fruitós són punts d’interès propers a aquesta ruta.




[CAST]

Ruta entre Sentmenat y Caldes de Montbui, por la zona Noreste de la comarca. Es un camino circular, de aproximadamente hora y media de duración, que muestra el paisaje singular de la llanura vallesana, combinación de cultivo de secano y bosque mediterráneo de la zona. Se pueden realizar rutas de más larga duración, de toda una mañana o tarde, de todo el día e incluso de fin de semana, siempre por parajes naturales y bien conservados, de montaña mediana, cerca del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. También se ofrecen salidas hacia la llanura vallesana, recomendadas sobre todo en invierno.

Esta ruta es una buena muestra del paisaje ruderal que a lo largo de la historia ha formado la comarca, antes de la expansión de la urbanización y los polígonos industriales. A caballo de los términos municipales de Sentmenat y Caldes de Montbui, pasaremos por diferentes masos y variedades sutiles del bosque mediterráneo.

Saldremos de la hípica por el camino de acceso, hacia la izquierda y pasaremos en medio de cultivo de secano: olivos a derecha e izquierda, aquí alternadas con avellanos, de hojas grandes y lozanas. A mano derecha podemos ver el antiguo Mas d’en Cisa. Al girar el camino hacia la derecha, visualizamos la cumbre del monte de la Creu al fondo, con cuidados cultivos de cereales en primer término.

Cuando el camino baja suavemente hacia la izquierda, pasamos por al lado de una cuidada cerca con olivos, lavanda y girasol a mano derecha. Una serie de cañas y almendros siguen el perfil del campo de trigo que se va elevando a medida que bajamos hasta pasar un pequeño torrente. Los márgenes del camino, cada vez más altos y arcillosos, son una buena muestra del rico suelo agrícola de la zona. Los encontramos plenos de plantas ruderales: rabaniza, aliaga, hinojo, diferentes gramíneas… que atraen una gran variedad de caracoles, arañas, mariposas y otros insectos.

Después del torrente, avanzamos pocos metros rodeando el polígono Mas d’en Cisa hacia la derecha, hasta recuperar el camino entre los campos de cereales. Al llegar a una gran higuera podremos ver Can Fruitós delante y el castillo de Sentmenat a la izquierda.

Actualmente se está restaurando como museo y restaurante. Al llegar al castillo, encontramos la pista principal hacia Can Fruitós: giramos a la derecha, pasando por al lado de unos grandes robles y después de unas encinas y pinos. Podemos seguir por esta pista principal que discurre entre campos y pineda o coger un desvío a mano izquierda que nos llevará a pasear por los huertos, que siempre son interesantes como ejemplo de cultivo de riego tradicional, en contraste con los campos de secano que vemos el resto del camino. Por este sendero tendremos una fantástica vista posterior del castillo, sobre el barranco por donde sacan la cabeza unos buenos ejemplares de pino piñonero, con la copa más apretada y de un verde más intenso que el pino blanco. Encontramos un camino que sale hacia Castellar y la urbanización Can Vinyals.

Al dejar atrás los huertos, encontramos alternancia entre cultivo de secano y bosque joven de encina, con alguna que otra viña asilvestrada, hasta recuperar el camino principal, que retomaremos a mano izquierda. En este trozo podemos disfrutar de las plantas aromáticas más tradicionales: romero, espliego y tomillo, que sobre todo oleremos al ser rozadas por los caballos.

Continuamos por el camino principal, donde a derecha e izquierda podemos ver grandes pinos blancos con encinas jóvenes que crecen con fuerza a su sombra y con estepa blanca creciente en los claros soleados. Cuando encontramos una boca de prevención de incendios, a mano izquierda sale un atajo hacia Guanta, para aquellos con un poco de experiencia puesto que es un sendero más cerrado.

Continuamos por el camino hasta encontrar el de Guanta y enseguida nos encontramos un banco de piedra de la zona; de detrás suyo sale un camino hacia la fuente de Bou, sólo para expertos. En este banco se suelen sentar los sentmenatenses cuando pasean hasta la virgen rodeada de flores que nos encontraremos justo al girar la curva.

En este punto el camino ya hace más pendiente, el terreno es más arcilloso y vamos subiendo entre bosque formado de pino blanco y alguna que otra encina. De repente tendremos una vista sorprendente del castillo de Guanta, camuflado por la vegetación sobre un peñasco, y la masía de Can Senosa al pie. En un curva del camino, encontramos el acceso al mas.

Nuestro camino continúa subiendo. Podemos ver como el sotobosque se va volviendo más denso, de brezo y lentisco, hasta que llegamos a una pequeña explanada donde a mano derecha sale un sendero que sube hasta el extremo del cerro, donde encontraremos bellas sorpresas: dos restos arqueológicos del siglo IV a.C., unos restos de un poblado ibérico que todavía está siendo estudiado y la Torre Roja, restos de una pequeña fortaleza construida durante el siglo XIV. La última sorpresa es la espectacular vista de toda la llanura vallesana y la cordillera litoral que evidentemente hacían de la fortaleza un buen lugar de vigilancia.

Volvemos atrás por el sendero y continuamos el camino ancho a la derecha. Empezamos el descenso, suave y serpenteante, siguiendo el perfil de la montaña. En este sector, más expuesto al sol, vemos como domina el pino blanco y el sotobosque es más pobre.

Podemos ver como el terreno se va volviendo más calcáreo antes de abrirse a los campos de secano de olivo y heno. Llegamos a un cruce: a la izquierda iríamos hacia el Roure Gros y Caldes, recto hacia la torre Marimón y a la derecha enfilamos el regreso hacia la hípica.

Ya volvemos a estar en lo alto de la llanura vallesana, donde podemos ver la riqueza de los diferentes cultivos: las plantas ruderales que los rodean, empezando con unos grandes agaves a mano derecha, los rastrojos de mediados de verano, las zarzas en flor de la primavera y las moras en otoño, todos ellos ornamentados con flores de colores variados como las rabanizas amarillas y blancas y las amapolas rojas.

NO OS PERDÁIS…

Mas d’en Cisa: mas que formaba parte del territorio del Condal. Establecido como mas Vilar al final del siglo XII, aparece como mas d’en Cisa en el siglo XV. La estructura está hecha a base de muros de piedra de tabicar, y los forjados están formados por vigas y mesas de madera. En la sala de la planta baja hay un portal con arco de medio punto y un lavamanos de depósito de piedra empotrado, con tres caras en relieve (s. XVII-XIX), que está situado en el muro de la fachada principal.

Can Senosa: masía conocida también como Mas d’Aiguasenosa, situada en el valle del mismo nombre y en territorio del antiguo Condal. Aparece documentada por primera vez en 1002. Varias reformas y modificaciones han desdibujado su forma original; a pesar de todo, todavía se puede observar una ventanilla gótica de la construcción primitiva.

Castillo de Guanta: más arriba de la casa de Guanta, sobre el cerro del Corb o del Moro, se encuentra el castillo de Guanta o de los Moros, del cual sólo quedan unos pequeños escombros. También recibe el nombre de castillo del Moro.

Por cronología documental, es anterior al castillo de Sentmenat, puesto que es mencionado por primera vez en 1012. Parece que el origen del topónimo Guanta está en el nombre propio de la persona Gonter, del siglo X. El castillo de Guanta formaba parte de la red de castillos de defensa y torres de vigilancia cristianas contra las incursiones de las tropas musulmanas situadas más allá del Llobregat. Fue, según la leyenda, refugio del conde Borrell.

Casa de Guanta: la casa de Guanta es de antes del siglo XV pero la documentación sobre la existencia de esta masía es confusa, si bien hay noticias de los linajes Guanta y Castellet de Guanta desde el siglo XIII. La distinción entre castellet y casa no se puede hacer hasta el siglo XV.

Castillo de Sentmenat: edificio en origen defensivo de planta irregular, que ha sido transformado a lo largo del tiempo en un edificio agrícola. La edificación se desarrolla, en forma de herradura, alrededor de un patio central. Actualmente la planta baja se utiliza como almacén, la primera como residencial y la segunda como anexos.

La primera vez que aparece su nombre es en 1056 y va ligado a un tal Ramon Miró. El 1380, Pere de Sentmenat obtuvo la señoría del castillo y su término. El edificio está hecho totalmente de piedra, bastante bien conservado en su exterior, abierto en el lado de poniente y cercado por el lado de levante por un grueso muro, que en algunos puntos llega a lograr el grueso de 3,40 m. Este muro ofrecía protección a la parte llana, más accesible y fácil de atacar.

En su interior se pueden ver varias arcadas góticas, algunas tapadas por paredes, y una magnífica bóveda de cañón, que cubre en toda su longitud el corredor paralelo a la pared de levante. Sobre la puerta principal se puede observar un escudo con tres alas: son las del emblema de los Sentmenat. El castillo tiene a su lado una ermita muy reformada dedicada a Sant Jaume, donde hay enterrados casi todos los marqueses de Sentmenat de estos dos últimos siglos.

Poblado ibérico: sobre la llanura que forma el cerro de la Torre Roja está demostrada la existencia de los restos de un importante poblado ibérico. Actualmente los Servicios de Arqueología de la Generalitat efectúan unas excavaciones con resultados positivos.

La Torre Roja: restos de una torre de defensa de planta circular, el muro de la cual fue posteriormente circunscrita por otro muro, posiblemente durante la misma época. La torre, con unos muros de 190 cm de grueso, está construida con piedras de tabicar dispuesta en hiladas horizontales y formando, en buena parte, espina de pez “opus spicatum”.

El revestimiento exterior, con un grueso de 155 cm, se adosa a la torre y no tiene cara interna. El muro que forma este revestimiento está hecho con grandes sillares, posiblemente aprovechados de construcciones anteriores (al lado mismo hay un poblado ibérico), a pesar de que, también podría ser que formara parte de algún edificio anterior.

El nombre primitivo era Castellar o Puig Castellar, (siglo XIV). A pesar de que durante los siglos XI y XII existían en Caldes los linajes Penya Roja y Turre Rubea, el topónimo “Torre Roja” no aparece, y de forma indirecta, hasta el año 1529. La torre interior es del siglo X.

View more external

Comments

    You can or this trail