Activity

Ruta de Can Borrell (St. Cugat)

Download

Trail photos

Photo ofRuta de Can Borrell (St. Cugat) Photo ofRuta de Can Borrell (St. Cugat)

Author

Trail stats

Distance
3.69 mi
Elevation gain
495 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
495 ft
Max elevation
620 ft
TrailRank 
26
Min elevation
355 ft
Trail type
Loop
Coordinates
387
Uploaded
December 21, 2020
Recorded
August 2010
Be the first to clap
Share

near Sant Cugat del Vallès, Catalunya (España)

Viewed 285 times, downloaded 5 times

Trail photos

Photo ofRuta de Can Borrell (St. Cugat) Photo ofRuta de Can Borrell (St. Cugat)

Itinerary description

Contractació excursió

EMPRESA: Hípica Severino
PERSONA DE CONTACTE: Leyre
ADREÇA: Passatge Calado, 12 (trencall a esquerra de la Ctera. de la Ravassada)
CODI POSTAL: 08173
MUNICIPI: Sant Cugat del Vallès
TELÈFON: 93 674 11 40 / 670 345 104 / 93 692 06 77
WEB: www.hipicaseverino.com
info@hipicaseverino.es

[CAT]

Ruta circular que discorre entre la plana vallesana i la serra de Collserola, a tocar de Sant Cugat del Vallès. D’aproximadament una hora i mitja de durada, té diferents enllaços que permeten allargar-la o escurçar-la en funció de les nostres necessitats.

Sortim de l’hípica pel camí d’accés cap a la dreta. Uns 200 m més endavant, així que acaben les cases, agafem un corriol que baixa a l’esquerra, entre pi blanc amb sotabosc esclarissat, ric en aladern. A l’esquerra es noten els efectes de les ventades amb neu que hi va haver a l’hivern del 2010, quan es van trencar moltes branques i tombar alguns exemplars de pi i es veu el terreny més buit que la resta.

En arribar al camp, el resseguim a mà dreta. Des d’aquí tenim una bona panoràmica de la serralada Prelitoral, destacant La Mola de Sant Llorenç del Munt. Al final del camp passem per un senderol enmig del canyissar, amb canya americana, espècie invasiva dels nostres torrents. Creuem la riera de Sant Medir, que porta aigua de l’embassament de Can Borrell.

Sortim a un dels camins principals del parc, el GR-6, just per sota del Pi d’en Xandri, catalogat com el pi de més envergadura de copa de Collserola. Està delimitat per una petita tanca i amb falques ja que tot i gaudir de la simpatia de la població, ha patit alguns actes de vandalisme.

Seguim uns 300 m a mà dreta i ens enfilem pel marge esquerre per passar pel costat d’un altre camp de cereals, camps de torre Negra, que ara ens queda a la nostra esquena, fins que el camí tomba a la dreta, resseguint ara la part superior dels camps de torre Cendrera. Al final d’aquest, tirem recte i cap amunt per un sender argilós que passa per sota de pi i alzina.

Aquest corriol acaba en una pista forestal, més planera, que agafem a dreta, seguint la indicació de torre Cendrera: petita masia forestal. A mà dreta trobem un trencall que baixa força dret altra vegada cap al GR. Tot aquest tram passem per sota d’alzina i pi blanc dispersos, amb sotabosc pobre. Periòdicament es fan batudes del senglar, per evitar-ne la sobrepoblació al parc.

Passem enmig d’alzines amb roures, sotabosc més ric sobretot amb llentiscle i garric i estepa a les parts més solanes. El camí va baixant lleugerament fins a arribar a una altra pista: si anéssim a l’esquerra aniríem cap a Flor de Maig i Can Coll, una altra possible ruta.

Girarem cap a la dreta, cap a Can Borrell. Primer veiem els camps, amb el Tibidabo al fons. Aquí el terreny és més ric en sauló i als marges podem veure alguna veta de roca calcària. Observem un lleu canvi de vegetació fins a quedar rodejats de pi blanc, algun pi pinyoner dispers i un dens sota-bosc de bruc. En un revolt a esquerra podem veure bé la masia i restes d’explotació forestal de la zona.

En arribar a Can Borrell, antiga masia i actualment restaurant, podem rodejar-la cap a l’esquerra, tirant cap a Can Jané, Sant Medir i Sant Adjutori (única ermita romànica de planta circular de Collserola), altres rutes d’unes 3 hores. També podríem enfilar-nos cap a Can Catar i el Forat del Vent (darrera del cementiri d’Horta) o visitar la font Groga: una ruta més llarga, d’unes 5 hores.

Si reprenem la nostra ruta, just passat Can Borrell agafem la pista que surt a la dreta: ens queda el bosc a la nostra esquerra i un petit camp en guaret i l’aparcament a la dreta. Aquesta pista baixa suaument fins a enllaçar amb el GR-6. La vegetació aquí és un bosc ben constituït, barreja de pi i alzina. Just abans d’arribar al Pi d’en Xandri, deixem el camí principal agafant un corriol a l’esquerra. Passant entre 4 canyes tornem a travessar la riera de Sant Medir, i rodegem la torre Negra. Tornarem a agafar el camí d’inici.

NO US PERDEU…

Parc de Collserola: el Parc de Collserola és una superfície verda de més de 8.000 ha situada entre els rius Besòs, Llobregat, la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Una illa verda enmig d´una de les àrees urbanes més denses de la ribera mediterrània que inclou part del terme municipal de nou poblacions.

El massís de Collserola, de 17 km de llargària i 6 km d´amplada, mira al mar des d´un pendent molt pronunciat i al Vallès des de nombroses valls suaus i boscoses. El seu perfil està format per nombrosos turons i el Tibidabo n’és el més alt (512 m.) L’empremta humana és palesa a la Serra, tant pel que fa a la modificació del paisatge com per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s’hi troben i que constitueixen un patrimoni molt valuós.

Can Borrell: masia del segle XVII que per la seva situació a l’antic camí de Sant Cugat a Barcelona i lloc de pas cap a Sant Medir, es convertí en lloc obligat de parada, primer pels pagesos de la contrada que portaven els seus productes a la capital, i més tard pels excursionistes i romeus de Sant Medir. El dia d’aquesta celebració la casa obria les portes del davant i del darrera i es convertia en una part mes del camí. A la tornada, s’hi feia ball i es dansava l’última sardana de l’Aplec. Fins no fa gaire, encara s’hi celebrava el darrer ball de la festa.

Pi d’en Xandri: pi pinyoner d´alçada considerable situat entre els camps de conreu propers a Sant Cugat. Fa 23 metres i té un tronc de 3.20 metres de perímetre. L´any 1995 va ser declarat arbre d´interès comarcal i local. Al 1997 va sofrir un atemptat vandàlic que va causar-li danys molt greus. Va caldre inserir fusta viva a les ferides perquè la saba pogués torna a circular i es va apuntalar.

La torre Negra: construcció romànica del segle XI, bastida per protegir el camí de Sant Cugat a Barcelona. D´aspecte massís i color fosc, d´aquí el seu nom, es troba en bon estat de conservació. Té 3 pisos d´alçada i una torre quadrada adossada a un angle de l´edifici.

Forat del Vent: port de la serra de Collserola (349 metres) i antic mirador d’extraordinària visibilitat.

Les Fonts de Collserola: a la serra de Collserola l´aigua és abundant i ho sabem per la gran quantitat de fonts que existeixen.

SUGGERIMENTS

Els diferents miradors Collserola, Can Catà, les fonts de Sant Vicenç i de Can Gordi, el pantà de Can Borrell, el Forn Ibèric que trobem a prop de la capella de Sant Adjutori, la masia de Can Coll, l’ermita de Santa Maria de les Feixes i la capella de Sant Iscle són punts d’interès propers a aquesta ruta.


[CAST]

Ruta circular que discurre entre la llanura vallesana y la sierra de Collserola, muy cerca de Sant Cugat del Vallès. De aproximadamente una hora y media de duración, tiene diferentes enlaces que permiten alargarla o acortarla en función de nuestras necesidades.

Salimos de la hípica por el camino de acceso hacia la derecha. Unos 200 m más adelante, cuando se acaban las casas, cogemos un sendero que baja a la izquierda, entre pino blanco con sotobosque despejado, rico en aladierna. A la izquierda se notan los efectos de las ventadas con nieve que hubo en invierno del 2010, cuando se rompieron muchas ramas y se tumbaron algunos ejemplares de pino y se ve el terreno más vacío que el resto.

Al llegar al campo, lo seguimos a mano derecha. Desde aquí tenemos una buena panorámica de la cordillera Prelitoral, destacando La Mola de Sant Llorenç del Munt. Al final del campo pasamos por un sendero en medio del cañizo, con caña americana, especie invasiva de nuestros torrentes. Cruzamos la riera de Sant Medir, que lleva agua del embalse de Can Borrell.

Salimos a uno de los caminos principales del parque, el GR-6, justo por debajo del Pi d’en Xandri, catalogado como el pino de más envergadura de copa de Collserola. Está delimitado por una pequeña valla y con falcas ya que, a pesar de disfrutar de la simpatía de la población, ha sufrido algunos actos de vandalismo.

Seguimos unos 300 m a mano derecha y nos enfilamos por el margen izquierdo para pasar por el lado de otro campo de cereales, campos de torre Negra, que ahora nos quedan a nuestra espalda, hasta que el camino gira a la derecha, siguiendo ahora la parte superior de los campos de torre Cendrera. Al final de este, vamos recto y hacia arriba por un sendero arcilloso que pasa por debajo de pinos y encinas.

Este sendero acaba en una pista forestal, más llana, que cogemos a derecha, siguiendo la indicación de torre Cendrera: pequeña masía forestal. A mano derecha encontramos un desvío que baja bastante derecho otra vez hacia el GR. Todo este tramo pasamos por debajo de encina y pino blanco dispersos, con sotobosque pobre. Periódicamente se hacen batidas del jabalí, para evitar la sobrepoblación en el parque.

Pasamos en medio de encinas con robles, sotobosque más rico sobretodo con lentisco y carrasca y estepa en las partes más solanas. El camino va bajando ligeramente hasta llegar a otra pista: si fuéramos a la izquierda iríamos hacia Flor de Maig y Can Coll, otra posible ruta.

Giraremos hacia la derecha, hacia Can Borrell. Primero vemos los campos, con el Tibidabo al fondo. Aquí el terreno es más rico en saulo y en los márgenes podemos ver alguna vena de roca calcárea. Observamos un leve cambio de vegetación hasta quedar rodeados de pino blanco, algun pino piñonero disperso y un denso sotobosque de brezo. En una curva a izquierda podemos ver bien la masía y restos de explotación forestal de la zona.

Al llegar a Can Borrell, antigua masía y actualmente restaurando, podemos rodearla hacia la izquierda, yendo hacia Can Jané, Sant Medir y Sant Adjutori (única ermita románica de planta circular de Collserola), otras rutas de unas 3 horas. También podríamos enfilarnos hacia Can Catar y el Forat del Vent (detrás del cementerio de Horta) o visitar la fuente Groga: una ruta más larga, de unas 5 horas.

Si retomamos nuestra ruta, justo pasado Can Borrell cogemos la pista que sale a la derecha: nos queda el bosque a nuestra izquierda y un pequeño campo en barbecho y el aparcamiento a la derecha. Esta pista baja suavemente hasta enlazar con el GR-6. La vegetación aquí es un bosque muy constituido, mezcla de pino y encina. Justo antes de llegar al Pi d’en Xandri, dejamos el camino principal cogiendo un sendero a la izquierda. Pasando entre 4 cañas volvemos a atravesar la riera de Sant Medir y rodeamos la torre Negra. Volveremos a coger el camino de inicio.

NO OS PERDÁIS…

Parc de Collserola: el Parc de Collserola es una superficie verde de más de 8.000 ha situada entre los ríos Besòs, Llobregat, la depresión del Vallès y la llanura de Barcelona. Una isla verde en medio de una de las áreas urbanas más densas de la ribera mediterránea que incluye parte del término municipal de nueve poblaciones.

El macizo de Collserola, de 17 km de longitud y 6 km de anchura, mira al mar desde una pendiente muy pronunciada y al Vallès desde numerosos valles suaves y boscosos. Su perfil está formado por numerosos cerros y el Tibidabo es el más alto (512 m.). La huella humana se manifiesta en la sierra, tanto por la modificación del paisaje como por la cantidad de restos arqueológicos y construcciones que se encuentran y que constituyen un patrimonio muy valioso.

Can Borrell: masía del siglo XVII que por su situación en el antiguo camino de Sant Cugat a Barcelona y lugar de paso hacia Sant Medir, se convirtió en lugar obligado de parada, primero por los labradores de la zona que traían sus productos a la capital y más tarde por los excursionistas y romeros de Sant Medir. El día de esta celebración la casa abría las puertas de delante y de detrás y se convertía en una parte más del camino. A la vuelta, se hacía un baile y se danzaba la última sardana de l’Aplec. Hasta hace poco, todavía se celebraba el último baile de la fiesta.

Pi d’en Xandri: pino piñonero de altura considerable situado entre los campos de cultivo cercanos a Sant Cugat. Hace 23 metros de altura y tiene un tronco de 3.20 metros de perímetro. El año 1995 fue declarado árbol de interés comarcal y local. El 1997 sufrió un atentado vandálico que le causó daños muy graves. Hizo falta insertar madera viva en las heridas para que la savia pudiera volver a circular y se apuntaló.

La torre Negra: construcción romànica del siglo XI, edificada para proteger el camino de Sant Cugat a Barcelona. De aspecto macizo y color oscuro, de aquí su nombre, se encuentra en buen estado de conservación. Tiene 3 pisos de altura y una torre cuadrada adosada a un ángulo del edificio.

Forat del Vent: puerto de la sierra de Collserola (349 metros) y antiguo mirador de extraordinaria visibilidad.

Las fuentes de Collserola: en la sierra de Collserola el agua es abundante y lo sabemos por la gran cantidad de fuentes que existent.

SUGERENCIAS

Los diferentes miradores de Collserola, Can Cató, las fuentes de Sant Vicenç y de Can Gordi, el pantano de Can Borrell, el Forn Ibèric que encontramos cerca de la capilla de Sant Adjutori, la masía de Can Coll, la ermita de Santa Maria de las Feixes y la capilla de Sant Iscle son puntos de interés cercanos a esta ruta.



[EN]

Circular route that runs between the plain of the Vallès and the mountain range of Collserola, very close to Sant Cugat del Vallès. About an hour and a half, it has different links that allow lengthen it or shorten it according to our needs.

We come out of the riding centre by the access road to the right. About 200 m further, when the houses have finished, we take a path that descends on the left, between white pine with clear undergrowth, rich in Mediterranean buckthorn. To the left you will notice the effects of the gusts of wind with snow in the winter of 2010, when many branches were broken and some specimens of pine were knocked down and we can see the land emptiest than the rest.

When reaching the field, we follow it to the right. From here we have a good overview of the Prelitoral mountain chain, standing up the summit of La Mola of Sant Llorenç del Munt. At the end of the field we go through a path in the middle of the hurdle, with American cane, invasive species of our torrents. We cross the ravine of Sant Medir, carrying water from the reservoir of Can Borrell.

We come out to one of the main roads of the park, the GR-6, just below the Pi d’en Xandri, ranked as the pine tree with the largest crown of Collserola. It is bordered by a small fence with wedges since, despite of enjoying of the sympathy of the population, it has suffered some acts of vandalism.

We continue about 300 m on the right and we head for to the left margin to go by the side of another grain field, fields of torre Negra, that now are on our back, until the path turns to the right, now following the top of the fields of torre Cendrera. At the end of this, we go straight and up through a clayey path that passes beneath pine trees and holm oaks.

This path ends in a flatter forest track which we take to the right, following the indication of torre Cendrera: small forest masia. On the right we find a detour that goes down straight enough again toward the GR. All this stretch we pass under the dispersed holm oaks and white pine, with poor undergrowth. Periodically, there are drives of wild boars, to avoid the overpopulation in the park.

We go through holm oaks and oaks, and richer undergrowth with mastic, oak and steppe in the sunniest spot parts. The road goes down slightly until we reach another track: if we went to the left we would go to Flor de Maig and Can Coll, another possible route.

We will turn to the right, towards Can Borrell. We first see the fields, with the Tibidabo in the background. Here the land is richer in sand and in the margins we can see some vein of limestone rock. We observe a slight change of vegetation until we are surrounded by white pine, some dispersed pine trees and a dense undergrowth of heather. In a curve to the left we can see the masia well and the remains of forest exploitation in the area.

When we reach Can Borrell, old masia which is currently being remodelled, we can border it to the left, going to Can Jané, Sant Medir and Sant Adjutori (unique Romanesque chapel of a circular plan of Collserola), other routes of about 3 hours. We could also head for Can Catar and the Forat del Vent (behind the cemetery of Horta) or visit the Font Groga: a longer route, of about 5 hours.

If we return to our route, just past Can Borrell we take the track that goes off to the right: we have the forest to our left and a small fallow land and the parking on the right. This track goes down slightly to connect with the GR-6. The vegetation here is a forest made up of a mixture of pine trees and holm oaks. Just before arriving to the Pi d’en Xandri, we leave the main road taking a path to the left. Passing among 4 canes we cross the ravine of Sant Medir and we surround the torre Negra. We will take the path of the beginning again.

DON’T MISS…

Parc de Collserola: it is a green surface of more than 8000 situated between the rivers Llobregat and Besòs, the depression of the Vallès and the plain of Barcelona. A green island in the middle of one of the more dense urban areas on the Mediterranean coast that includes part of the municipal area of nine cities.

The Collserola massif, of 17 km in length and 6 km in width, looks out to the sea from a very steep slope and in the Vallès from numerous valleys and wooded areas. Its profile is made up of numerous hills and the Tibidabo is the highest one (512 m.). The human footprint is manifested in the mountain range, both by the modification of the landscape and the amount of archaeological remains and constructions that are found and which constitute a very valuable heritage.

Can Borrell: masia from the 17th century that due to its location in the old way of Sant Cugat to Barcelona and transit point towards Sant Medir, became a forced stop, first by the farmers of the area that brought their products to the capital and later by hikers and pilgrims of Sant Medir. On the day of this celebration the house opened its doors to the front and back and became a part of the way. On the way back, there was a dance and danced the last sardana of l’Aplec. Until recently, it was still celebrated the last dance of the party.

Pi d’en Xandri: pine tree of considerable height, located among the cultivated fields close to Sant Cugat. It is 23 meters height and has a trunk of 3.20 meters of perimeter. On 1995 it was declared tree of local and regional interest. On 1997 it suffered an attack of vandalism that caused it very serious damage. It was necessary to insert living wood in the wounds so that the sap could return to move and it was braced.

The torre Negra: Romanesque construction from the 11th century, built to protect the path of Sant Cugat to Barcelona. Of solid appearance and dark colour, hence its name, it is in a good state of conservation. It has 3 floors of height and a square tower attached to a corner of the building.

Forat del Vent: mountain pass of the mountain range of Collserola (349 meters) and ancient viewpoint of extraordinary visibility.

Les Fonts de Collserola: in the mountain range of Collserola water is abundant and we know it because of the large number of springs that exist.

SUGGESTIONS

The different viewpoints of Collserola, Can Cató, the springs of Sant Vicenç and Gordi, the swamp of Can Borrell, the Forn Ibèric we find near the chapel of Sant Adjutori, the masia of Can Coll, the chapel of Santa Maria of the Feixes and the chapel of Sant Iscle are points of interest near this route.


[FR]

Circuit circulaire qui traverse la plaie du Vallès et la Sierra de Collserola, proche de Sant Cugat del Vallès. D’environ une heure et demie de durée, il possède différents liens qui permettent de le rallonger ou de le raccourcir en fonction de vos besoins.

Vous partirez du club hippique par le chemin d’accès sur la droite. À 200 m environ, quand il n’y a plus de maisons, prenez un sentier qui descend sur la gauche, entre les pins d’Alep dans un sous-bois éclairci, riche en nerpruns alaternes. Sur la gauche, vous noterez les effets des coups de vent avec la neige qu’il y a eu pendant l’hiver 2010, lorsque beaucoup de branches ont été rompues et quelques exemplaires de pins sont tombés, vous pourrez voir que le terrain est plus vide que le reste.

En arrivant au champ, vous continuez de le suivre sur la droite. De ce point, vous aurez un magnifique panorama de la chaîne montagneuse pré-littorale, La Mola de Sant Llorenç del Munt étant particulièrement marquante. Au bout du champ, passez par un sentier au milieu de la cannaie avec des bambous, une espèce invasive de nos torrents. Traversez la Riera de Sant Medir, qui porte l’eau du bassin de Can Borrell.

Sortez sur l’un des chemins principaux du parc, le GR-6, juste en dessous du Pi d’en Xandri, catalogué comme le pin de la plus grande envergure de coupe de Collserola. Il est délimité par un petit enclos et avec des cales puisque même s’il bénéficie de la sympathie de la ville, il a subi différents actes de vandalisme.

Suivez sur la droite pendant 300 m et engagez-vous sur la marche gauche pour passer du côté d’un autre champ de céréales, des champs de la Torre Negra, qui se retrouveront dans votre dos, jusqu’à ce que le chemin tourne à droite, vous parcourrez maintenant la partie supérieure des champs de la Torre de Cendrera. Au bout de ce chemin, continuez tout droit et vers le haut par un sentier argileux qui passe sous des pins et des chênes verts.

Ce sentier se termine avec une piste forestière, plus plate, que vous prendrez sur la droite en suivant l’indication de la Torre de Cendrera : petite masia forestière. Sur la droite, vous trouverez une déviation qui descend fortement encore une fois vers le GR. Tout ce tronçon passe sous des chênes verts et des pins d’Alep dispersés dans un sous-bois pauvre. Périodiquement, des battues aux sangliers sont organisées, pour éviter la surpopulation dans le parc.

Passez au milieu des chênes verts avec des chênes, un sous-bois plus riche surtout avec des lentisques et des yeuses ainsi que des cistes dans les parties les plus ensoleillées. Le chemin descend légèrement et progressivement jusqu’à atteindre une autre piste : si vous allez vers la gauche, vous vous rendrez vers Flor de Maig et Can Coll, un autre circuit possible.

Tournez à droite, vers Can Borrell. Vous verrez d’abord les champs avec le Tibidabo en arrière-plan. Le terrain est très riche en gros sable et sur les marges, on peut voir quelques rubans de roches calcaires. Vous pourrez observer un léger changement de végétation jusqu’à être entourés de pins d’Alep, quelques pins parasols dispersés et un sous-bois dense de bruyère. Sur un virage sur la gauche, vous pourrez bien admirer la masia et les restes d’exploitation forestière de la zone.

En arrivant à Can Borrell, une ancienne masia qui est actuellement un restaurant, vous pouvez la contourner sur la gauche, vers Can Jané, Sant Medir et Sant Adjutori (seul ermitage roman circulaire de Collserola), d’autres circuits d’environ 3 heures. Vous auriez également pu vous diriger vers Can Catar et el Forat del Vent (derrière le cimetière d’Horta) ou visiter la Source Groga : un circuit plus long d’environ 5 heures.

Si vous reprenez votre circuit, juste après avoir passé Can Borrel, empruntez la piste qui part sur la droite : vous aurez le bois sur votre gauche et un petit champ en jachère et le parking sur la droite. Cette piste descend doucement jusqu’à connecter avec le GR-6. La végétation ici est un bois bien constitué, un mélange de pins et de chênes verts. Juste avant d’arriver au Pi d’en Xandri, laissez le chemin principal pour prendre un sentier sur la gauche. Passez entre 4 roseaux, traversez à nouveau la Riera de Sant Medir, et contournez la Torre Negra. R

Comments

    You can or this trail