Punta de Montmaneu 💯cims

Camí de les Mines. Aquesta carretera de terra condueix a les explotacions de carbó a cel obert situades al marge esquerre de l'Ebre i que formen part del conjunt carbonífer de Mequinensa. S'agafa la desviació cap a Sant Miquel de Pedrós en direcció NE seguint els senyals del GR. Entre vegetació arbustiva de garric i camps de secà, el camí es dirigeix a uns turons, gira cap a l'O.
Arribem al trencall a Sant Miquel de Pedrós. Si voleu anar, es deixa la pista principal i es tomba a l'esquerra (SO) per anar cap al cim del turó del davant, envoltat de vinyes i ametllers, on s'endevinen els murs d'aquesta església enrunada. Com ja ho veiem desde baix, nosaltres no anem.
Enmig d'un fort revolt que dirigeix la pista cap al S, hi ha un trencall a la dreta que condueix al refugi de Caçadors de Montmaneu. Es prossegueix per la pista. Se segueixen els senyals del GR. El camí s'endinsa a una petita vall situada ja a les faldes del Montmaneu, el fons pla de la qual està ocupat per conreus en terrassa. A 200 m del fons de la vall, es gira a la dreta i es passa a l'altra banda del camp. El camí continua cap a l'O pujant fins a situar-se a sobre de la capçalera de la vall. Hi ha una bifurcació.
Es deixa la pista i enllaça amb el recorregut de tornada a l'altra banda dels contraforts meridionals del Montmaneu (a 1,33 km). Seguint els senyals del GR, es torça a la dreta (N) pujant per un camí que, més amunt, tomba al NO. L'itinerari creua un bosc i gira de nou al N tot vorejant horitzontalment el vessant septentrional del Montmaneu i adaptant-se a les torrentades.
Es passa per sota d'una estesa elèctrica d'alta tensió. 30 m més enllà, es deixa un corriol que surt a mà dreta en baixada. Es continua planerament cap al NO.El camí segueix cap a ponent passant dues vegades més a l'altra banda de la línia fins que, girant a migdia, va a desembocar a una pista que se situa ben bé a l'O del cim, on hi ha un corriol al final.
Com som molt cabritos, enlloc de seguir la pista, agafem un camí a l'esquerra, que pareix sendera però no ho és. Està brut i ple de punxes. Però sinó fem algo així, no seriem cabretes.
Es tomba a l'esquerra (E) remuntant fortament fins que s'és dalt del Montmaneu.
Arribem al cim. Vèrtex a la Punta de Montmaneu. Hi ha unes antenes. Magnífica panoràmica sobre els entorns que, en dies clars, abasta bona part del Pirineu, Prepirineu i serres del sud, des de les muntanyes de Prades i el Montsant fins als Ports. Al S i a ponent, sota els turons de la serra de Campells, s'endevina la clotada de la vall de l'Ebre i la terrassa fluvial de Mequinensa, ocupada en aquest tram per la cua de l'embassament de Riba-roja i la unió dels rius Segre i Cinca aigües amunt de la Granja d'Escarp. Es torna a davallar i, un cop a la desviació, ara es gira a l'esquerra

Es desemboca a una pista ampla. Aquí es deixa el GR 65-5, que se'n va cap a Mequinensa creuant la serra de Campells. Es tomba a l'esquerra, cap a llevant, seguint per la pista en baixada.
Es va davallant suaument fins que s'arriba davant del mas de Siquén, on la pista gira a l'esquerra, cap a llevant, i desemboca al camí de les Mines en el punt en què, per l'esquerra (N), baixa la continuació de la pista que s'ha deixat en la darrera desviació.

En el següent trencall, agafem la carretera, o el camí per la vora la finca de Antonio, fins al cotxe.