Pont de Vilomara; tines i Balmes Roges, Santa Creu de Palou, el Farell i antic Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.

Una nova i fantàstica excursió per la zona de l'Obac.
Abans de començar la descripció d'aquesta caminada cal comentar que l'esment del municipi del Pont de Vilomara és per a situar-ne l'inici, ja que la caminada comença exactament al costat de les ruïnes de la casa Nova de Sant Jaume, òbviament dins del terme de l'esmentat municipi.
L'enunciat és forca simplificat ja que l'itinerari ens portarà a visitar molts més indrets. Aquests indrets son: la Casa Nova de Sant Jaume, les tines de la Lluca, les de Ratapinyades, les del Mal Pas, les tines i les Balmes Roges, el mirador situat a tocar del puig Gili, les tines del Campanyó, les del Torrent, les ruïnes de l'ermita de la Santa Creu de Palou, el gran mas del Farell, coll de Gipó i per acabar l'ermita i les ruïnes de l'antic Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta.
És una llàstima que les tines d'aquestes valls que conflueixen en el torrent de la Casa Nova a les portes del Pont de Vilomara estiguin en un estat molt lamentable en comparació amb les situades a la veïna vall del Flequer. És una caminada molt recomanable però totes les construccions per les que passarem estan en estat ruïnós menys l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta.
A més, per als que, degut a la situació geogràfica, ens és més còmode per fer excursions per l'Obac anar al coll d'Estenalles, Alzina del Sal·lari, dipòsits de Matadapera, Mura, la Barata, el Marquet de les Roques, la casa de l'Obac o Rellinars, aquesta porta més allunyada d'entrada a l'Obac ens permet descobrir uns paratges nous i veure els turons i cims des d'una perspectiva diferent, com el Paller de Tot l'Any, el Castellsapera, el Montcau, el Malpàs, etc.
Sobre l'existència de les "tines" està molt ben explicat en les que hi ha a la vall de Flequer, i és que aquesta zona era plena de vinyes i degut a l'orografia era més pràctic premsar el raïm al costat mateix de les vinyes i això es feia en les "tines".
És una excursió llarga, però molta estona caminarem per pistes i això permet caminar a bon ritme.
Però també hi ha sectors on el camí està mig esborrat o simplement no n'hi ha. Per exemple a les tines de la Lluca està mig esborrat i a les de Mal Pas no hi ha cap mena de rastre de corriol que hi porti. També patirem la manca de camí des del mirador del puig Gili fins les tines del Campanyó, doncs el bonic sender que seguim en principi ens porta a la vall del Flequer i per a baixar fins la tina esmentada ho farem seguint a estones el que deuria ser un corriol actualment esborrat per la vegetació. Així doncs tant si és estiu com hivern haurem d'anar amb les cames tapades.
En contrapartida, és remarcable el bonic el tram del camí Reial o Ral que va del coll del Gipó a Sant Jaume de Vallhonesta tot carenajant amb una extensa panoràmica.
Després de deixar l'indret de Sant Jaume vaig "saltar-me" la cruïlla que baixa fins l'inici de l'itinerari a la casa Nova de Sant Jaume i entre l'anada i la tornada per a recuperar-lo vaig fer uns 600 ó 700 metres més de recorregut.
Per a trobar el començament de la pista que ens portarà a la Casa Nova de Sant Jaume hem de creuar el municipi del Pont de Vilomara i a la sortida, a la rotonda hem de seguir uns metres la carretera a Mura i poc abans del pont que hi ha a continuació, veurem a la dreta un carrer (que precisament es diu carrer Farell) que també porta al municipi, fa una mica de pujada i un revolt, en aquest revolt ens trobem que no podem seguir recta perquè la continuació és direcció contraria (que és la continuació del carrer Farell) .
Si no ho fos i poguéssim seguir pel carrer Farell, en uns 50 metres ja trobaríem l'inici de la pista amb un cartell que indica: "Rellinars, Mura, el Farell"; així doncs per poder arribar a aquest punt hem de girar a la dreta i descriure una "U" pels carrers següents (el carrer paral·lel al carrer Farell és el carrer Pau Casals).
Seguirem la pista un parell de quilòmetres i arribarem a una cruïlla de pistes amb les ruïnes de la casa Nova de Sant Jaume a la dreta.
Hi ha espai per a deixar el vehicle.
Passarem just per davant de les esmentades ruïnes i seguirem una pista que creua la riera i segueix per l'altre costat.
Les primeres tines que trobarem son les de la Lluca, per arribar-hi hi ha un, encara, mig visible corriol que en pocs metres ens hi porta. Costa fer-se una idea de com deuria ser l'indret quan estaven a ple rendiment, ja que actualment tot és bosc i abandonament.
Tornem a la pista i més endavant i a peu de pista hi ha les tines de Ratapinyades; si les de la Lluca més o menys encara s'aguanten, les de Ratapinyada son ruïna total.
Seguim caminant i passem per una cabana de pedra seca.
Anem fent camí seguint la pista i arribem a un punt on podem baixar uns metres per dins del bosc, sense camí marcat ni tant sols algun rastre de corriol per veure el que queda de les tines de Mal Pas.
Tornem a recuperar la pista, la seguim, i ara si que el camí està marcat amb pintura i tot per tal d'arribar a l'indret de les tines de les Balmes Roges.
És un indret sorprenent per la seva espectacularitat, ja que sota una gran balma hi ha una gran construcció amb tines sota la mateixa balma (un indret que convenientment restaurat podria ser un lloc d'atracció turística), perquè a més l'indret queda obert i té un molt bona panoràmica.
Tornem a la pista. Més endavant a la dreta surt una drecera que ens estalvia uns metres. Retrobada la pista arribem a una bassa, indret fotogràfic, seguim uns metres i arribem al final de la pista en una explanada situada a pocs metres sota el puig Gili.
Indret amb molt bona vista, per exemple el gran mas del Farell es destaca molts metres per sota nostra).
D'aquest indret surten dos corriols, un que baixa i un a l'esquerra que planeja. Seguirem aquest corriol, molt ben marcat i amb marques de pintura i fites, que després d'una estona planejant comença a baixar fort. És un camí bonic i l'entorn és feréstec, el propi de l'Obac.
Arribats a un punt el camí se'n va a l'esquerra, però el nostre objectiu (la tina del Campanyó i el Farell) estan a la dreta, unes fites i algun rastre semblen indicar que també hi ha un corriol en aquesta direcció, però potser perquè és poc transitat la vegetació l'esborra i costa de seguir.
Per sort la vegetació no és molt espesa i el trajecte sense camí aparent és relativament curt (encara que en aquestes situacions es fa etern).
Per sort el track ens guia fins la paret de la tina del Campanyó, també molt malmesa.
Aquesta tina està a tocar d'una nova pista, que seguirem, en pocs metres passarem pel costat del que queda de la tina de Torrent.
Trobem una bifurcació de la pista i seguirem la de la dreta. Creuarem un torrent, seguim la pista i aviat a l'esquerra veurem una fita i en corriol que seguirem.
D'aquesta manera arribem a les ruïnes de l'ermita de la Santa Creu de Palou.
Quin indret tan bonic i tan abandonat! Del sostre ja en queda menys de la meitat, i en el que queda a la part del presbiteri encara hi ha pintures. Les sepultures profanades. A la part externa de l'absis hi ha una sepultura a tocar de la paret, que és com s'enterraven abans els difunts, al voltant de les parets de l'església. Al campanar encara si pot accedir per l'escala de pedra externa (millor no pujar fins el final pel perill d'esfondrament). Deuria ser un indret important.
Un corriol que surt del darrera l'absis ens portaria en pocs minuts a una petita presa que hi ha a sobre l'ermita.
Però seguim el corriol que davalla a trobar una pista (si seguíssim aquesta pista a la dreta ens portaria a l'indret on hem deixat el vehicle), però la seguim a l'esquerra i arribem a una important cruïlla de pistes, a Puigdoure, a Mata-rodona i al Farell.
Seguim a la dreta per arribar en pocs minuts al gran mas del Farell.
Nou indret espectacular. El Farell és un gran mas situat dalt d'un turó i en un indret privilegiat i perdut en mig de la muntanya.
També hi ha tines. Va ser restaurat i salvat de l'enrunament fa pocs anys, però no té cap activitat, ni conservació, per aquesta raó, una casa abandonada tard o d'hora tindrà el mateix perill que abans de la restauració. Pertany a la Diputació i també se'n podria treure molt profit.
Ja portem tres indrets que mereixen una bona aturada de contemplació i gaudi: les Balmes Roges, Santa Creu de Palou i el Farell. Anem pel quart!
Tornem a la cruïlla anterior, però no seguirem cap de les pistes que hi conflueixen. Veurem que també a la dreta, després del camí del Farell, surt un corriol. Aquest és el camí que seguirem.
Aquest és molt ben marcat i gens perdedor; primer baixa per travessar la riera i després empren una forta pujada fins que desemboca en una pista. No hem de seguir-la a la dreta (tal com va fer l'autor d'aquestes ratlles) ja que porta a una torre d'alta tensió. L'hem de seguir a l'esquerra i en pocs metres ens deixa a la pista principal, que seguim, ara si, a la dreta.
Ara seguirem una bona estona caminant per pistes. ja que descriu una gran corba, vaig intentar fer una drecera, que va resultar inútil, (el track marca aquesta petita "excursió" extra) seguint la pista arribem a un nou encreuament; seguim a la dreta.
Poca estona més i arribem al coll de Gipó.
Seguim poques passes més i a la dreta surt el camí amb marques de GR, és el camí Reial de Manresa a Terrassa, una fita així ho indica al començament.
Ara comença una petita meravella de camí, ja que durant moltes estones careneja pel llom de la muntanya amb unes vistes espectaculars de la muntanya de Montserrat i anem veiem els cims de l'Obac, fins el llunyà Montcau.
És una marxa una mica llarga, però es fa curta. Finalment arribem al quart indret espectacular de l'excursió d'avui: l'antic Hostal i ermita de Sant Jaume de Vallhonesta.
Permeteu que us digui que és un indret de "traca i mocador", quin lloc tant bonic!!
Era l'hostal que hi havia en el camí Reial de Manresa a Terrassa i és on la gent hi feia parada. Hi ha unes cavalleries molt grans, també hi ha tines, inclús sembla haver-hi també un petit molí d'oli, una gran cisterna o basa, dependències, la cuina, .... tot en ruïnes menys l'ermita de Sant Jaume, restaurada. Uns metres darrera l'ermita hi ha la font.
Però sorprenent-ment i contra tot pronòstic les ruïnes es troben netes de vegetació. Això és degut a que hi ha una persona que voluntàriament cada cap de setmana puja a netejar i a impedir que la vegetació es mengi i esborri del mapa aquest indret que fins els anys 30 del segle passat encari hi havia vida.
Després de contemplar i explorar aquestes restes i de prendre el sol a la terrassa del costat de la cuina hem de seguir el camí.
Travessem el túnel on hi ha les cavalleries i sortim per l'altre costat. Després d'una petita plaça prenem el camí amb les marques de GR. El seguim una estona, però hem de posar atenció en arribar a un indret molt obert i amb el terra pedregós, car a la dreta hi ha una fita que assenyala l'inici d'un corriol (aquest és l'indret esmentat al començament on vaig seguir uns quants metres més el GR fins veure que en lloc d'anar a la dreta de la muntanya anava a l'esquerra).
El corriol empren una forta davallada. Sempre molt ben marcat, passa pel costat d'una cabana de pedra seca fins que desemboca a la pista principal a pocs metres del vehicle.
Excursió molt recomanable.
HORARIS:
de la casa Nova de Sant Jaume a les tines del Mal Pas: 1h
de les tines del Mal Pas a les Balmes Roges: 20mn
de les Balmes Roges al mirador sota el puig Gili: 25mn
del mirador a la tina del Campanyó: 35mn
de la tina del Campanyó a l'ermita de la Santa Creu de Palou: 15mn
de l'ermita de la Santa Creu al Farell: 15mn
del Farell a Sant Jaume de Vallhonesta: 1h 30mn
de Sant Jaume a l'inici: 45mn
TOTAL: 5h 05mn
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres a:
http://estanysicims.blogspot.com.es/