Pels verals de Castellbisbal

[CAT]

Fins a la meitat del segle XII Castellbisbal es deia Ben Viure. Al passar a ser feudatari de la seu de Barcelona, es començà a anomenar Castell del Bisbe, d’on va derivar al nom actual. L’ermita de Sant Joan de Benviure, però, encara s’encarrega de recordar-nos l’antic nom de la vila. L’itinerari proposat ens permetrà també descobrir l’indret del terme més explotat geològicament al llarg de 2000 anys: la pedrera de Can Campranyà, de la que se’n varen extreure elements estructurals del pont del Diable, blocs per la construcció del temple parroquial i pedres pels murs de moltes de les cases del poble.

Des de la plaça de Folch i Torres prenem avall l’avinguda Gaudí i creuem la carretera. Aquí neix un sender que voreja uns conreus de vinyes i ens porta al camí de la Serra de Can Galí, que prenem a la dreta.

Deixem a l’esquerra un parell de camins que marxen cap els camps fins una tercera cruïlla, on prenem el camí de l’esquerra que baixa pronunciadament i s’endinsa al bosc. Cal seguir sempre les marques liles i blanques. Seguim el camí fins travessar el torrent de Can Galí, on el camí puja en direcció a una gran nau industrial. La voregem pel carrer asfaltat fins arribar al mas de Ca n’Esteper i l’ermita de Sant Joan de Benviure. La seva construcció està datada del segle XI, tot i que les restes de l’actual són una reconstrucció del segle XVII.

Sembla ser que l’ermita fou edificada sobre el turó on prèviament ja hi havia culte en època preromana, concretament al déu Jupiter. Aquesta és una deducció que s’extreu de la pedra que es troba a la part inferior de la paret dreta on s’hi pot llegir les inicials següents: I. O. M. -Iovi Optimo Maximo- (A Júpiter, el millor i el més gran).

Tornem a l’altre costat de la nau industrial i prenem a la dreta el camí de Ca n’Esteper fins la urbanització Comte de Sert, que travessem per l’avinguda Lluís Millet, el carrer Francesc Tàrrega, el carrer Pep Ventura i finalment l’avinguda de Gayarre, que baixa vers el torrent de Can Campanyà. A la dreta de l’avinguda veurem, en el tram previ a travessar el torrent, sota d’una casa, una formació rocosa rectangular on es pot identificar perfectament l’extracció de grans carreus.

Si us enfileu a dalt, podreu comprovar com tota la pedra està treballada i tallada de tal manera que forma angles de 90º. Més avall, en la corba que dibuixa l’avinguda abans de creuar el torrent, un camí s’enfila amunt paral·lel a un torrent i ens permet arribar a un altre tram de la pedrera.

Després de creuar el torrent de Can Campanyà veurem a la dreta una verda esplanada que ens permetrà descansar còmodament. A la dreta de la carretera surt un senderó que s’enfila fent drecera fins l’antiga masia de Can Campanyà, amb alguna finestra bellament decorada. L’avinguda de Can Campanyà ens durà a una rotonda on neix el carrer Major, que s’endinsa en el poble i ens duu al punt de sortida.

NO US PERDEU…

Sant Joan de Benviure: aquesta ermita està situada a l’extrem sud-est del terme i es troba al costat mateix de la masia de Ca n ‘Estaper (s.XVII). La seva construcció està datada del segle XI. Tot i que les restes de l’actual són una reconstrucció del segle XVII, l’ermita és edificada sobre un turó on ja hi havia culte en època preromana, concretament al déu Júpiter.

Pedrera de Can Campranyà: pedrera utilitzada des de l’època romana per a la construcció d’elements estructurals del Pont del Diable, passant pel segle XVI on es documenta l’extracció de pedra per a la construcció de l’actual temple parroquial, fins a principis del segle XX, on encara es picava material per a murs de moltes de les cases del poble.

SUGGERIMENTS

A l’esplanada que hi ha després de la cantera trobem una zona apta com a zona de jocs i pícnic.


[CAST]

POR LOS ALREDEDORES DE CASTELLBISBAL

Hasta la mitad del siglo XII Castellbisbal se llamaba Ben Viure. Al pasar a ser feudatario de la sede de Barcelona, se empezó a denominar Castell del Bisbe, de donde derivó al nombre actual. La ermita de Sant Joan de Benviure, sin embargo, todavía se encarga de recordarnos el antiguo nombre de la villa. El itinerario propuesto nos permitirá también descubrir el lugar del pueblo más explotado geológicamente a lo largo de 2000 años: la cantera de Can Campanyà, de la que se extrajeron elementos estructurales del Pont del Diable, bloques para la construcción del templo parroquial y piedras para los muros de muchas de las casas del pueblo.

Desde la plaza de Folch i Torres tomamos abajo la avenida Gaudí y cruzamos la carretera. Aquí nace un sendero que bordea unos cultivos de viñas y nos lleva al camino de la Serra de Can Galí, que tomamos a la derecha.

Dejamos a la izquierda un par de caminos que marchan hacia los campos hasta un tercer cruce, donde tomamos el camino de la izquierda que baja pronunciadamente y se adentra en el bosque. Hay que seguir siempre las marcas lilas y blancas. Seguimos el camino hasta atravesar el torrente de Can Galí, donde el camino sube en dirección a una gran nave industrial. La bordeamos por la calle asfaltada hasta llegar a la masía de Ca n’Esteper y la ermita de Sant Joan de Bonviure. Su construcción está datada del siglo XI, a pesar de que los restos del actual son una reconstrucción del siglo XVII.

Parece ser que la ermita fue edificada sobre el cerro donde previamente ya se rendía culto en época preromana, concretamente al dios Júpiter. Esta es una deducción que se extrae de la piedra que se encuentra en la parte inferior de la pared derecha donde se pueden leer las iniciales siguientes: I. O. M. -Iovi Optimo Maximo- (A Júpiter, el mejor y el más grande).

Volvemos al otro lado de la nave industrial y tomamos a la derecha el camino de Ca n’Esteper hasta la urbanización Comte de Sert, que atravesamos por la avenida Lluís Millet, la calle Francesc Tàrrega, la calle Pep Ventura y finalmente la avenida de Gayarre, que baja hacia el torrente de Can Campanyà. A la derecha de la avenida veremos, en el tramo previo a atravesar el torrente, debajo de una casa, una formación rocosa rectangular donde se puede identificar perfectamente la extracción de grandes sillares.

Si os enfiláis arriba, podréis comprobar como toda la piedra está trabajada y cortada de tal manera que forma ángulos de 90º. Más abajo, en la curva que dibuja la avenida antes de cruzar el torrente, un camino se enfila hacia arriba paralelo a un torrente y nos permite llegar a otro tramo de la cantera.

Después de cruzar el torrente de Can Campanyà veremos a la derecha una verde explanada que nos permitirá descansar cómodamente. A la derecha de la carretera sale un sendero que se enfila haciendo atajo hasta la antigua masía de Can Campanyà, con alguna ventana bellamente decorada. La avenida de Can Campanyà nos llevará a una rotonda donde nace la calle Major, que se adentra en el pueblo y nos lleva al punto de salida.

NO OS PERDÁIS…

Sant Joan de Bonviure: esta ermita está situada en el extremo sudeste del término y se encuentra al lado mismo de la masía de Ca n ‘Estaper (s.XVII). Su construcción está datada del siglo XI. A pesar de que los restos del actual son una reconstrucción del siglo XVII, la ermita está edificada sobre un cerro donde ya se rendía culto en época preromana, concretamente al dios Júpiter.

Cantera de Can Campanyà: cantera utilizada desde la época romana para la construcción de elementos estructurales del Pont del Diable, pasando por el siglo XVI donde se documenta la extracción de piedra para la construcción del actual templo parroquial, hasta principios del siglo XX, donde todavía se picaba material para muros de muchas de las casas del pueblo.

SUGERENCIAS

En la explanada que hay después de la cantera encontramos una zona apta como zona de juegos y pícnic.


[EN]

THE SURROUNDINGS OF CASTELLBISBAL

Until the middle of the 12th century Castellbisbal was called Ben Viure. When it passed to be attestor of Barcelona see, it began to be known as Castell del Bisbe, which led to the current name. The chapel of Sant Joan de Benviure, however, is still responsible for reminding us the ancient name of the villa. The proposed itinerary will also allow us to discover the most geologically exploited place of the area through over 2000 years: the quarry of Can Campanyà, from which they were removed some structural elements of the Pont del Diable, blocks for the construction of the parish church and stones for the walls of many of the houses of the village.

From the plaça Folch i Torres we take down the avinguda Gaudí and cross the road. Here is a trail that borders farmings of vineyards and leads us to the path of the Serra de Can Galí, which we take to the right.

We leave a couple of roads to the left that go to the fields until a third crossing, where we take the path on the left that goes down sharply and goes into the forest. We must always follow the lilac and white marks. We follow the path until we cross the torrent of Can Galí, where the road goes up in the direction of a large industrial unit. We border by the paved road until we come to the masia of Ca n’Esteper and the hermitage of Sant Jon de Benviure. Its construction dates from the 11th century, despite the fact that the remains of the current one are a reconstruction of that of the 17th century.

It seems that the chapel was built on the hill where they worshipped the god Jupiter in Pre-Roman times. This is a deduction that is extracted from the stone which is located in the lower part of the right wall where you can read the following initials: I. O. M.-Iovi Optimum Maximum- (to Jupiter, the best and the superior one).

We go back to the other side of the industrial unit and we take to the right the way of Ca n’Esteper to the residential area Comte de Sert, which we cross by the avinguda Lluis Millet, the Carrer Francesc Tàrrega, the Carrer Pep Ventura and finally the avinguda de Gayarre, that goes down to the torrent of Can Campanyà. To the right of the avenue we will see, in the stretch prior to crossing the torrent, beneath a house, a rectangular rock formation where we will be able to identify perfectly the removal of large blocks of stone.

If you follow up, you will be able to see how all of the stone is worked and carved in such a way that it forms angles of 90°. Below, in the curve that draws the avenue before crossing the torrent, a path is heading up parallel to a torrent and allows us to reach another part of the quarry.

After crossing the torrent of Can Campanyà we will see a green esplanade to the right that will allow us to rest comfortably. To the right of the road we will find a path that takes a short cut to the old masia Can Campanyà, with some beautifully decorated windows. The avinguda de Can Campanyà will take us to a roundabout where it starts the carrer Major, which goes into the village and brings us to the point of departure.

DON’T MISS…

Sant Joan of Benviure: This hermitage is located in the southeast end of the term and is located on the same side of the house of Ca n’Estaper (17th century). Its construction is dated from the 11th century. Despite the fact that the remains of the current one are a reconstruction of the 17th century, the chapel is built on a hill where they worshipped the god Jupiter in Pre-Roman times.

Can Campanyà quarry: Quarry used since Roman times for the construction of the structural elements of the Pont del Diable, Going through the 16th century, when it is documented the extraction of stone for the construction of the current parish church, up to the beginning of the 20th century, where they still broke material for walls of many of the houses of the village.

SUGGESTIONS

In the esplanade after the quarry we find a suitable play area and picnic.


[FR]

DANS LES ENVIRONS DE CASTELLBISBAL

Jusqu’à la moitié du XIIème siècle, Castellbisbal s’appelait Ben Viure. Mais en devenant feudataire du siège de Barcelone, elle commence à être appelée Castell del Bisbe, d’où son nom actuel. L’ermitage de Sant Joan de Benviure, en revanche, se charge de rappeler l’ancien nom de la ville. L’itinéraire proposé vous permettra de découvrir les lieux de la commune les plus exploités géologiquement au cours des 2000 ans : la carrière de Can Campanyà, de laquelle ont été extraits des éléments structurels du Pont del Diable, des blocs pour la construction du temple paroissial et des pierres pour les murs de nombreuses maisons de la ville.

À partir de la Plaça de Folch i Torres, vous prendrez en descendant l’avenue Avinguda Gaudí et traverserez la route. Ici naît un sentier qui longe des cultures de vignes et mène au chemin de la Sierra de Can Galí, que vous prendrez sur la droite.

Laissez sur votre gauche quelques chemins qui partent vers les champs jusqu’à atteindre un troisième croisement auquel vous prendrez le chemin de gauche qui descend rapidement et s’engage dans la forêt. Vous devrez toujours suivre les marques violettes et blanches. Suivez le chemin jusqu’à traverser le torrent de Can Galí, où le chemin monte en direction d’un grand bâtiment industriel. Contournez-le par la rue goudronnée jusqu’à arriver au mas de Ca n’Esteper et l’ermitage de Sant Joan de Benviure. Sa construction est datée du XIème siècle, bien que les restes de l’actuel ermitage soient une reconstruction du XVIIème siècle.

Il semblerait que l’ermitage ait été édifié sur la colline sur laquelle il existait déjà un culte à l’époque préromaine, en particulier au dieu Jupiter. Il s’agit d’une déduction qui est née à partir de la pierre trouvée sur la partie inférieure de la paroi droite sur laquelle il est possible de lire les initiales suivantes : I. O. M. -Iovi Optimo Maximo- (À Jupiter, le très bon, le très grand).

Vous retournerez ensuite de l’autre côté du bâtiment industriel et prendrez à droite le chemin de Ca n’Esteper jusqu’au quartier résidentiel Comte de Sert, que vous traverserez par l’avenue Avinguda Lluís Millet, la rue Carrer Francesc Tàrrega, la rue Carrer Pep Ventura et enfin l’avenue Avinguda de Gayarre, qui descend vers le torrent de Can Campanyà. À la droite de l’avenue, vous verrez, sur le tronçon avant de traverser le torrent, sous une maison, une formation rocheuse rectangulaire sur laquelle il est possible d’identifier parfaitement l’extraction de grands blocs de pierre.

Si vous vous rendez vers le haut, vous pourrez observer à quel point toute la pierre est travaillée et taillée de manière à former un angle droit. Plus loin, dans le virage dessiné par l’avenue avant de traverser le torrent, un chemin se dirige vers le haut parallèlement au torrent et vous permettra d’atteindre un autre tronçon de la carrière.

Après avoir traversé le torrent de Can Campanyà, vous verrez sur votre droite une esplanade verte qui vous offrira un moment de repos. Sur la droite de la route, naît un sentier qui est un raccourci vers l’ancienne masia de Can Campanyà, qui a une fenêtre joliment décorée. L’avenue Avinguda de Can Campanyà vous mènera jusqu’au rond-point où naît la rue Carrer Major, qui s’engage dans la ville et mène au point de départ.

NE MANQUEZ PAS…

Sant Joan de Benviure : cet ermitage est situé à l’extrémité Sud-est de la commune et se trouve à proximité de la Ca n’Estaper (XVIIème). Sa construction date du XIème siècle. Bien que les restes de l’actuel ermitage soient une reconstruction du XVIIème siècle, l’ermitage a été édifié sur la colline sur laquelle il existait déjà un culte à l’époque préromaine, en particulier au dieu Jupiter.

Carrière de Can Campanyà : carrière utilisée depuis l’époque romaine pour la construction d’éléments structurels du Pont del Diable, passant par le XVIème siècle lors duquel est documentée l’extraction de pierres pour la construction de l’actuel temple paroissial jusqu’au début di XXème siècle, de laquelle on récolte encore les matériaux pour les murs de nombreuses maisons de la ville.

SUGGESTIONS

Sur l’esplanade qui se trouve après la carrière, vous trouverez une aide de jeux et de pique-nique.