Masos fortificats, Torres de Vigilància i Molins d’aigua medievals de Torroella de Montgrí.

Torre dels Moscats

Torre dels Moscats és un monument del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. És una torre de guaita, construïda als segles XVI o XVII, que devia servir de punt intermedi entre els punts de vigilància propers al mar i la població. Torre aïllada, a uns 3 kilòmetres a llevant de la vila de Torroella de Montgrí, construïda al mig d'un olivar, en els primers replans del vessant meridional del Montplà i no gaire lluny del paratge de les Dunes. Té forma cilíndrica i té gairebé tota la seva alçada, fins i tot conserva quatre merlets rectangulars. La porta d'entrada se situa al nivell del primer pis i té forma rectangular però és més ampla que alta. La resta d'obertures són petites espitlleres. A l'interior es conserven dues voltes cupulars que conserven la trapa i les marques concèntriques de l'encanyissat emprat per construir-les.[1] A la base de la torre hi ha una obertura d'entrada molt mal feta que correspon a una època tardana quan la torre es va fer servir de barraca agrícola. vikipedia

Torre Quintaneta

La Torre Quintaneta és una masia fortificada a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà). Està entre la carretera Gi-641, a sud; el Camí Vell de l'Estartit, a nord, i la urbanització de les Dunes. Es pot arribar a partir de la desviació cap al nord al km 2,5 de la Gi-641 carretera que enllaça el nucli de Torroella amb Estartit. L'edifici està a uns 18 msnm i té una torre de defensa cilíndrica, actualment envoltada per la resta d'edificis del conjunt, amb dos matacans a la banda de ponent per defensar-se dels atacs dels pirates otomans i berberiscos. A l'igual que la Torre Gran, pertanyia a la família Quintana d'on prové el seu nom.viikipedia.

Torre Martina

La torre Martina, que anteriorment era anomenada torre Mirona (prenia el nom dels Propietaris, la família Mir), és Troba adossada a una gran masia. És tracta d'una torre cilíndrica, alta i estreta amb coberta a una sola vessant. La masia que la qual Pertany està formada per 2 Grans Cossos junts amb coberta de teula a doble vessant i carener perpendicular a la façana. En una de les ports hi ha 1 escut barroc a Relleu. vikipedia

Torre Gran

El Mas de la Torre Gran és un mas fortificat al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. En la zona existent entre Torroella de Montgrí i L'Estartit hi ha un conjunt de masos fortificats destinats a la vigilància i defensa contra els possibles atacs provinents del mar. La torre Gran data segurament dels segles XVI-XVII, i es troba integrada a la masia, que correspon al mateix període constructiu. Actualment el conjunt és el centre de la urbanització turística de la Torre Gran.[1] La torre Gran, situada en la zona compresa entre Torroella de Montgrí i L'Estartit, és la de dimensions més notables de tota la zona, d'aquí el seu nom. Té 18 metres d'altura i 25 metres de perímetre. La seva planta és circular, atalussada i aixecada damunt una base. Té quatre pisos coberts amb volta. Les obertures són allandades, emmarcades amb carreus regulars, i algunes conserven a la part inferior les espitlleres per arma de foc. Els murs tenen més d'un metre de gruix. El coronament conserva restes de merlets. A la part superior de la torre hi ha les restes d'una petita torratxa, molt malmeses. L'aparell emprat en la construcció és de pedres de dimensions diverses però col·locades amb una certa regularitat en filades horitzontals.vikipedia

Torre Moratxa

Torre Moratxa és una antiga atalaia declarada bé cultural d'interès nacional al cim del turó de la Torre Moratxa. Les restes d'una torre, d'una habitació en part excavada a la roca amb un paviment d’opus testaceum i d'altres parets. La torre té una alçada d'uns 4 metres i a l'interior conserva una cúpula a la part inferior. El permanent és de pedres toscament desbastades. Aquesta torre, datada cap al final de l'època medieval, sembla feta amb posterioritat a les altres parets restants, les quals podrien correspondre a l'antic castell de Rocamaura. En el testament del comte Ponç I d'Empúries, de l'any 1078, és esmentat el castell de Roca Maura, ja que el comte el deixava als seus fills Hug i Berenguer. Per un document del finals del segle XI o principis del XII, conservat al Cartulari de Carlemany, se sap que el castell depenia dels senyors de Torroella, que possiblement el tenien com a feu pels comtes d'Empúries. vikipèdia

Torre Ponça

La Torre Ponça és un mas fortificat de propietat privada al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Situada en l'altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura, també reben el seu nom els camps de cultiu que hi ha al seu oest. Fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau. És una masia de grans dimensions, molt complexa amb diferents cossos annexos i una torre quadrada. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa.[1] Sembla que la Torre Ponça havia estat possessió de la família Pons, d'una certa importància en els segles XV i XVI, de la qual pot derivar el nom de la casa. Més endavant va passar a mans dels Vilarig i de Biure. La casa va ser venuda diverses vegades fins a arribar als seus actuals propietaris. vikipèdia

Mas Pi

Torre Mas Ral

El Mas Ral és un mas fortificat al municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. En la zona existent entre Torroella de Montgrí i l'Estartit hi ha un conjunt de masos fortificats destinats a la vigilància i defensa contra els possibles atacs provinents del mar. La torre del Mas Ral va ser construïda segurament els segles XVI-XVII, quan els pirates otomans i berberiscos assolaven les costes peninsulars. El Mas Ral està entre els nuclis de Torroella i l'Estartit, pràcticament adossat a la carretera Gi-641 que uneix aquestes dues poblacions a l'alçada de la urbanització de les Dunes, tot i que a la banda sud de la carretera. Consta de diversos cossos i una torre. El cos principal consta de planta baixa i un pis i la teulada és a doble vessant. La porta principal és un arc de mig punt adovellat però la resta d'obertures de la masia són petites i allindanades. La resta de cossos són d'una sola planta i tenen teulada a una o dues vessants. Tot el conjunt s'articula a partir d'un pati. En destaca la torre, de planta circular i una alçària aproximada d'uns 13 metres. És lleugerament atalussada, i conserva diverses obertures allindanades, així com les gàrgoles i els merlets esglaonats del coronament. El material emprat en la construcció és el paredat, amb carreus ben escairats als emmarcaments de les obertures. La torre es troba integrada actualment al conjunt de la masia. Sobre el pont de comunicació hi ha un matacà que protegia l'accés a la torre. Vikipèdia

Molí de Baix - Mas Galera

Actualment no conserva l'antiga estructura del molí. Sí que podem observar el cos de fortalesa, de planta quadrangular i més antiga que el mateix molí. La casa, restaurada recentment, és una edificació de dues plantes i golfes. En el seu entorn proper podem trobar el que va ser l'antiga bassa i el canal d'entrada d'aigua. Altres denominacions: La Galera, molí de la Galera Observacions: Edifici molt reformat modernament, encara que ja no conservava tampoc cap vestigi del molí. La part més antiga de l'edifici, la torre, és originària dels anys 1200-1300, i hauria servit de defensa contra pirates, ja que es trobava prop de l'antiga desembocadura del Ter a l'Estartit (uns 3 km més al nord que l'actual). El primer molí que s'hi hauria instal·lat era un molí draper o de batans (1300-1450) i més tard s'hauria transformat en molí fariner (s. XVII i XVIII). En aquesta època, juntament amb el molí de Dalt i el molí del Mig, formava part dels tres molins de la Casa Pons, més tard vinculats amb els Sarriera, comtes de Solterra. Els comtes de Solterra eren també propietaris de la resclosa d'Ullà i el rec del Molí, que neix en aquest punt i que alimenta els tres molins. Al segle XX va ser transformat en masia i darrerament ha estat rehabilitat. www,consorcidelter.cat

Torre Mas Begurà

La Torre Begura és un mas fortificat a la plana entre la vila de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà). S'hi pot arribar a partir del trencant cap al sud en el km 2 de la carretera Gi-641. L'edifici fou construït sobre una antiga vila romana a uns 6 msnm proper al Camp de la Gruta i en la plana d'inundació natural del Ter. Perduda la funció defensiva que tenia en el Sembla que el mas és anterior a les dècades de 1560 i 1590 quan fou construïda una torre de defensa de base quadrada per defensar-se dels atacs dels pirates otomans i berberiscos.[3] El 1949 rebé la protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del Govern d'Espanya.[2] Un estudi dut a terme constata que la producció agrícola de la finca era centrada, a la segona meitat del segle XVIII, en el blat i especialment l'arròs que predomina en aquesta explotació en nombre de quarteres conreades pel que cada cinc anys els camps eren inundats per a dur-hi a terme aquest conreu. Pel que fa a la producció agrícola destinada a alimentar bestiar era testimonial i desplaçada, quan convenia, per l'arròs, cosa que segons l'autor, constata la inexistència de bestiar estabulat, tanmateix no descarta l'ús de les planes no cultivades per a la pastura d'animals (cavalls i vaques) seu origen, ha quedat integrada a la masia. vikipedia

Moli del Mig - Hotel

Els orígens del Molí del Mig es remunten a principis del segle XV, quan la reina Violant de Bar, vídua de Joan I, autoritzà la família Pons, que administrava el patrimoni reial a Torroella, a emprar l’aigua del Ter per construir diversos molins, un dels quals fou el Molí del Mig. La família Pons s’entroncaren amb els senyors de Sarriera i mantingueren la propietat fins als volts de 1870. Posteriorment passa a mans privades i es transforma en masia. L’aigua del Ter arribava a la resclosa d’Ullà i d’allí a través del rec del Molí alimentava els 3 molins de Torroella: el Molí de Dalt, el Moli del Mig i el Molí de Baix. L’aigua s’acumulava a la bassa i des de la bassa entrava al carcabà i feia girar el rodet, que connectat a l’arbre feia girar les dues moles, situades al pis superior, per on es tirava el gra que es convertia en farina. L’edifici antic del Molí del Mig presenta tres fases. La primera va prendre forma entre els segles XV i XVI, i en destaquen una porta amb l’escut dels Sarriera i les estructures del molí pròpiament dites. La segona fase té lloc cap al 1780, quan es construeix el cos rectangular situat al sud-oest, esbiaixat i avançat respecte l’edifici anterior. D’aquesta etapa es també el rellotge de sol situat en aquesta façana. La tercera fase data dels segles XIX-XX i consisteix en reformes a la part superior (especialment la torre) i diverses dependències annexes a llevant i a ponent, la major part de les quals avui ja no existeixen. El molí quedà deshabitat cap a la segona meitat del segle XX. Posteriorment va ser emprat com a magatzem agrícola, fins l’any 1999, que fou adquirit per la família Pellissa- Vaqué amb la intenció de rehabilitar-lo i convertir-lo en hotel. Web Hotel Molí del Mig

Molí de Dalt - Molí d'en Negre

L'estructura del vell molí ha estat molt alterada per reformes modernes. Del molí en queden el bagant, la mola volandera, la turbina i algunes finestres i portes, una de les quals, paredada, mostra un escut en relleu dels comtes de Solterra. També es conserva la bassa, al mur de la qual hi ha un altre escut dels comtes. Altres denominacions: Molí d'en Negre Observacions: Es tracta d'una obra arquitectònica molt transformada. La mola volandera és a peu del camí i la turbina està soterrada sota l'actual magatzem. Les parets exteriors estan enlletgides per aparells d'aire condicionat, manca de manteniment de la pintura i la presència de grafits. Dades històriques: Formava part del grup de tres molins dels comtes de Solterra, juntament amb el molí del Mig i el molí de Baix. Edifici primigeni del s. XVI, que incrementa la seva activitat i s'amplia en tancar-se els altres dos molins abans esmentats. S'implanta una turbina de pales horitzontals (inicis del 1900) i un alternador. A inicis del segle XX es transforma en molí de cilindres i perdura com a farinera fins al 1950. Des del 1967 s'utilitza com a magatzem de material de construcció. www.consorcidelter.cat