Activity

La Torrota de Vacarisses

Download

Trail photos

Photo ofLa Torrota de Vacarisses Photo ofLa Torrota de Vacarisses Photo ofLa Torrota de Vacarisses

Author

Trail stats

Distance
1.82 mi
Elevation gain
259 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
325 ft
Max elevation
1,455 ft
TrailRank 
26
Min elevation
1,224 ft
Trail type
One Way
Time
17 minutes
Coordinates
427
Uploaded
December 16, 2020
Recorded
January 2010
Be the first to clap
Share

near Vacarisses, Catalunya (España)

Viewed 241 times, downloaded 7 times

Trail photos

Photo ofLa Torrota de Vacarisses Photo ofLa Torrota de Vacarisses Photo ofLa Torrota de Vacarisses

Itinerary description

[CAT]

Al segle XI una xarxa de torrotes servia de complement a la tasca defensiva dels castells. Situades dalt de les carenes, permetien els colons guaitar els exèrcits sarraïns i comunicar la seva arribada mitjançant senyals òptics que s’anaven fent d’una torre a una altra. La majoria de torres de guaita eren fetes de fusta i només una minoria es bastien de pedra. La Torrota de Vacarisses presenta la particularitat de disposar de planta circular i que les seves obertures estiguin rematades amb arcs de mig punt.

Des de la plaça ens dirigim amunt fins el carrer Major, que prenem a l’esquerra en direcció al Castell, el gran edifici que s’alça enmig del poble. Al segle X, durant la conquesta i colonització del territori, es bastí el castell, que formà part de la xarxa defensiva de la Catalunya vella. L’edifici actual és del s. XVIII, quan aprofitant l’expansió vinícola i la bonança econòmica es derruí part del castell per convertir-lo en casal fortificat.

Travessem la plaça Major, situada a la part posterior de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i voregem el temple, d’estil neoclàssic, construït al s. XVIII sobre una edificació romànica. Al s. XIX s’hi afegí el campanar de planta octogonal coronat amb una balustrada.

Marxem pel carreró del costat de la façana de l’església i arribem al carrer Lladern, que prenem a la dreta, i al carrer Alfons Sala, que prenem a l’esquerra. Un xic més endavant trobem, a ma dreta, un pou construït l’any 1934 per iniciativa dels veïns del poble per facilitar la captació d’aigua. A les façanes dels edificis veiem plaques de ceràmica que ens recorden les antigues professions i els noms tradicionals de les cases. En la cruïlla del carrer Alfons Sala amb la carretera de la Bauma surt, a la dreta, el carrer de Can Còdol. El prenem per vorejar Can Domènech i un tros de l’antiga muralla. El carrer es converteix en sender que puja fins una pista. La prenem a la dreta i amunt fins trobar un dipòsit d’aigua.

En aquest punt abandonem la pista i ens dirigim a l’esquerra, pel sender que carena en direcció a la Torrota, on les panoràmiques del poble sota el cingle roig i de Montserrat retallada a l’horitzó són magnífiques. Un cop visitada la Torrota, tornem enrere fins una torre d’alta tensió, on neix un corriol a ma dreta que davalla travessant antigues feixes i que ens duu fins a una pista. La prenem a la dreta i arribem de nou al poble, pel carrer del Serrat, que seguim fins el carrer Alfons Sala, per on hem passat a l’anada.

NO US PERDEU…

Castell de Vacarisses: castell termenat documentat l’any 1017. Actualment aquesta gran mansió és propietat municipal. Reformada en el segle XVIII per la família Amat (marquesos de Castellbell) els quals posseïen el senyoriu. Es conserva la casa palau on nasqué el virrei de Perú, Manuel d’Amat, convertida en casa del comú. Té una superfície de 325 metres quadrats.

Torrota de Vacarisses: torre de planta circular, que segurament assenyala l’indret on era el primitiu castell de Vacarisses, esmentat en documents del segle XI.

SUGGERIMENTS

L’esplanada que hi ha abans d’arribar a la Torrota és apta com a zona de jocs i pícnic.


[CAST]

LA TORROTA DE VACARISSES

En el siglo XI, una red de torrotas servía de complemento a la tarea defensiva de los castillos. Situados sobre las líneas de cresta, permitían a los colonos vigilar los ejércitos sarracenos y comunicar su llegada mediante señales ópticas que se iban enviando de una torre a otra. La mayoría de torres de vigía estaban hechas de madera y sólo una minoría se construían de piedra. La Torrota de Vacarisses presenta la particularidad de disponer de planta circular y que sus aperturas estén rematadas con arcos de medio punto.

Desde la plaza nos dirigimos hacia arriba hasta la calle Mayor, que tomamos a la izquierda en dirección al castillo, el gran edificio que se levanta en medio del pueblo. En el siglo X, durante la conquista y colonización del territorio, se construyó el castillo, que formó parte de la red defensiva de la Cataluña vieja. El edificio actual es del s. XVIII, cuando aprovechando la expansión vinícola y la bonanza económica se derruyó parte del castillo para convertirlo en casal fortificado.

Atravesamos la plaza Mayor, situada en la parte posterior de la iglesia parroquial de Sant Pere y Sant Feliu, y bordeamos el templo, de estilo neoclásico, construido en el s. XVIII sobre una edificación románica. En el s. XIX se añadió el campanario de planta octogonal coronado con una balaustrada.

Marchamos por el callejón del lado de la fachada de la iglesia y llegamos a la calle Lladern, que tomamos a la derecha, y a la calle Alfons Sala, que tomamos a la izquierda. Un poco más adelante encontramos, a mano derecha, un pozo construido en 1934 por iniciativa de los vecinos del pueblo para facilitar la captación de agua. En las fachadas de los edificios vemos placas de cerámica que nos recuerdan las antiguas profesiones y los nombres tradicionales de las casas. En el cruce de la calle Alfons Sala con la carretera de la Bauma sale, a la derecha, la calle de Can Còdol. La tomamos para bordear Can Domènech y una parte de la antigua muralla. La calle se convierte en un sendero que sube hasta una pista. La tomamos a la derecha y arriba hasta encontrar un depósito de agua.

En este punto abandonamos la pista y nos dirigimos a la izquierda, por el sendero que carena en dirección a la Torrota, donde las panorámicas del pueblo bajo el risco rojo y de Montserrat recortada al horizonte son magníficas. Una vez visitada la Torrota, volvemos atrás hasta una torre de alta tensión, donde nace un sendero a mano derecha que baja atravesando antiguos bancales y que nos lleva hasta una pista. La tomamos a la derecha y llegamos de nuevo al pueblo, por la calle del Serrat, que seguimos hasta la calle Alfons Sala, por dónde hemos pasado a la ida.

NO OS PERDÁIS…

Castillo de Vacarisses: castillo mojón documentado en el año 1017. Actualmente, esta gran mansión es propiedad municipal. Reformada en el siglo XVIII por la familia Amat (marqueses de Castellbell) los cuales poseían el señorío. Se conserva la casa palacio donde nació el virrey de Perú, Manuel de Amat, convertida en casa del común. Tiene una superficie de 325 metros cuadrados.

Torrota de Vacarisses: torre de planta circular, que seguramente señala el lugar donde estaba el primitivo castillo de Vacarisses mencionado en documentos del siglo XI.

SUGERENCIAS

La explanada que hay antes de llegar la Torrota es apta como zona de juegos y pícnic.


[EN]

THE TORROTA OF VACARISSES

In the 11th century, a network of torrotas served as a complement to the defensive task of castles. Situated on the ridge lines, allowed the settlers to guard the Saracen army and communicate their arrival by optical signals that they were sending from one tower to another. The majority of lookout towers were made of wood and only a minority were built of stone. The Torrota of Vacarisses has the particularity of having a circular plan and its openings are closed with round archs.

From the square we go up to the carrer Major, which we take to the left in the direction of the Castell, the large building that stands in the middle of the village. In the 10th century, during the conquest and colonization of the territory, the castle was built, and it was part of the defensive network of the old Catalonia. The present building belongs to the 18th century, when taking advantage of the expansion of wine and the economic boom, it was demolished part of the castle to make it a fortified building.

We cross the plaça Major, located at the rear of the parish church of Sant Pere and Sant Feliu, and border the temple of Neoclassical style, built in the 18th century on an ancient Romanesque building. In the 19th century it was added the octagonal bell tower crowned with a balustrade.

We march down by the street on the side of the facade of the church and we arrive to the carrer Lladern, which we take to the right, and street Alfons Sala, which we take to the left. A little further on we find, on the right hand side, a well built in 1934 on the initiative of the neighbours of the village to facilitate the uptake of water. In the facades of the buildings we see ceramic plates that remind us the ancient traditional professions and the names of the houses. At the junction of the street Alfons Room with the road of the Bauma leaves, to the right, the street of Can Còdol. We take it to border Can Domènech and a part of the old wall. The road turns into a trail that climbs up to a track. We take it to the right and up until you find a water tank.

At this point we leave the track and we turn left down the road in the direction of the Torrota, where the panoramic views of the village under the red cliff and the silhouette of Montserrat on the horizon are magnificent. Once we have visited the Torrota, we come back up to a high-tension tower, where it starts a path that goes down through ancient terraces and that leads us to a track. We take it to the right and we arrive back to the village by the carrer del Serrat, which we continue up to the carrer Alfons Sala, where we have passed one-way.

DON’T MISS…

The Castle of Vacarisses: castle documented in 1017. Currently, this great mansion is of municipal property. It was renovated in the 18th century by the family Amat (Marquis of Castellbell) which possessed the lordship. It preserves the palace house where the Viceroy of Peru, Manuel de Amat, was born. It was converted into a common house. It has an area of 325 square meters.

Torrota Vacarisses: tower of circular plan, which probably indicates the place where the primitive castle of Vacarisses mentioned in documents from the 11th century.

SUGGESTIONS

The esplanade before the Torrota has a suitable play area and picnic.


[FR]

LA TORROTA DE VACARISSES

Au XIème siècle, un réseau de torrotas était employé comme complément pour défendre les châteaux. Situées en haut des crêtes, elles permettaient aux colons de guetter les armées sarrasines et de communiquer leur arrivée par signaux optiques réalisés d’une tour à une autre. La plupart des tours de guet étaient fabriquées en bois et seulement une minorité était construite en pierre. La Torrota de Vacarisses présente la particularité de disposer de plans circulaires et d’ouvertures ornées d’arcs en plein cintre.

En partant de la place, vous vous dirigerez vers le haut jusqu’à la rue Carrer Major, que vous prendrez à gauche en direction du Château, le grand monument qui s’élève au cœur du village. C’est au Xème siècle, pendant la conquête et la colonisation du territoire, que le château, qui faisait partie du réseau de défense de la vieille Catalogne, a été bâti. Le bâtiment actuel date du XVIIIème siècle : en profitant de l’expansion vinicole et de la bonne conjoncture économique, une partie du château a été détruite pour le transformer en manoir fortifié.

Traversez la Plaça Major, située sur la partie postérieure de l’église paroissiale de Sant Pere i Sant Feliu, et longez le temple, de style néoclassique, construit au XVIIIème siècle sur une édification romane. Au XIXème siècle, le clocher octogonal couronné d’une balustrade s’est joint au reste du bâtiment.

Prenez la ruelle située sur le côté de la façade de l’église pour arriver dans la rue Carrer Lladern, que vous prendrez à droite puis la rue Carrer Alfons Sala, que vous prendrez sur la gauche. Un peu plus loin, vous trouverez sur votre droite un puits construit en 1934 à l’initiative des riverains pour faciliter le captage de l’eau. Sur les façades des bâtiments, vous pourrez voir des plaques en céramiques qui rappellent les anciennes professions et les noms traditionnels des maisons. Au croisement de la rue Carrer Alfons Sala et de la route de la Bauma sort, sur la droite, la rue Carrer de Can Còdol. Empruntez-la pour contourner Can Domènech et un tronçon de l’ancienne muraille. La rue se transforme en sentier qui monte jusqu’à une piste. Prenez-la sur la droite et jusqu’en haut pour atteindre le réservoir d’eau.

Une fois arrivé à ce point, abandonnez la piste et dirigez-vous vers la gauche sur le sentier qui descend en direction de la Torrota, où les panoramas de la ville sous la falaise rouge et la silhouette de Montserrat à l’horizon sont magnifiques. Après avoir visité la Torrota, retournez en arrière jusqu’à la tour de la ligne de haute tension où naît un sentier sur la droite qui descend en traversant les anciennes cultures en terrasse et qui mène à une piste. Prenez à droite pour rejoindre la ville par la rue Carrer del Serrat, que vous suivrez jusqu’à la rue Carrer Alfons Sala, que vous avez empruntée à l’aller.

NE MANQUEZ PAS…

Château de Vacarisses : château de la commune documenté en 1017. Ce grand manoir est actuellement propriété de la municipalité. Rénové au XVIIIème siècle par la famille Amat (marquis de Castellbell) qui étaient les seigneurs à l’époque. La maison-palais où est né le vice-roi du Pérou, Manuel d’Amat, a été conservée pour devenir une maison commune. Sa superficie est de 325 mètres carrés.

Torrota de Vacarisses : tour circulaire qui marque probablement l’endroit du château primitif de Vacarisses, mentionné dans des documents datant du XIème siècle.

SUGGESTIONS

L’esplanade qui se trouve sur le chemin pour arriver à la Torrota est adaptée pour les jeux et les pique-niques.

Comments

    You can or this trail