La serra de Galliners (Sant Quirze del Vallès)

[CAT]

Sant Quirze del Vallès gaudeix d’un entorn natural sorprenent i proper que ens permet descobrir alguns elements patrimonials que han forjat la identitat dels seus habitants. Ermites i masies, tradicions i llegendes són el llegat i alhora el testimoni de la història de Sant Quirze.

Iniciem el recorregut a Can Barra, conjunt d’edificis del s. XVII, on hi destaca la torre del Senyor, d’estil modernista. Voregem els edificis i marxem paral·lels a la riera. El sender creua el carrer del Llaurador i l’avinguda del Vallès, on cal parar atenció al tràfic de vehicles.

Creuem també el carrer de Joan Rodrigo i seguim paral·lels al torrent de la Betzuca fins arribar a una cruïlla que, si prenem a la dreta, ens permet travessar-lo. Pugem per aquest camí (camí del Mig), deixem una primera pista que marxa a l’esquerra i prenem la segona, a l’esquerra (camí de la Font dels Caçadors).

Després de travessar un tallafoc i la línia d’alta tensió, deixem un camí que puja a ma dreta. Uns metres més endavant trobem una altra cruïlla. En aquesta sí que prenem el camí que puja a la dreta i que va enfilant-se cap a la serra de Galliners. Trobarem diverses cruïlles, que obviarem per seguir sempre per la més evident. Un cop a dalt de la carena, la pista per la que pugem arriba a una altra d’asfaltada. Estem al camí dels Monjos, que uneix els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt.

Diu la llegenda que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. I així ho feren i emprengueren el camí pel que ara caminem i que els portà fins a Sant Cugat, on decidiren aixecar el nou monestir.

Prenem a l’esquerra el camí que puja suaument i que voreja el punt més alt d’aquest tros de la serra de Galliners. Des d’aquí dalt podem contemplar els magnífics boscos que entapissen les suaus ondulacions que davallen cap el poble i, més enllà de la plana del Vallès, els perfils de Sant Llorenç i el Montseny. A l’altre vessant ens sorprendran els perfils de la serra de Collserola i, un xic més enllà, el contorn característic de la muntanya de Montserrat.

Des d’aquí el camí davalla cap a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. Abans però, tot just després de travessar l’autopista, trobem una escultura monumental dedicada al sagrat cor de Crist i inaugurada l’any 1957. Al seu voltant hi ha un espai amb bancs per descansar. Un sender baixa fins l’ermita, un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant una creu llatina. A l’aresta que conformen la façana de migdia i l’absis principal hi trobem una pedra esculpida que sembla un animal en la posició de saltar i que dóna origen a una altra llegenda, la del mal caçador que explica que un diumenge durant la missa una llebre passà per davant de la porta oberta del temple. Entre els feligresos que hi havia a l’església hi havia un caçador que, en veure-la passar, va agafar l’escopeta i la va perseguir. El caçador mai va aconseguir atrapar la llebre i se suposa que encara ho prova.

La tornada a Sant Quirze la farem per Can Ferran i la pista que puja paral·lela al torrent de Can Barata. Travessarem de nou el camí dels Monjos i davallarem per l’altre vessant en direcció a la urbanització Vall Suau.

NO US PERDEU…

Sant Feliuet de Vilamilans: antiga església del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada a l’oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès. Una ara paleocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al s V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una vil·la dins les propietats de Sant Cugat. L’absis major té planta semicircular a l’interior. Era dedicada a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu.

Mas de Can Barra: mas de propietat municipal format per la masia antiga, que data del s. XVII (conserva un forn de pa, un gran celler, quadres i magatzem agrícoles), i una torre bastida l’any 1888, que va servir d’escola durant la Guerra Civil. Al costat hi ha la font de Can Barra, d’aigua natural.

SUGGERIMENTS

L’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans disposa de zona apta per a jocs i pícnic.


[CAST]

LA SIERRA DE GALLINERS

Sant Quirze del Vallès disfruta de un entorno natural sorprendente y cercano que nos permite descubrir algunos elementos patrimoniales que han forjado la identidad de sus habitantes. Ermitas y masías, tradiciones y leyendas son el legado y a la vez testimonio de la historia de Sant Quirze.

Iniciamos el recurrido en Can Barra, conjunto de edificios del s. XVII, donde destaca la torre del Senyor, de estilo modernista. Bordeamos los edificios y marchamos paralelos a la riera. El sendero cruza la calle del Llaurador y la avenida del Vallès, donde hay que prestar atención al tráfico de vehículos.

Cruzamos también la calle de Joan Rodrigo y seguimos paralelos al torrente de la Betzuca hasta llegar a un cruce que, si tomamos a la derecha, nos permite atravesarlo. Subimos por este camino (camino del Mig), dejamos una primera pista que marcha a la izquierda y tomamos la segunda, a la izquierda (camino de la Font dels Caçadors).

Después de atravesar un cortafuego y la línea de alta tensión, dejamos un camino que sube a mano derecha. Unos metros más adelante encontramos otro cruce. En esta sí que tomamos el camino que sube a la derecha y que va enfilándose hacia la sierra de Galliners. Encontraremos varios cruces, que obviaremos para seguir siempre por la más evidente. Una vez arriba de la línea de cresta, la pista por la que subimos llega a otra de asfaltada. Estamos en el camino dels Monjos, que une los monasterios de Sant Cugat del Vallès y de Sant Llorenç del Munt.

Cuenta la leyenda que el abad y los monjes de Sant Llorenç del Munt pidieron permiso al obispo de Barcelona para asentarse en otro lugar, puesto que sus tierras no eran nada productivas y el aislamiento del monasterio les hacía sufrir el mal de la tristeza. El obispo les dejó marchar siempre y cuando respetaran un mandato “que andando sin atravesar ningún río, torrente o riera, se establecieran donde mejor les fuera”. Y así lo hicieron y emprendieron el camino por el que ahora andamos y que los trajo hasta Sant Cugat, donde decidieron levantar el nuevo monasterio.

Tomamos a la izquierda el camino que sube suavemente y que bordea el punto más alto de este trozo de la sierra de Galliners. Desde aquí arriba podemos contemplar los magníficos bosques que entapizan las suaves ondulaciones que bajan hacia el pueblo y, más allá de la llanura del Vallès, los perfiles de Sant Llorenç y el Montseny. Al otro lado nos sorprenderán los perfiles de la sierra de Collserola y, un poco más allá, el contorno característico de la montaña de Montserrat.

Desde aquí el camino baja hacia la ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. Antes, sin embargo, apenas después de atravesar la autopista, encontramos una escultura monumental dedicada al sagrado corazón de Cristo e inaugurada en 1957. A su alrededor hay un espacio con bancos para descansar. Un sendero baja hasta la ermita, un edificio prerománico de una nave y tres ábsides rectangulares formando una cruz latina. En la arista que conforman la fachada de mediodía y el ábside principal encontramos una piedra esculpida que parece un animal en la posición de saltar y que da origen a otra leyenda, la del mal cazador que explica que un domingo durante la misa una liebre pasó por delante de la puerta abierta del templo. Entre los feligreses que había en la iglesia había un cazador que, al verla pasar, cogió la escopeta y la persiguió. El cazador nunca consiguió atrapar la liebre y se supone que todavía lo prueba.

El retorno a Sant Quirze lo haremos por Can Ferran y la pista que sube paralela al torrente de Can Barata. Atravesaremos de nuevo el camino dels Monjos y bajaremos por la otra vertiente en dirección a la urbanización Vall Suau.

NO OS PERDÁIS…

Sant Feliuet de Vilamilans: antigua iglesia del municipio de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada en el oeste del pueblo. Era una de las cinco parroquias de la demarcación territorial de Sant Cugat del Vallès. Un altar paleocristiano, con una inscripción, descubierta el 1949, erigida por un tal Feliu, indica que ya había una capilla en el s V. Sale documentada desde el 878 como situada cerca de una villa dentro de las propiedades de Sant Cugat. El ábside mayor tiene planta semicircular en el interior. Estaba dedicada a Sant Feliu, Santa Maria y Sant Bartomeu.

Mas de Can Barra: casa de propiedad municipal formato por la masía antigua, que data del s. XVII (conserva un horno de pan, una gran bodega, cuadros y almacén agrícolas), y una torre construida en 1888, que sirvió de escuela durante la Guerra Civil. Al lado está la fuente de Can Barra, de agua natural.

SUGERENCIAS

La ermita de Sant Feliuet de Vilamilans dispone de zona apta para juegos y pícnic.


[EN]

THE MOUNTAIN RANGE OF GALLINERS

Sant Quirze del Vallès enjoys a stunning natural environment and enables us to discover some heritage elements that have shaped the identity of its inhabitants. Hermitages and masies, traditions and legends are the legacy and at the same time witness of the history of Sant Quirze.

We start the route in Can Barra, set of buildings from the 17th century, where it stands out the Torre del Senyor, of modernist style. We border the buildings and leave parallel to the river. The trail crosses the carrer del Llaurador and the Avinguda del Vallès, where you have to pay attention to the traffic of vehicles.

We also cross the carrer de Joan Rodrigo and continue parallel to the torrent of the Betzuca until we reach a crossing that, if we take to the right, allows us to pass through it. We go up this road (the road of the Mig), we leave a first track that goes to the left and take the second left (path of the Font dels Caçadors).

After going through a firewall and the high tension line, we pass a path that goes up on the right. A few meters later we find another intersection. In this, we do take the road that goes up to the right and that goes toward the mountain range of Galliners. We will find several crossroads, which we will leave behind to always follow the most obvious one. Once on the top of the ridge line, the track by which we come leads to another paved road. We are on the camí dels Monjos, which joins the monasteries of Sant Cugat del Vallès and Sant Llorenç del Munt.

The legend tells that the Abbot and monks of Sant Llorenç del Munt asked permission to the bishop of Barcelona to settle in another place, since their lands were not productive enough and the isolation of the monastery caused them to suffer the evil of sadness. The bishop let them go as long as they respected a command “that walking without crossing any river, torrent or stream, they established themselves wherever they wanted”. And they did so and they moved towards the path by which we now move and which brought them up to Sant Cugat, where they decided to lift the new monastery.

We leave the road that rises gently and which borders the highest point of this piece of the mountain range of Galliners. From up here we can contemplate the magnificent forests that cover the soft slopes that descend toward the village and, beyond the plain of the Vallès, the profiles of Sant Llorenç and the Montseny. On the other side we will be surprised by the profiles of the mountain range of Collserola and, a little further on, the characteristic contour of the mountain of Montserrat.

From here the road goes down to the hermitage of Sant Feliuet de Vilamilans. Before, however, just after crossing the highway, we find a monumental sculpture dedicated to the sacred heart of Christ and inaugurated in 1957. Around it there is a space with benches for rest. A path down to the hermitage, a Pre-Roman building, of a single nave and three rectangular apses, making a Latin cross. In the edges that make up the facade of noon and the main apse there is a carved stone that looks like an animal in the position to jump and that gives rise to another legend, that of the hunter which explains that a Sunday during mass a hare passed before the open door of the temple. Among the parishioners in the church, there was a hunter who, when seeing it going through, picked the gun up and pursued it. The hunter never got to catch the hare and it is supposed that he still tests to do it.

The return to Sant Quirze will be done by Can Ferran and the track that climbs up parallel to the torrent of Can Barata. We will cross the camí dels Monjos and descend by the other side in the direction of the residential area Vall Suau.

DON’T MISS…

Sant Feliuet of Vilamilans: old church of the town of Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), located in the west of the village. It was one of the five parishes of the territorial demarcation of Sant Cugat del Vallès. A Paleochristian altar, with an inscription, discovered on 1949, supposedly built by Mr. Feliu, indicates that it already was a chapel in the 5th century, documented from year 878 and which was located near a villa within the properties of Sant Cugat. The apse is semi-circular in the interior. It was dedicated to Sant Feliu, Santa Maria and Sant Bartomeu.

Mas of Can Barra: house of municipal property constituted by the old masia, which dates back to the 19th century (it preserves a bread oven, a large wine cellar, some stables and an agricultural store), and a tower built in 1888, which served as a school during the Civil War. Next door is the spring of Can Barra, of natural water.

SUGGESTIONS

The Chapel of Sant Feliuet of Vilamilans has a suitable play area and picnic.


[FR]

LA SIERRA DE GALLINERS

Sant Quirze del Vallès bénéficie d’un environnement naturel surprenant et proche qui permet de découvrir certains éléments du patrimoine qui ont forgé l’identité de ses habitants. Des ermitages et des masies, des traditions et des légendes sont à la fois le legs et le témoignage de l’histoire de Sant Quirze.

Vous commencerez le parcours à Can Barra, un ensemble de monuments du XVIIème siècle dont on peut citer la Torre del Senyor et son style moderniste. Longez les bâtiments et partez en parallèle de la riera. Le sentier traverser la rue Carrer del Llaurador et l’avenue Avinguda del Vallès, où vous devrez prêter une attention particulière à la circulation des véhicules.

Traversez la rue Carrer de Joan Rodrigo et suivez parallèlement le torrent de la Betzuca jusqu’à arriver à un croisement qui, si vous prenez à droite, vous permet de traverser le torrent. Montez par ce chemin (chemin del Mig), laissez une première piste qui part sur la gauche et prenez la deuxième sur la gauche (chemin de la Source dels Caçadors).

Après avoir traversé un pare-feu et la ligne de haute tension, laissez un chemin qui monte sur la droite. Quelques mètres plus loin, vous trouverez un autre croisement. Prenez-y le chemin qui monte vers la droite et qui s’engage sur la Sierra de Galliners. Vous trouverez différents croisements où vous opterez toujours pour le chemin le plus évident. Un fois en haut de la crête, la piste par laquelle vous monterez atteint une autre piste goudronnée. Vous êtes sur le Chemin dels Monjos, qui relie les monastères de Sant Cugat del Vallès et de Sant Llorenç del Munt.

La légende raconte que l’abbé et les moines de Sant Llorenç del Munt demandèrent la permission à l’évêque de Barcelone de s’installer à un autre endroit puisque leurs terres n’étaient pas productives et l’isolement du monastère les faisait souffrir du mal de la tristesse. L’évêque les laissa partir à condition de respecter une instruction “qu’ils s’installent où ils souhaitaient sans jamais traverser aucune rivière, aucun torrent ou aucun ravin”. C’est ce qu’ils firent en empruntant le chemin sur lequel vous marcherez jusqu’à Sant Cugat, où ils décidèrent d’établir le nouveau monastère.

Prenez à gauche le chemin qui monte doucement et qui longe le point le plus haut de ce morceau de Sierra de Galliners. À cette altitude, vous pouvez admirer les magnifiques forêts qui tapissent les douces ondulations qui descendent jusqu’à la ville et, au-delà de la plaine du Vallès, les profils de Sant Llorenç et du Montseny. Sur l’autre versant, vous serez surpris par le profil de la Sierra de Collserola et, un peu plus loin, le contour caractéristique de la montagne de Montserrat.

De ce point, le chemin descend vers l’ermitage de Sant Feliuet de Vilamilans. Mais avant, juste après avoir traversé l’autoroute, vous trouverez une sculpture monumentale dédiée au sacré cœur du Christ et inaugurée en 1957. Autour se trouve un espace avec des bancs où vous pourrez faire une pause. Un sentier descend jusqu’à l’ermitage, un monument préroman d’une nef et de trois absides rectangulaires formant une croix latine. Sur l’arête formée de la façade de midi et l’abside principale, vous trouverez une pierre sculptée qui ressemble à un animal prêt à sauter et qui donne naissance à une légende. Il s’agit de celle du mauvais chasseur qui raconte qu’un dimanche, pendant la messe, un lièvre passa devant la porte ouverte du temple. Parmi les paroissiens qu’il y avait dans l’église se trouvait un chasseur qui, en le voyant passer, prit son fusil et le poursuivit. Le chasseur ne réussit jamais à attraper le lièvre et on suppose qu’il cherche encore.

Le retour à Sant Quirze se fera par Can Ferran et la piste qui monte en parallèle du torrent de Can Barata. Traversez de nouveau le chemin dels Monjos et descendez par l’autre versant en direction du ´quartier résidentiel Vall Suau.

NE MENQUEZ PAS…

Sant Feliuet de Vilamilans : ancienne église de la commune de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), située à l’Ouest de la ville. C’était l’une des cinq paroisses de la démarcation territoriale de Sant Cugat del Vallès. L’une était paléochrétienne et portait une inscription, découverte en 1949, érigée pour un dénommé Feliu, qui indique qu’il y avait déjà une chapelle au Vème siècle. Elle est documentée depuis 878 comme située près d’une villa au sein des propriétés de Sant Cugat. L’abside principale est un demi-cercle à l’intérieur. Elle était dédiée à Sant Feliu, Santa Maria et Sant Bartomeu.

Mas de Can Barra : mas de propriété municipale formé d’une ancienne masia qui date du XVIIème siècle (qui conserve un four à pain, une grande cave, des écuries et des entrepôts agricoles) et une tour bâtie en 1888 qui a servi d’école pendant la Guerre Civile. Tout près se trouve a Source de Can Barra, d’eau naturelle.

SUGGESTIONS

L’ermitage de Sant Feliuet de Vilamilans dispose d’une aire de jeux et de pique-nique.