GR-333 - 2ª etapa: Suera Fanzara (Travessia circular en 4 etapes)

El GR-333 Sender de Gran Recorregut de la Mancomunitat Espadà-Millars (MEM) que té una distància de 106 km, i recorre els 17 pobles d'aquesta mancomunitat de la província de Castelló, situats entre la Serra de Espadà i l'Alt Millars.
El GR-333 està dissenyat en 15 etapes lineals, començant des de la localitat de Tales, on es troben les oficines del MEM. Encara que es pot començar en qualsevol altre municipi i sentit. Les 17 poblacions que recorre, en el sentit que van les etapes són: Tales, Suera, Benitandús, Veo, Aín, Alcúdia de Veo, Vilamalur, Torralba del Pinar, Fonts de Aiòder, Aiòder, Espadella, Torre-xiva, Toga, Argeleta, Vallat, Fanzara i Ribesalbes.
Nosaltres farem la travessia del GR-333 en quatre etapes com ho va fer el company Juane Alemany del Grup Senderista Esto Se Empina, iniciant-la en la població de Vilamalur i les etapes són les següents:
1. Vilamalur-Suera 26'2 km.
2. Suera-Fanzara 25 km.
3. Fanzara-Espadella 28'9 km.
4. Espadella-Vilamalur 26'1 km.
En l'est enllaç teniu totes les opcions de Allotjaments, Bars i Restaurants que ofereixen els diferents municipis per on passa el GR-333.
2ª Etapa Suera-Fanzara.
La segona etapa del GR-333, la més "fàcil" quant a desnivell, encara que dura per la distància. Per a habituats a la muntanya es pot considerar com a moderada, després d'acabar l’etapa, estarem en l'equador de la travessia.
Aquesta etapa tampoc té passos complicats, amb l'única excepció de superar el riu Millars, que dependrà de com vaja de cabal.
Eixim de Suera i agafem una part de senders preciosos que ens portaran en 3'5 km fins a la localitat de Tales. Pugem al costat d'una urbanització fins al Pou de les Àguiles i per la senda denominada “Entrerrius” baixem cap a Tales, el nucli urbà del qual se situa en el vessant d'una xicoteta muntanya a la vora del riu Veo, a la vall que formen els últims contraforts del Parc natural de la Serra de Espadà. Les seues cases es distribueixen en carrers torts, empinats i empedrats, algunes amb desigualtat. Els habitatges són més reduïdes a mesura que ens aproximem al Castell que ocupa la cúspide del tossal.
Tales ha sigut des de fa segles bressol i referent del món de la dolçaina i el tabal, la tradició musical del poble és coneguda de llarg a llarg de la Comunitat Valenciana, i especialment la figura del Dolçainer de Tales.
El pròxim objectiu serà la localitat de Ribesalbes, que es troba a quasi 17 km i on pararem a menjar.
La part entre Tales i Ribesalbes, alterna un poc d'asfalt, amb bones i còmodes pistes forestals i també algun tram de senda. Després de travessar la carretera CV-201 anirem per un llarg camí en direcció NO als 2,7 km girem a la dreta i caminem un quilòmetre per una gran finca de tarongers abandonada que deixem per una senda a l'esquerra que en poc més d'un quilòmetre ens porta a la carretera CV-20, per la qual anem uns pocs metres cap a la dreta fins a trobar un camí a l'esquerra que prenem i ens condueix a la Masia del Canonge i uns metres més endavant aquesta la font del mateix nom, totalment seca. Seguim en descens cap al riu Millars, passant prèviament per les ruïnes dels Casales i poc després de creuar el Barranc de Lleuja apleguem al llit pedregós del riu per on discorre la nostra ruta. El punt més important a tindre en compte, és travessar del riu Millars perquè no hi ha pont, cal descalçar-se per a creuar el curs d'aigua (aconsellable portar calçat d'aigua) i depenent del cabal, serà més o menys fàcil el superar el riu.
A l'altre costat del riu transitem un bon tram per un camí asfaltat al costat d'un canal que discorre paral·lel al riu. Arribem a Ribesalbes per la central hidroelèctrica on creuem el pont que ens porta al costat d'unes fàbriques abandonades fins al següent pont sobre el Millars on entrem al poble. Ribesalbes es un municipi de poc més de 1000 habitants, tradicional focus terrissaire, amb un subsol ric en argiles, des del primer terç del segle XVIII la vila s'ha vingut dedicant a la taulelleria i la ceràmica fina. No obstant això, la falta de sòl industrial per a l'ampliació de les indústries taulelleres i ceràmiques en general, fa que moltes empreses hagen creat noves naus en termes d'Onda o l'Alcora. L'Església Parroquial de Sant Cristòfol, del segle XVIII d'estil neoclàssic, és l'edifici de major interés. Ací parem a dinar en el bar Deportes on ens vam menjar un bon entrepà.
Només ens queden poc més de 4 km per a arribar a la fi de la ruta de hui, si bé encara ens queda remuntar per senda un desnivell d'uns 170 metres en poc més d'un quilòmetre per a baixar a Fanzara, xicotet poble el nucli urbà del qual es troba en una vall als peus del riu Millars a una altitud de 239 m. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Dormirem als apartaments rurals El Castellet,, situats en l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, tancada al començament de la dècada dels noranta i ara transformada en allotjament rural, després d'una bona rehabilitació de l'edifici.
Sens dubte el gran al·licient de Fanzara, és el MIAU (Mostra Inacabada d’Art Urbà) que reuneix nombrosos murals en les parets del municipi, alguns bastant interessants.
La qualificació de la ruta per la distància i el desnivell seria de dura però ja que no té passos complicats la posarem com a moderada, encara que per a senderistes poc habituats a llargues distàncies i bastant desnivell, l'han de considerar com a difícil.
Atenció a causa del funcionament defectuós del GPS, poden trobar-se línies rectes causades per la pèrdua parcial del senyal o puntes estranyes que no són reals, per tant, cal anar amb una mica precaució en seguir la ruta.
Si utilitzes el track, t'agrairia que feres una valoració en wikiloc sobre la seua utilitat.

=========================================================

El GR-333 Sendero de Gran Recorrido de la Mancomunidad Espadán-Mijares (MEM) que tiene una distancia de 106 km, y recorre los 17 pueblos de esta mancomunidad de la provincia de Castellón, ubicados entre la Sierra de Espadán y el Alto Mijares.
El GR-333 está diseñado en 15 etapas lineales, empezando desde la localidad de Tales, donde se encuentran las oficinas del MEM. Aunque se puede empezar en cualquier otro municipio y sentido. Las 17 poblaciones que recorre, en el sentido que van las etapas son: Tales, Suera, Benitandús, Veo, Aín, Alcudia de Veo, Villamalur, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayodar, Ayodar, Espadilla, Torrechiva, Toga, Argelita, Vallat, Fanzara y Ribesalbes.
Nosotros vamos a hacer la travesía del GR-333 en cuatro etapas como lo hizo el compañero Juane Alemany del Grupo Senderista Esto Se Empina, iniciándola en la población de Villamalur y las etapas son las siguientes:
1. Villamalur-Sueras 26'2 kms.
2. Suera-Fanzara 25 kms.
3. Fanzara-Espadilla 28'9 kms.
4. Espadilla-Villamalur 26'1 kms.
En el este enlace tenéis todas las opciones de Alojamientos, Bares y Restaurantes que ofrecen los diferentes municipios por donde pasa el GR-333.
2ª Etapa Sueras-Fanzara.
La segunda etapa del GR-333, la más "fácil" en cuanto a desnivel, aunque dura por la distancia. Para habituados a la montaña se puede considerar como moderada, después de acabar esta etapa, estaremos en el ecuador de la travesía.
Esta etapa tampoco tiene pasos complicados, con la única excepción de vadear el río Mijares, que dependerá de cómo vaya de caudal.
Salimos de Sueras y cogemos una parte de senderos preciosos que nos llevaran en 3'5 km hasta la localidad de Tales. Subimos junto a una urbanización hasta el Pozo de las Águilas y por el sendero denominado Entrerríos bajamos hacia Tales, cuyo núcleo urbano se sitúa en la ladera de una pequeña montaña a orillas del río Veo, en el valle que forman las últimas estribaciones del Parque natural de la Sierra de Espadán. Sus casas se distribuyen en calles torcidas, empinadas y empedradas, algunas con desigualdad. Las viviendas son más reducidas a medida que nos aproximamos al Castillo que ocupa la cúspide de la colina.
Tales ha sido desde hace siglos cuna y referente del mundo de la dulzaina y el tabal, la tradición musical del pueblo es conocida a lo largo y ancho de la Comunidad Valenciana, y en especial la figura del Dolçainer de Tales.
El próximo objetivo era la localidad de Ribesalbes, que se encuentra a casi 17 km y donde pararemos a comer.
La parte entre Tales y Ribesalbes, alterna algo de asfalto, con buenas y cómodas pistas forestales y también algún tramo de senda. Después de atravesar la carretera CV-201 iremos por un largo camino en dirección NO a los 2,7 km giramos a la derecha y caminamos un kilómetro por una gran finca de naranjos abandonada que dejamos por una senda a la izquierda que en poco más de un kilómetro nos lleva a la carretera CV-20 , por la que vamos unos pocos metros hacia la derecha hasta encontrar un camino a la izquierda que tomamos y nos conduce a la Masía del Canónigo y unos metros más adelante esta la fuente del mismo nombre, totalmente seca. Seguimos en descenso hacia el río Mijares, pasando previamente por las ruinas de los Casales y poco después de cruzar el Barranco de Lleuja alcanzamos el lecho pedregoso del río por donde discurre nuestra ruta. El punto más importante a tener en cuenta, es el vadeo del río Mijares pues no hay puente, hay que descalzarse para cruzar el curso de agua (aconsejable llevar calzado de agua) y dependiendo del caudal, será más o menos fácil el vadeo el río.
Al otro lado del río transitamos un buen tramo por un camino asfaltado junto a un canal que discurre paralelo al río. Llegamos a por la central hidroeléctrica donde cruzamos el puente que nos lleva junto a unas fábricas abandonadas hasta el siguiente puente sobre el Mijares donde entramos en Ribesalbes. Municipio de poco más de 1000 habitantes, tradicional foco alfarero, con un subsuelo rico en arcillas, desde el primer tercio del siglo XVIII la villa se ha venido dedicando a la azulejería y la loza fina. No obstante, la falta de suelo industrial para la ampliación de las industrias azulejeras y cerámicas en general, hace que muchas empresas hayan creado nuevas naves en términos de Onda o Alcora. La Iglesia Parroquial de San Cristóbal, del siglo XVIII de estilo neoclásico, es el edificio de mayor interés. Aquí paramos a comer en el bar Deportes donde comimos.
Solo nos quedan poco más de 4 km para llegar al fin de la ruta de hoy, aunque aún nos queda remontar por senda un desnivel de unos 170 metros en poco más de un kilómetro para bajar a Fanzara, pequeño pueblo cuyo núcleo urbano se encuentra en un valle a los pies del río Mijares a una altitud de 239 m. Gran parte de su término se halla poblado de grandes extensiones de bosque en donde las especies predominantes son los pinos y las encinas. Dormiremos en los apartamentos rurales El Castellet, situados en el antiguo cuartel de la Guardia Civil, cerrado a comienzos de la década de los noventa y ahora transformado en alojamiento rural, tras una minuciosa rehabilitación del inmueble.
Sin duda el gran aliciente de Fanzara, es el MIAU (Muestra Inacabada de Arte Urbano) que reúne numerosos murales en las paredes del municipio, algunos bastante interesantes.
Atención a causa del funcionamiento defectuoso del GPS, pueden encontrarse líneas rectas causadas por la pérdida parcial de la señal o puntas extrañas que no son reales, por lo tanto, hay que ir con un poco precaución al seguir la ruta.
Si utilizas el track, te agradecería que hicieras una valoración en wikiloc sobre su utilidad.