El Bisaura: Castells de Montesquiu i de Besora, Baumes dels Ferrers i de Can Burra, els Bufadors de Beví i la Farga de Bebié.

Ruta per la subcomarca del Bisaura, entre el Ripollès i l'Osona, que passa per alguns dels punts més interessants de la zona. Sortint del pàrquing del Castell de Montesquiu ens dirigim fins al castell per baixar després i prendre la pista que ens portarà inicialment cap el magnífic Castell de Besora, sobretot per les vistes que tindrem des d'allà a dalt. El tram està perfectament senyalitzat per marques de GR o bé de PR, totes dues ens porten al mateix lloc. Fet l'anada i tornada de visita al castell passarem pel bonic mas del Pla i baixarem fins a Santa Maria de Besora que creuarem seguint la carretera que creua la població fins que a l'alçada d'una senyal que marca els 5 km a Vidrà prenem la carretera que surt a l'esquerra i que disposa de diferents indicacions, entre altres, la que ens interessa, la que indica que per allà anirem a les Baumes dels Ferrers. Seguim la pista asfaltada primer en baixada fins al pont i després de pujada fins arriba a la bifurcació senyalitzada cap als Ferrers, on començarem a pujar fins arribar als masos. Des d'allà comença una pujada continua per corriols, senyals de GR, PR i també de color groc, fins arribar a una cruïlla per on tornarem un cop visitades les Baumes, cruïlla al pk 9,6. Un cop a prop de la paret hem d'estar atents per pujar fins arribar a les Baumes dels Ferrers, perquè des del camí queden una mica tapades. Visitem primer el nivell inferior de les mateixes per tornar després al mateix punt i continuar el camí que portàvem que va pujant i ens fa arribar al nivell superior de les mateixes. Deixarem aquestes baumes i seguirem prenent el camí que surt en baixada i que té una creu groga. Aquest camí ens portarà a la bonica Bauma de la Burra en un anada i tornada. Visitada la bauma pujarem, podrem visitar una petita font a una tosca, que rajava bastant poc per cert i després seguirem les marques que ens portaran cap al preciós Pla de Marenyol. Agafarem una pista a la dreta que passa per una cabana i des d'allà farem la tornada passant per Forat de les Tombes (per trobar-lo ens hem de sortir uns metres a l'esquerra de la pista que portem). La pista ens portarà de baixada cap a la cruïlla a la qual vam sortir quan vam anar a veure les baumes, ara en baixada. El camí baixa i puja lleugerament per tornar a baixar fins que arribarem a la pista asfaltada on trobem el Coll de Beví. Des d'allà, seguim el camí que gira i s'enfila a la carena de la Serra dels Bufadors que cal seguir fins a arribar als famosos bufadors. El camí no te pèrdua ja que es tracta de seguir la carena passant per alguns bonics punts panoràmiques. De vegades veiem alguna bifurcació per no té pèrdua perque s'acaben retrobant. Entrem al canó dels Bufadors que podem recòrrer amb tranquilitat. Format per un enfonsament de la carena, és un indret encisador de microclima especial que fa que pedres i arbres estiguin coberts de molsa. Diuen que quan bufa el vent, podem sentir com xiula en ficar-se i sortir per l'entramat rocallós que fa diferents coves i avencs al llarg del canó. Sortim del canó i continuem el camí cap a la cruïlla on seguim cap a Sant Moí per una còmoda pista. L'indret de Sant Moí on trobem un mas i una ermita és un altra indret preciós que convida a una pausa. Des d'allà, baixarem seguint les marques de GR cap a la colònia tèxtil de la Farga de Bebié, un altra dels punt interessants de la ruta. Sembla que fa uns anys que ha deixat la seva activitat tèxtil, però tot i això alguns dels edificis encara semblen habitats, la seva estació de tren encara està en funcionament i tot i plegat ens ofereix una sensació de declivi i vida difícil de descriure. El GR creua la colònia deixant-la passant per l'estació de tren, on segueix per una pista que puja a l'esquerra i s'endinsa al bosc en un tram magnífic on els colors de la tardor donen un encant especial. Ens trobem a la part baixa del Serrats de la Rovira i de l'Horta, passant per l'encantador racó de la Font de les Planeses, on trobem una taula amb seients coberta de molsa. Baixarem fins gairebé tocar les vies del tren, passar per un pont el torrent i fer la darrera pujada, ja amb el poble de Montesquiu a la vista, que ens durà altra cop al pàrquing del Castell de Montesquiu on hem començat la ruta.