Roses - Vilajuigua

Roses Vilajuïga – Castelló d’ Empúries
Ruta molt plenera per l’ alt Empordà i els estanys
He sortit de l’ aparcament de la piscina municipal de Roses que disposa d’ una bona zona d’ aparcament, d’ allà mateix una pista de terra a les afores de Roses en mig de camps de conreu em porta al primer estany i val a dir que en una temporada de poques pluges com la d’ enguany, l’ únic amb prou aigua que trobaré. Enfilo direcció nord i m’ endinso en una gran extensió de camps d’ oliveres que em va encantar i que deixo a l’ entrada de Palau Sabardera una volta per visitar el poble i la petita església de Sant Joan del segle XI.
3 kilòmetres mes de pista entra camps i urbanitzacions m’ acosten al petit nucli de Pau que travesso i en surto en direcció sud per acostar-me a Vilaüt i m’ apropo a fer una ullada a les restes del castell de Vilaüt, també faig una petita marrada per veure l’ estany de Vilaüt, un dels mes importants, però la manca d’ aigua en desllueix molt l’ atractiu per contra una formació rocosa amb quatre arbres plantats a sobre que sembla talment que surtin de la pròpia pedra, em compensen la marrada.
Desfaig un tros del camí i entre camps i masies arribo a Vilajuïga, tinc la sort que a l’ església de Santa Maria acaben de dir missa i puc entrar a visitar-la, hi trobo el mossèn que molt amable em fa una petita explicació que agraeixo.
Deixo Vilajuïga creuant la carretera per la rotonda d’ entrada i en un moment soc al petit nucli de Pedret, visito l’ església dedicada a Sant Esteve, un cementiri prou gran i quatre cases abans de continuar camí cap a Castelló d’ Empúries, abans però una petita marrada a mig camí per fer la foto a la petita ermita de Sant Joan Sescloses.
Castelló d’ Empúries mereix una bona volta pel nucli antic i una visita obligada a la Basílica de Santa Maria i el seu entorn.
De Castelló, una carretera terciària que ressegueix la riera de La Mugueta em permet travessar la part mes gran dels estanys que també trobo completament secs a excepció d’ un canal que travesso per un petit pont i aquí almenys hi ha aigua.
Deixo aquesta carretera per una pista a la dreta que es la continuació de la que he fet al apropar-me a l’ estany de Vilaüt, lo que permetria si fos el cas partir la ruta per la meitat doncs he passat a pocs metres d’ aquest punt.
Si es va amb temps, recomano visitar un paratge que vaig trobar preciós, un reguitzell de pedres que semblen sembrades al mig d’ un prat, escampades en diferents grups, com si s’ haguessin escampat per una ma gegant , per accedir-hi hi ha una tanca pel bestiar a l’ esquerra de la carretera a uns 350 metres abans del trencant que s’ agafa al deixar la carretera.
A partir d’ aquí ja s’ enfila el darrer tram abans d’ arribar a Roses, entro a la població per la primera rotonda de la sortida i aprofito per baixar fins la platja i fer tot el passeig vora el mar fins el Port de Roses.
El trac retorna al punt d’ inici però una volta per Roses també valdrà la pena.
El recorregut es totalment ciclable amb pendents pràcticament inexistents la major part de terra compactada i alguns trams d’ asfalt amb molt poc transit de cotxes, si que s’ ha de tenir cura a les entrades i sortides de les poblacions en que s’ ha de travessar alguna carretera principal.