Roses - El Port de la selva - Selva de Mar - Roses

L'Espigó

Platja els Palangres

Platgeta situada a 1 km del nucli urbà de Roses, just a sota de la carretera que va al Far. Platja d'uns 140 metres de llargada, amb sorra fina i aigües clares, amb fons de sorra i roca. Gaudeix de gran tradició entre els rosincs, entre els quals també es coneguda com la platja del Segon Moll.

El Far

El far de Roses és a la punta de la Poncella, un paratge dominat pel puig Rom i l'antic castell de la Trinitat. Ocupa el terreny del que va havia estat un antic destacament militar de costa ara situat a 200 metres per sota el castell, la bateria de sant Antoni. Està a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres. El far de Roses es va inaugurar l'1 de setembre de 1864. La seva construcció es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les raons que aquest projecte addueix per l'emplaçament on es va construir el far són: Del minucioso reconocimiento practicado en la localidad, resulta que el mejor sitio para el establecimiento del faro que nos ocupa se halla en el cabo o punta en que está situada la batería del fuerte de la Trinidad (...). Todas las embarcaciones con rumbo a Rosas no deben tener más cuidado que el de dirigirse a la luz para encontrarse al instante en la bahía. (...) Por el lado opuesto, o sea por el Sur, el extremo del golfo lo indican las islas Medas en las que debe colocarse un aparato de 6º orden, resultando un alumbrado perfecto para toda la costa que ambas luces comprenden pues sus alcances se cruzan y no puede ninguna embarcación ocupar puesto alguno intermedia en esta zona sin descubrirlas siempre. [1] El mateix document proposava que, ja que els fars de les illes Medes i de Cadaqués donaven llums fixes i blanques, les del far de Roses fossin vermelles. La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat

Punta Falconera

La Punta Falconera és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel cap Norfeu. S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus. El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc. Entre 1944 i 1993 fou ocupat per l'exèrcit espanyol, que hi construí una bateria de costa formada per cinc búnquers artillats; aquesta bateria formava part del pla de fortificacions de l'eix pirinenc (conegut com Línea P o Línea Gutiérrez) decidit per la dictadura franquista per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urbanística. Des que el 2006 l'ajuntament de Roses va comprar la Punta Falconera, s'hi celebra un Aplec, a la primavera.

Cala Montjoi - Cap Norfeu

Cala àmplia i concorreguda, ideal per oferir refugi a les embarcacions i per a la pràctica del submarinisme. Situada a 12 km de Roses i s’accedeix per a la mateixa carretera costanera que porta a la cala Jòncols. El fons marí adquireix un fort desnivell.

Cala Calitjàs - Cap Norfeu

Aquesta petita cala de 110m, envoltada de penyasegats i d’aigües transparents, es troba entre les cales de Montjoi i La Pelosa a uns 14 km del centre de la vila. S’hi arriba a peu desde la carretera de terra que va de Cala Montjoi a Cala Jòncols. La sorra és de grà mitjà de color grisós. L’aigua adquireix profunditat ràpidament

Cala Canadell - Coll Canadell

Cap Norfeu - Puig Alt

Pic de l'Àliga

Mas Romanyac

Dolmen dels Encantats

Mas dels Bufadors

Intersecció esquerra

Foto

Mas dels Obertins

El Torrello

Barraca de Pastors

Intersecció esquerra

Collada de l'Oratori

Panoràmica al Mar d'Amunt

El Port de la Selva - Cala Tamariua

Font

Camí el Molí de Vent direcció a Selva de Mar

Mont Roses

Camí de la Torre del Moro al Coll de Sant Genís

Puig d'en Grau

Camí antic de Roses a el Port de la Selva

Intersecció esquerra

Mas d'en Berta

Bassa Ponac

L'extracció de sorra per la construcció del sorral de Mas Ponac, va originar una bassa de grans dimensions i profunditat. És la massa d'aigua dolça més gran del parc natural del cap de Creus. Aquesta bassa havia estat utilitzada pel bany i molt mal tractada per la pesca furtiva i la introducció d'espècies foranies com la tortuga d'aigua americana, el visó americà, el cranc roig americà, i la carpa. Aquest punt d'aigua és utilitzat per abeurar el bestiar domèstic i la fauna salvatge com els senglars, les genetes i les guineus. També és l'hàbitat de rèptils i amfibis com la serp de collaret (Natrix natrix) o el gripau comú (Bufo bufo).

Ciutadella

La Ciutadella és un bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i jaciment arqueològic en continua investigació on es pot gaudir d'un complet itinerari senyalitzat i conèixer les diferents ocupacions històriques del lloc a través de les restes conservades, del s.IV a.c., data de la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al s.XX. La fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, fins a la darrera fase, la d'època moderna, de les qual se'n conserven les restes de diferents edificis militars.

Platja Nova

Situada al nucli urbà de Roses, és la platja que va des de l’espigó de la Riera Ginjolers fins al Rec d’En Forquilla. És una platja d’uns 450 metres, de sorra fina i aigües poc profundes i clares. Contigu a la platja trobem el Passeig Marítim amb vistes a la Badia de Roses.