Roses a Cala Jòncols pel Puig d’en Manyana

Cala Jòncols

Cala situada en ple cap de Norfeu, entre Roses i Cadaqués. És de sorra gruixuda i pedres, i l'entrada al mar és molt pronunciada. Darrere de la cala hi ha un agradable hotel amb restaurant i centre de submarinisme. Els espectaculars penya-segats rocallosos del cap de Creus deixen espai a belles platges de sorra com la cala Jòncols. Aquesta cala es troba a uns divuit quilòmetres del centre urbà de Roses i a uns set de Cadaqués, i s’hi pot accedir a través d’una carretera que uneix ambdues poblacions. La ruta, sense asfaltar en alguns trams, transcorre pel litoral tot oferint bones panoràmiques d’aquesta zona del cap de Creus. La platja té una longitud d’uns 190 metres i està formada per pedres petites barrejades amb sorra de gra gruixut. El pendent d’entrada al mar és molt pronunciat. Flanquejant la platja hi ha algunes cases, així com un quiosquet, un hotel i un restaurant. A l’estiu, nombroses embarcacions de recreació fondegen en aquesta cala protegida. Els fons marins ofereixen una abundant i variada vida vegetal i animal, de manera que la zona és idònia per al busseig, especialment al voltant de la cova del Pebre. A la mateixa platja hi ha un centre de submarinisme. El cap de Norfeu es troba al final d’un sortint rocallós que s’endinsa més de dos quilòmetres en el mar. Es tracta d’una reserva integral dins del parc natural del Cap de Creus que serveix d’hàbitat a nombroses espècies d’aus.

Refugi pescadors

Les barraques de pescadors són petits refugis fets pels mateixos pescadors amb la finalitat de refugiar-se de les condicions climàtiques adverses. Se'n troben diverses al llarg de la costa com la de Jóncols, Montjoi, l’Almadrava o la barraca de la Pelosa. Aquestes són una mostra d'arquitectura popular estretament lligada al territori i a les persones que l'exploten. La barraca de Cala Jóncols és una casa rectangular de planta baixa coberta amb una teulada a una vessant. L'interior originalment estava compartimentat i hi havia una llar de foc i uns pedrissos a l'angle nord. El sostre és d'embigat amb cabirons de fusta. Es troba a l'extrem oest de la platja i la façana està encarada a sud, on s'hi troba la porta i dos bancs d'obra, un a cada banda de l'entrada. L'edifici actual va ser construït a partir d'una barraca més antiga que, tot i que no en queda cap resta, se'n coneix l'existència per documents del segle XVII on es fa referència als drets de pesca entre les universitats de Roses i Cadaqués. En aquests textos s'anomena a les barraques “botigas de pescadors”. L'antiga barraca es trobava situada a migdia de l'actual encara que les poques restes que en quedaven van ser eliminades al construir a sobre un petit edifici modern. En aquests refugis comunals hi havia el necessari per estar petites temporades a recés dels temporals. Des que la barraca que s'observa ara va ser feta, al segle XIX, la construcció ha estat sotmesa a diferents intervencions arquitectòniques per assegurar-ne la seva fermesa. De la construcció original se'n conserva el canaló d'aigües pluvials de ceràmica verda vidriada que desemboca en un costat de la façana i les parets, fetes amb pedres irregulars lligades amb morter i després cobertes d'una capa d'enlluït emblanquinat per amagar aquesta construcció poc acurada.

Mas de la Regullosa

El mas de la Regullosa està construït en un abric del vessant sud del puig el Pení, en una zona on hi predominen les balmes i els afloraments de licorella marronosa. Els murs del mas van estar fets amb la pedra dels voltants integrant-se així al paisatge. L’edifici era de planta rectangular i estava dividit en dos àmbits, el del fons estava en part dins la roca. Actualment la construcció es troba molt enrunada però es constata l’existència de dues plantes i una coberta a un vessant. Les restes d’aquest pis es troben a la planta baixa, ara inaccessible. Les estructures que queden dempeus són un contrafort de secció triangular a l’angle sud-est. En aquest costat també es mantenen les parets de l’edifici, de vuit metres. A ponent d’aquest angle del mas s’hi observa una espècie de passadís. La resta de l’edifici està colgat per la runa.

Cala del Moro - Cala Montjoi

Cala àmplia i concorreguda, ideal per oferir refugi a les embarcacions i per a la pràctica del submarinisme. Situada a 12 km de Roses i s’accedeix per a la mateixa carretera costanera que porta a la cala Jòncols. El fons marí adquireix un fort desnivell. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001. CARACTERÍSTIQUES: Cala de sorra gruixuda combinada amb còdols. DIMENSIONS: 270 metres de longitud

Bosc i rec de la Murtra

Cala del Lledó

La Cala Lledó, Lladó o del Lledó és una caleta situada entre punta Falconera i la punta Plana coneguda per ser allà on hi havia una antiga pedrera de marbre. Actualment aquesta explotació està abandonada però va estar en funcionament fins els anys 70. El difícil accés i la fesomia de la cala, coberta per pedres i roques de gran mesura fins ran de mar, han fet que es conservés verge i poc concorreguda fins avui dia. De l'explotació de l'antiga pedrera, probablement ja utilitzada en època medieval [1], es poden veure les estructures relacionades amb l'extracció del marbre al costat est de la cala com ara l'anomenat mas Romà i un embarcador que s'utilitzava per carregar el material extret directament a vaixells i així traslladar-lo per mar al seu destí. Pel que fa el topònim, es desconeix l'origen però podria provenir del lledó, el fruit del lledoner, una fruita comestible de color negre. Un altre origen podria ser el que li dóna l'historiador Pella i Forgas, que li atorga una procedència celta o grega i que significaria "frontera" o extrem d'un territori".