033 Llançà - Sant Silvestre - La Valleta - Serra de Rodes - Mirador de Sant Pere de Rodes - baixada per GR-11 10/8/20

Tinc el costum de marcar la dificultat tècnica de la ruta d'acord ambl tram més exigent. No parlo d'un pas d'un parell de metres sinó realment d'una distància significativa. Per aquesta raó he marcat la ruta com a Molt difícil. Més endavant ho aclareixo.
Surto del pàrquing del SPAR a Llançà, travesso la carretera i baixo a la riera. De seguida prenc la pista que ens ha de portar fins el Coll de les Portes (230 m) en pujada accessible. Giro a l'esquerra i començo a baixar cap a l'ermita de Sant Silvestre de la Valleta però sense arribar-hi. Faig un tram pel mateix cau de la riera i torno a la pista que em porta del dret fins a La Valleta. Tram curt de carretera nacional amunt (inevitable) i trenco a l'esquerra per ficar-me a la muntanya direcció ja cap al monestir de Sant Pere de Rodes.
Surto a la carretera que puja fins al monestir i la recorro un tram curt. De nou, trenco a l'esquerra i aquí comença la primera part divertida. Una pujada exigent en desnivell, paviment i llargada, gens menyspreable. Cal dosificar-se si la volem fer sense posar peu a terra. En arribar al Mas de la Mata (ruïnes) la pista es suavitza força i va pujant però a un nivell molt més assequible. Seguint el track acabo sortint a la carretera molt a prop del seu final però giro en sentit contrari, a la dreta en direcció sud per agafar, ara a l'esquerra, la pista que ens durà fins al mirador sobre el monestir.
Segona part interessant. Aquesta pista comença bé i es va complicant per trams fins a nivells força tècnics. En algun pas he hagut de posar peu a terra. Segurament algú amb millors habilitats ho podrà fer sense baixar de la bici. Ja sóc a dalt, al mirador, sobre el monestir i a uns 600 metres. Gens malament. Les vistes són collonudes, val la pena el patiment.
Toca baixar i torno pel mateix camí fins a un trencall a la dreta que em porta fins a l'ermita de Santa Helena. Baixo per les escales i surto a la pista asfaltada. Ara toca tornar i agafo la carretera direcció Vilajuïga pocs metres, ja que de seguida prenc la pista de terra a la dreta. Segueixo el recorregut que ens marca el GR11 i arribo al tram més complicat. És una baixada, trencada, amb molta pedra solta i desnivell no apta per qualsevol. Jo diria que aquest tram és un "Solo expertos" en tota regla. Que cadascun faci la seva valoració. Aquest tram ens durà fins al Coll del Perer i aquí comença una llarga i entretinguda -amb trams força tècnics- trialera fins al nucli urbà de Llança. Carrers fins al punt de sortida i final.