Volta al pantà de Santa Fe

Passeig suau i agradable al voltant del pantà de Santa Fe. Magnífiques fagedes i avetoses.

A principis del s. XX es van construir dos embassaments en aquest indret per produir electricitat. La primera central elèctrica era un edifici que avui es coneix com la Fabriqueta i estava a prop del dic que va originar l'Estanyol, un petit embassament que aviat va quedar obsolet. Cap al 1920 es va començar a construir l’actual pantà de Santa Fe.

Fotos i punts d’interès:
01) Pontet
1a) aquest pontet salva el poc cabal que sumen la petita riera que baixa del Sot dels Verns i l’aigua de la font del Cirerer.
1b) l’hivern ha despullat bona part del Montseny però ara que comença la primavera el color verd tornarà a enfilar-se als arbres.

02)
2abc)

03)
3ab)
3c) d’això se’n diu estar ben arrelat

04) Inici coronació
4a)
4b) la Fabriqueta, vigilada per les Agudes.

05) centre de la coronació
5a)
5b) la Fabriqueta vista de lluny
5c) la Fabriqueta era l'antiga centraleta que produïa electricitat per a l'hostal de Santa Fe.

06) sistema de desguàs
6a)
6b) a un pam de sobreeixir

07)
7abcdef)

08) la Fabriqueta
Un editor de Barcelona que es deia Ramon de Montaner va comprar a principis del segle XX la vall de Santa Fe per construir-hi un hotel de luxe. Com que no hi havia electricitat, en aquest indret va fer construir una presa que a la llarga va resultar insuficient i per això el 1920 va començar a construir el que és la presa actual, una mica més aigües avall: l’actual pantà de Santa Fe.
8a)
8b) la Fabriqueta i un intrús de quatre rodes

09)
9abcde)

10) gorga
10a) gorga al peu de l’antic dic
10bc)

11) l’embasssament vell
11a) restes de l’antic dic
11b) l’Estanyol. A la riera i al pantà hi viuen truites, barbs i bagres, i al voltant hi ha verns, bogues i lliris grocs. Diuen que també hi ha alguna granota roja (espècie protegida!) però no n’hem vista cap; ara que ja som a la primavera deuen estar enfeinades amb la posta d’ous.
11c)

12)
Pendent amunt hi ha castanyers, que són arbres que creixen sobre sòls silicis a les zones humides de muntanya. Se n’aprofita la fusta, que és força resistent, per a bigues, pals o llenya. He llegit que els nombrosos peus per soca d'aquestes plantacions són perquè es tallen els tanys arran de terra amb la intenció que rebrotin de soca per formar una perxada (una plantació densa d’arbres joves i prims).
Riera amunt, el camí se separa de la verneda per arribar a l'Escola de Natura Can Lleonart.
12abc)

13) can Lleonart
13a) Can Lleonart és una escola de natura per a visitants en general i grups escolars en particular. També s'hi fan cursos i estades de cap de setmana, sortides i itineraris guiats, i rutes literàries i d'orientació.

14) pont
14a) pont sobre la riera de Santa Fe
14b)

15)
15a)