Un tomb per Pedralta i el seu Mirador (Ardenya-Cadiretes, Santa Cristina d'Aro)

Aquí tenim un altre cop un petit itinerari, ideal per a fer amb nens o amb gent gran. Des de la fotogènica singularitat geològica de Pedralta, anem fins al Mirador de 360 graus que duu el seu nom, a poc més de 300 metres d'aquella.
Nosaltres hem tingut la sort de fer-ho aquest Dissabte Sant amb la iaia Trini.

Creiem que molts visitants romanen als voltants del castell rocós amb pedra cavallera i, per desconeixement, no s'atansen fins aquest meravellós Mirador, dins del terme de Santa Cristina d'Aro. A veure si amb aquestes ratlles, ajudem a que mes visitants hi arribin. Ens ho agrairan.

Els darrers metres de pujada al mirador rocós es fan per esglaons molt ben tallats a la roca. Els petits, probablement gaudiran d'anar-hi grimpant pel rocam del costat.

Sense reconèixer massa el que veim, l'espectacle ja és superb, però si a banda podem anar reconeixent els indrets, el plaer és formidable. Alguns noms: El Puig Basart o Creixell, la Plana Basarda, El Montclar i els Carcaixells, les Roques Bessones i les Roques de Roca Ponça, Monestir i Castell de Solius, el Turó de l'Home de Pedralta, la Vall d'Aro fins la mar, la vessant sud de les Gavarres, la Roca Tosa, ... I més enllà, en funció de la vostra vista i de les condicions climatològiques i atmosfèriques, podeu arribar molt lluny.

Pel que fa a Pedralta, fita entre Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro, de ben segur que ja sabeu que la disposició de la pedra ja no és la natural oscil·lant, doncs al desembre de 1996 una ventada la va fer caure i, després de no poques discussions, va ser aixecada i tornada a posar al seu lloc, però ja sense bascular naturalment com fins llavors.

A llibre Itinerari Geològic per l'Ardenya, de Lluís Pallí i Carles Roqué, de 1998, hi llegim:
«La Pedralta, és la pedra cavallera oscil·lant de dimensions més grans de tota l'Ardenya i, de fet, de tota la península ibèrica. El volum aproximat del bloc superior és de 34 m2 i el pes d'unes 100 Tm».

I en la separata de la «Revista de Gerona» del 1972, de Lluís Pallí:
«La Pedra Alta, bloque plutónico-bamboleante, está situada a 280 m. De altura sobre la línia divisoria que separa los terminos municipales de Sant Feliu de Guíxols y Santa Cristina d'Aro. Conocida de antiguo, goza de fama en toda la comarca.
Se trata de una piedra caballera globulosa orientada al N 70º E. Dicha piedra se presenta en equilibrio inestable sobre un típico canchal de 10 m de altura que le sirve de mínimo punto de apoyo. Sus dimensiones máximas aproximadas son: 6 m de largo, 5,1 m de ancho y 3 m de alto.
La roca formadora de la Pedra Alta es de grano medio. Su color es rojizo claro, debido en parte a una impregnación por óxidos de hierro.»

I en l'appendix hi acabem llegint:
«Mucho se ha discutido acerca de la autenticidad de tales monumentos y su representación y no son pocos ciertamente los arqueólogos que opinan son simples caprichos de la naturaleza. Es difícil poder asegurar que sea Pedralta trabajo humano ... pero sí deja en el ánimo no se que sombra de inexplicable misterio, de augusta solemnidad que inclina a tenerla por monumento prehistórico. Yo diré aquí que no lo es atendiéndome al rigorismo científico, peró no podré arrancar de mi alma el presentimiento de que sea realmente una piedra bamboleante (GONZÁLEZ HURTEBISE, 1905)».

Doncs que gaudiu de tot plegat i obriu bé els pulmons i els ulls.
Salut i botes.
www.ambotes.com