Turó del Carmel - Parc de les Aigües

Inici de la passejada

Mirador de l'arquitecte Ignasi de Lecea

Un dels urbanistes més importants dels anys vuitanta i noranta a Barcelona. Ignasi de Lecea va començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona l’any 1981. Va participar en tota mena de projectes relacionats amb l’espai públic, l’art al carrer i la conservació del patrimoni arquitectònic. En els darrers anys al consistori va dirigir els treballs de redacció del Catàleg d’Art Públic de Barcelona i va escriure diversos articles sobre aquest àmbit. L’any 1995 va rebre la medalla del Foment de les Arts i el Disseny (FAD). De Lecea va morir el 2005, any en què també li fou atorgat el premi ACCA, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. L'Ajuntament de Barcelona li dedicà el mirador on es troba l’obra L’ordre d’avui, de l’escultor escocès Hamilton Finlay.

Mirador d'Ignasi de Lecea

Ametllers en flor

Panoràmica: Sagrada Família i torres del port Olímpic, des del Turó del Carmel

Panoràmica des del turó del Carmel. Barcelona 360º

Panoràmica des del turó del Carmel. Barcelona 360º

Panoràmica des del turó del Carmel. Barcelona 360º

Panoràmica des del turó del Carmel. Barcelona 360º

Foto de grup

Panoràmica des del turó del Carmel. Barcelona 360º

Panoràmica

Santuarti del Carmel

Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel

En una de les parts més altes de la zona, és un dels llocs més antics del barri al qual dóna el nom: barri del Carmel (per la Mare de Deu del Carme).

Pont de Mühlberg

És un pont construït el març de 1991 per donar continuïtat al carrer Mühlberg amb el parc del Guinardó al barri de Can Baró de Barcelona. Els Tres Turons formen part de la serralada litoral i estan separats de les muntanyes de Collserola per una falla que ha format les valls d'Horta i de Sarrià. Tot aquest material geològic es remunta al paleozoic i està compost per estructures sedimentàries de tipus pissarrós molt metamorfosades. A sota hi ha una ampla capa de granit i al damunt capes calcàries també d'origen sedimentari. Des de mitjans del segle XIX, les calcàries s'han aprofitat per fabricar calç i també com a pedra per a la construcció. L'activitat de les pedreres de la zona de Can Baró va crear grans esvorancs. Per salvar-ne un dels més grans es va construir el pont de Mühlberg, que permet passar per sobre del buit deixat per les pedreres.

Nen de la Rutlla

Foto del grup

Foto del grup 2

Casa Museu Mas Ravetllat

Gran col·lecció de mobles, talles, teixits, miralls i objectes de plata, espanyols dels segles XVI al XVIII.

Casa Museu Mas Ravetllat. Entrada dels antics laboratoris.

Casa Museu Mas Ravetllat

Edifici dels antics laboratoris i safareig

Hospital de Sant Pau

Parc de les Aigües. Final de la passejada.

L’origen d’aquest parc, obert el 1978, són els jardins i vivers de la residència de la Companyia d’Aigües de Barcelona, construïda a finals del segle XIX. Va ser construït sobre la coberta de dos grans dipòsits d’aigües, juntament amb la residència de qui era el president de la companyia, que va voler un espai verd on convisquessin el jardí i l’agricultura. Precisament pel seu origen capritxós, conté una gran varietat d’arbres fruiters, com ara tarongers (Citrus aurantium) i figueres (Ficus carica), excepcionals per l’edat i textura dels troncs. També destaquen les agrupacions de xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i de iuques (Yucca elephantipes), a més de llorers (Laurus nobilis) i un dels exemplars més grans de Barcelona de bellaombra (Phytolacca dioica).