Trilogia de la Molina: Prat Agre i Plans de Font Canaleta

Pàrquing Estació d'Esquí de La Molina

La Molina és una estació d'esquí al poble de la Molina, al municipi d'Alp, a la comarca de Cerdanya i és la més antiga de Catalunya. Situada per sobre els 1.700 metres i amb una cota màxima de 2.445 metres, a la Molina s'hi va construir el primer telecadira d'Espanya. Des d'aleshores la Molina ha anat creixent.

Llac de la Molina

Llac artificial creat a la zona de l'estació d'esquí de la Molina per satisfer les necessitats de neu artificial de l'estació i a l'estiu, si convé, per a la població.

Parc

Isard

L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i l'Àsia Menor. Les banyes, que són persistents, resistents i són llises amb la punta en forma de ganxo. Canvia el color del pelatge segons l'època de l'any, mentre a l'hivern és fosc és groguenc a l'estiu. La longitud del cos en els exemplars adults oscil·la entre els 110 i els 130 centímetres, als quals cal afegir els 3 o 4 cm aportats per la curta cua. L'alçada a la creu és de 70–80 cm i els mascles pesen entre 30-60 kg i les femelles entre 25-45 kg.[3] Els mascles són majors que les femelles, amb els colors més foscos i marcats i la cornamenta de major longitud. Aquesta neix cap amunt i es corba fortament cap enrere com un parell de ganxos, tenint una longitud molt menor que la d'altres caprins del seu entorn, com l'ibis i la cabra salvatge ibèrica. Les peülles són fines i altament versàtils, capaços de pujar per les roques i el gel sense problemes. Això es deu al peculiar disseny dels coixinets que ocupen la part central de les seves peülles. Isard pirinenc, amb coloració d'estiu El color del pelatge varia segons l'època de l'any. A l'estiu és marró-vermellós, amb el ventre, gola, morro i glutis de color blanquinós, estant poc marcada la transició entre un color i altre. S'observa una banda de pelatge negre des de la boca als ulls. També és negre el dors de la cua. A l'hivern, per contra, el pèl és molt més dens i fosc. El dors, les potes i la part posterior del coll es torna marró fosc o grisenc. El negre, a més de a la cua i cara (on augmenta en extensió i les seves vores estan més remarcats), s'observa també formant una banda molt marcada des de la part posterior de les orelles a la base del coll, per la part de davant. Aquestes bandes negres es continuen en la part alta de les potes anteriors i posteriors i en els costats del cos. El rostre, part davantera del coll, peus, ventre i glutis són blancs.

Guineu

Les guineus, guilles, raboses (antigament renards o guinardes) són mamífers de la família dels cànids. El nom «guineu» no té valor taxonòmic, sinó que pot designar diverses espècies que no pertanyen a un mateix grup sistemàtic. La seva semblança és deguda a una evolució convergent que els ha fet adquirir un aspecte similar. La majoria de les guineus viuen entre dos i tres anys, encara que poden arribar a aconseguir els deu anys, o fins i tot sobrepassar aquesta edat en captivitat. Són generalment més petits que altres membres de la família Canidae, com ara llops, xacals i gossos domèstics. Els seus trets típics inclouen un fi musell i una espessa cua. Altres característiques físiques varien segons el seu hàbitat. Per exemple, la guineu del desert té llargues orelles i pelatge curt, mentre que la guineu àrtica té petites orelles i un dens pelatge. A diferència de molts cànids, les guineus no són usualment animals de ramat. Són solitaris caçant la seva presa (especialment rosegadors). Emprant una tècnica de salt practicada des d'una edat molt primerenca, són capaces de matar la seva presa ràpidament. S'alimenten així mateix de llagostes, de fruita i baies. Tenen el fenotip de glàndula mamària superdesenvolupada.

Avet

El paisatge que presenta la Molina és molt diferent a mesura que passen les estacions. Durant l'hivern i la primavera, el verd fosc dels pins contrasta amb la neu, mentre que a l'estiu, el to general és un verd jove que retorna la vida a uns paisatges col·lapsats pel fred bona part de l'any. Les principals comunitats vegetals identificades són pinedes de pi negre (Rhododendro Vaccinion) sobre terrenys calcaris amb espècies calcícoles com la seslèria (Sesleria coerulea) o la pulsatil·la blanca (Pulsatilla alpina ssp. Alpina), els de prats d'alta muntanya amb ussona (Festuca gautieri), així com altres gramínies i les comunitats de tarteres i pedrusques subalpines i alpines.

Talp

El talp (Talpa europaea) és un mamífer de la família dels tàlpids que viu sota terra. Mesura aproximadament 11-16 cm de llarg i pesa entre 30 i 130 grams. El mascle és una mica més gran que la femella. Té un pelatge curt i particular, car la disposició dels pèls li permet moure's pels túnels igual de fàcilment cap endavant que cap enrere. En la majoria d'altres mamífers el pèl creix cap enrere, però en el talp creix de tal manera que no s'enganxa amb les parets dels túnels quan l'animal es mou cap enrere. Totes les seves característiques són adaptacions a la seva manera de vida, ja que és un animal cavador amb una vida subterrània. Es troba en prades i evita els sòls entollats o massa secs. La seva presència és detectable pels menuts monticles que apareixen en el terreny. És difícil d'observar en superfície. Desenvolupa la seva activitat en una sèrie de galeries intercomunicades per les quals es desplaça cercant cucs i altres invertebrats, la base de la seva alimentació. Aquests túnels són profunds, poden arribar a fer 10 metres. Dins d'aquesta galeria, hi ha diverses sales, les més importants són: la sala on construeix el niu, que està entapissada amb material d'origen vegetal, i la sala on fa el seu rebost.

Llac de Prat Agre

Llac artificial creat a la zona de l'estació d'esquí de la Molina per satisfer les necessitats de neu artificial de l'estació i a l'estiu, si convé, per a la població.

Slalom 4 Motion

Punt d'inici d'una pista d'eslàlom on ens diuen que et graven i et cronometren el descens.

Trampolí

Els salts d'esquí es van originar, com gairebé tots els esports d'hivern, en els països nòrdics d'Europa. Per realitzar el salt l'esquiador se situa a dalt de tot a la rampa d'enlairament i es llança rampa avall amb uns esquís d'uns 12 cm d'ample. Va adquirint velocitat fins a arribar a més de 100 km per hora, moment en què es realitza el salt anomenat punt de construcció, que és el moment més important, ja que l'esquiador ha de realitzar l'impuls en el moment precís: un retard d'unes centèsimes de segon poden significar diversos metres en la llargada del salt obtingut. Durant el vol els esquiadors poden adoptar diferent forma amb els braços: la més comuna és amb els esquís oberts, el cos tirat cap endavant i els braços enganxats al cos, una altra és amb els esquís oberts en forma de V, una altra allargar els braços en paral·lel, mentre que uns pocs prefereixen una combinació de les dues anteriors adoptant entre braços i cames una forma de lletra H. L'estil en V va ser emprat per primera vegada per Jan Boklöv en la dècada del 1980. Finalment arriba el moment més perillós, que és l'aterratge. Alguns esquiadors el realitzen en el que s'anomena la posició telemarc, és a dir, amb un genoll per davant, que és la que s'encarrega d'aguantar l'impacte brutal a terra. En aquest moment s'utilitzen també els braços per equilibrar el cos i no caure.

Pista Olímpica

L'esquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard). En totes les competicions la classificació s'estableix en funció del temps emprat en completar el recorregut. Existeixen les següents modalitats: Descens És la prova més llarga de totes, en el seu recorregut s'assoleixen les velocitats més elevades de totes les disciplines, on el corredor haurà de demostrar audàcia i resistència. Cada corredor realitza una sola baixada donant-se la primera plaça a qui inverteixi menys temps. Super-G Super-Gegant és una combinació de la velocitat pròpia d'un gegant i la precisió necessària per traçar les corbes en eslàlom gegant, o que demanarà al corredor una especial coordinació. El recorregut és menys llarg que el Descens, cada corredor efectua una sola baixada i el guanyador és el que inverteix menys temps. Eslàlom Es desenvolupa sobre el recorregut més curt de totes les disciplines, marcat amb portes de pals simples, els viratges són molt tancats requerint una especial habilitat en el seu encadenament. Com en eslàlom Gegant cada participant realitza dues mànigues diferents, traçades sobre la mateixa Pista, que s'haurà celebrat el mateix dia. El guanyador serà qui acumuli menys temps en la suma de les dues baixades. Eslàlom gegant Reduint les distàncies entre portes i amb menys portes que l'eslàlom, el traçat exigeix girs més tancats que les proves de velocitat, demandant una gran qualitat tècnica per part de l'atleta, qui efectua dues baixades per recorreguts de diferent traçat a la mateixa àrea i durant el mateix dia. El vencedor serà qui en la suma de les dues mànegues o en la seva millor màniga acumuli menys temps. Combinada Respon a la realització d'una prova de velocitat (Descens) i una d'eslàlom a dues mànigues. La suma dels dos millors temps determina al guanyador. Les proves de Combinada requereixen una realització exclusiva independent d'altres proves, tot i que els recorreguts tendeixen a ser menys llargs que les proves clàssiques. Així mateix es realitzen en el mateix dia. La Combinada ha de distingir-se de la valoració anomenada també combinada, que resumeix qualificacions d'una Prova de velocitat o Gegant, sumades a la d'un eslàlom, celebrades de forma clàssica, en dies diferents i que la qualificació s'obté segons reglament per la suma de punts o de temps.

Vista de la Cerdanya

La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Es caracteritza per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra de magnitud considerable.

Coll Siser

Coll situat a l'estació de la Molina. Ens diuen que aquesta és la zona on es practica amb els trineus a l'hivern. Un trineu és un vehicle amb patins en lloc de rodes que es desplaça lliscant per la neu, el glaç o una altra superfície amb poca fricció, com pot ser l'herba no gaire seca. El seu ús pot ser de transport o bé lúdic i esportiu; en aquest darrer cas rep noms diversos segons la disciplina esportiva, com el de bobsled, per exemple. L'origen del trineu és molt antic i probablement derivaria del tobogan dels amerindis algonquins, que no coneixien la roda i es desplaçaven utilitzant aquest tipus de trineu. La tracció animal la feien majoritàriament els cavalls, rens i gossos (de races especials com el husky, malamut o samoiede). El trineu de Lapònia només porta un patí, però als altres llocs del món en porta dos. En la imatgeria nadalenca és tòpica la imatge del Pare Noel amb un trineu ple de regals tibat per rens voladors.

Pista Llarga

Per a molta gent, "esquiar" vol dir esquí alpí recreatiu on es visita una estació d'esquí; compra els bitllets dels remuntadors o forfets, s'equipa amb roba d'abrigar, esquís, botes d'esquí, pals d'esquí, i puja en un telecadira o algun altre tipus de remuntador. En arribar al cim, l'esquiador surt del remuntador i comença el descens, arrossegat per la gravetat. No es recomana que s'intenti llevat que s'hagi anat a una escola d'esquí o s'hagi après a girar i frenar amb seguretat. Si no és el cas, la trajectòria que es pren pot esdevenir incontrolable i la velocitat que s'agafa, excessiva, reduïda només per objectes estàtics com ara arbres.

Font Canaleta

El 28 de febrer de 1943 es beneïa i s'estrenava a les pistes de Fontcanaleta el primer teleesquí d'Espanya. En aquella època era quelcom sorprenent i innovador.