Tossal de la Creu 100 cims

Més información a https://els100cims.blogspot.com/2014/08/tossal-de-la-creu.html

Comencem a caminar seguint la pista en direcció al mas Soler. Deixem un camp d'oliveres a l'esquerra i iniciem un suau ascens quan la pista gira a la dreta. Més endavant torna a girar en el mateix sentit per dirigir-se, francament, al mas. No arribarem ja que per l'esquerra segueix una vella pista que hem de seguir així que girem en sentit nord i ens incorporem. Ràpid la pista esdevé sender, que ens porta a trobar altres camins, més endavant. Enllacem amb una pista, just a la corba que fa. Recte seguiríem per un corriol que mor a un camp de cultiu. La opció que hem de triar és la de seguir la pista girant a la dreta, en sentit est. Als pocs metres trobem una fita al terra. Aquí hem de deixar la pista i seguir les fites. El camí és molt precari i per a alguns fins i tot perdedor. Hi han fites – jo vaig fer de noves i refer de velles, engrandint-les, si us plau, fer el mateix – que ajuden molt a la pujada. De fet no caben més accions que anar fent per la carena. Poder s'ha d'anar més en compta a l'espai planer entre el cim i una cota anterior.
Si s'han anant seguint les fites, o si amb una mica d'orientació hem fet prou, haurem arribat al cim. Senyera molt esparracada i vèrtex geodèsic. També una creu de ferro que es suposa anava col·locada uns metres abans, a sobre d'una columna de pedra. Al cim se'l suposen unes vistes espectaculars ja que si no és així no sé que sentit té posar aquest cim al repte. El cas és que jo no vaig poder contemplar-les ja que vaig engaltar un dia de boira espesa, tot i que es va aclarir força però no tant com per permetre'm veure res clar, de la llunyania.
Per fer el descens vaig agafar una traça que neix senyalitzada molt pobrament amb un petit tros de plàstic cordat a una branca (vaig fer una fita ). Aquest «viarany» surt del cim en sentit nord-oest primer i segons anem perdent alçada va girant cap al nord. Si ens fixem molt es pot intuir una mica de senda. Ja no n'hi han fites. Com que no tenia clar si serviria el camí no vaig col·locar cap.
Quan acaba el descens i el terreny s'aplana hem de canviar d'orientació i caminar en sentit sud-est per terreny sense camí, passant a la vora i per sobre d'un camp de cultiu. Més endavant sembla que caminem per un corriol una mica més clar. Hem d'anar amb compta de localitzar una fita que vaig fer casi al centre del camí. Aquesta fita ens ensenya un corriol que per l'esquerra baixa al camp que hem anant resseguit. Hem de creuar aquest camp per enllaçar amb una pista que uneix diferents camps de cultiu. Aquest pista baixa suaument a trobar una altre camp en el qual el pagès ha llaurat la pista així que girem a la dreta i seguim pel costa esquerra el camp per anar a trobar la sortida del mateix. De nou enllacem amb pista que seguim primer per l'esquerra i als pocs metres a la dreta i ja ens encaminem a el Freixe, mas col·locat al mig dels camps com un far. Ja seguint aquesta pista arribem a la pista per la qual hem passat amb el cotxe. Seguim doncs ja per camí conegut i anem a petar al punt de començament de la caminada.
Comencem a caminar seguint la pista en direcció al mas Soler. Deixem un camp d'oliveres a l'esquerra i iniciem un suau ascens quan la pista gira a la dreta. Més endavant torna a girar en el mateix sentit per dirigir-se, francament, al mas. No arribarem ja que per l'esquerra segueix una vella pista que hem de seguir així que girem en sentit nord i ens incorporem. Ràpid la pista esdevé sender, que ens porta a trobar altres camins, més endavant. Enllacem amb una pista, just a la corba que fa. Recte seguiríem per un corriol que mor a un camp de cultiu. La opció que hem de triar és la de seguir la pista girant a la dreta, en sentit est. Als pocs metres trobem una fita al terra. Aquí hem de deixar la pista i seguir les fites. El camí és molt precari i per a alguns fins i tot perdedor. Hi han fites – jo vaig fer de noves i refer de velles, engrandint-les, si us plau, fer el mateix – que ajuden molt a la pujada. De fet no caben més accions que anar fent per la carena. Poder s'ha d'anar més en compta a l'espai planer entre el cim i una cota anterior.
Si s'han anant seguint les fites, o si amb una mica d'orientació hem fet prou, haurem arribat al cim. Senyera molt esparracada i vèrtex geodèsic. També una creu de ferro que es suposa anava col·locada uns metres abans, a sobre d'una columna de pedra. Al cim se'l suposen unes vistes espectaculars ja que si no és així no sé que sentit té posar aquest cim al repte. El cas és que jo no vaig poder contemplar-les ja que vaig engaltar un dia de boira espesa, tot i que es va aclarir força però no tant com per permetre'm veure res clar, de la llunyania.
Per fer el descens vaig agafar una traça que neix senyalitzada molt pobrament amb un petit tros de plàstic cordat a una branca (vaig fer una fita ). Aquest «viarany» surt del cim en sentit nord-oest primer i segons anem perdent alçada va girant cap al nord. Si ens fixem molt es pot intuir una mica de senda. Ja no n'hi han fites. Com que no tenia clar si serviria el camí no vaig col·locar cap.
Quan acaba el descens i el terreny s'aplana hem de canviar d'orientació i caminar en sentit sud-est per terreny sense camí, passant a la vora i per sobre d'un camp de cultiu. Més endavant sembla que caminem per un corriol una mica més clar. Hem d'anar amb compta de localitzar una fita que vaig fer casi al centre del camí. Aquesta fita ens ensenya un corriol que per l'esquerra baixa al camp que hem anant resseguit. Hem de creuar aquest camp per enllaçar amb una pista que uneix diferents camps de cultiu. Aquest pista baixa suaument a trobar una altre camp en el qual el pagès ha llaurat la pista així que girem a la dreta i seguim pel costa esquerra el camp per anar a trobar la sortida del mateix. De nou enllacem amb pista que seguim primer per l'esquerra i als pocs metres a la dreta i ja ens encaminem a el Freixe, mas col·locat al mig dels camps com un far. Ja seguint aquesta pista arribem a la pista per la qual hem passat amb el cotxe. Seguim doncs ja per camí conegut i anem a petar al punt de començament de la caminada.