Tenerife. Volcan Fasnia. Ruta n. 20 del parc del Teide.
near Montijos, Canarias (España)
Viewed 132 times, downloaded 14 times
Trail photos
Itinerary description
Català i Castellà:
Al mapa i document informatiu del "parque Nacional del Teide" el recorregut número 20 diu que té una longitud de 5,1 km. No obstant el recorregut és de poc més de 8 km. ( Encara que ja saben que Wikiloc compte sempre una mica per sobre. Però tant ?)
Els primers 6 km entretinguts i macos. Els 2.5 restants, per una pista solejada i avorrida. M'han sobrat.
Hem iniciat la ruta en sentit contrari a les agulles del rellotge. No he vist clar fer-ho al contrari. ( el camí que s'inicia en sentit contrari, no es per on hem tornat. I no entenc quin recorregut fa. Durant el trajecte, no hem vist alternatives per reduir la ultima part avorrida i tothom ha fet el mateix recorregut que nosaltres tornant per la pista i final per carretera)
La primera part i fins al peu del volcà Fasnia es un recorregut entretingut, perquè el paisatge es molt especial.
Els colors van apareixent a mida que caminem, barrejats i amb forts contrasts.
El terra pot ser ara groc, més tard vermellós, o negre, marró clar o fosc. La vegetació de matolls que mai superen els 2 m també ens mostren diverses tonalitats de verd fins al gris. Sense oblidar els diversos tons dels petits o vells volcans que ens envolten.
Després d'un lleuger descens, descobrim els dos blaus del cel i del mar. Dos blaus sempre admirats. La foscor del blau del mar i la claror del cel units allí lluny en una línia circular horitzontal. En aquest cas interrompuda per les muntanyes de Gran Canària.
I ja sorpresos de tant paisatge no més faltava el negre del volcà Fasnia. Contrastat amb el blau del cel i blanc del núvols llunyans.
Tot això, espectacular, curiós, distret, fascinant, bonic, especial. A la primera part. Més enllà dels 6km.
A partir d'aquí, i estrictament els últims 2.5 km, jo ho he trobat un verdader avorriment: Una pista, en lleugera pendent, ni una ombra, el paisatge ja es totalment monòton.per acabar de fer el final encara pitjor, els últims 400 m s'han de fer per carretera.
Que hagués passat si ho haguéssim fer en l'altre sentit?
No ho sé però haguéssim tingut el mar sempre a la nostre esquena.
Llàstima!, Haguéssim dit que era una ruta fantàstica!!! Aquest final de pista per cotxes ho trenca tot.
La descripció de dificultat i condicions és absolutament subjectiva i cada persona ha de valorar segons les seves condicions i capacitats a la muntanya. Deuria també informar-se de les condicions climatològiques del dia. No sóc cap guia ni experts. Simplement intento exponent les meves sensacions durant el recorregut per si a algú el pot orientar únicament.
CASTELLÀ:
En el mapa y documento informativo del "Parque Nacional del Teide" el recorrido número 20 dice tener una longitud de 5,1 km. Sin embargo el recorrido es de poco más de 8 km. ( Aunque ya saben que Wikiloc cuenta siempre un poco por encima. Pero tanto ?)
Los primeros 6 km entretenidos y guapos. Los 2.5 restantes, por una pista soleada y aburrida. Me han sobrado.
Hemos iniciado la ruta en sentido opuesto a las agujas del reloj. No he visto claro hacerlo al contrario. ( el camino que se inicia en sentido contrario, no es por dónde hemos vuelto. Y no entiendo qué recorrido hace. Durante el trayecto, no hemos visto alternativas para reducir la ultima parte aburrida y todo el mundo ha hecho el mismo recorrido que nosotros volviendo por la pista y final por carretera)
La primera parte y hasta el pie del volcán Fasnia es un recorrido entretenido, porque el paisaje es muy especial.
Los colores van apareciendo a medida que caminemos, mezclados y con fuertes contrastes.
El suelo puede ser ahora amarillo, más tarde rojizo, o negro, marrón claro u oscuro. La vegetación de matorrales que nunca superan los 2 m nos muestran también varias tonalidades de verde hasta el gris. Sin olvidar los distintos tonos de los pequeños o viejos volcanes que nos rodean.
Después de un ligero descenso, descubrimos los dos moratones del cielo y del mar. Dos moratones siempre admirados. La oscuridad del azul del mar y la claridad del cielo unidos allí lejos en una línea circular horizontal. En este caso interrumpida por las montañas de Gran Canaria.
Y ya sorprendidos de tanto paisaje no faltaba más el negro del volcán Fasnia. Contrastado con el azul del cielo y blanco de las nubes lejanas.
Todo esto, espectacular, curioso, distraído, fascinante, bonito, especial. En la primera parte. Más allá de los 6km.
A partir de aquí, y estrictamente en los últimos 2.5 km, yo lo he encontrado un verdadero aburrimiento: Una pista, en ligera pendiente, ni una sombra, el paisaje ya es totalmente monótono.para acabar de hacer el final aún peor, los últimos 400 m deben hacerse por carretera.
¿Qué hubiera pasado si lo hubiéramos hecho en el otro sentido?
No lo sé pero hubiéramos tenido el mar siempre a nuestra espalda.
¡Lástima!, ¡¡Hubiéramos dicho que era una ruta fantástica!!! Este final de pista por coches lo rompe todo.
La descripción de dificultad y condiciones es absolutamente subjetiva y cada persona debe valorar según sus condiciones y capacidades en la montaña. Debería también informarse de las condiciones climatológicas del día. No soy ninguna guía ni expertos. Simplemente intento exponer mis sensaciones durante el recorrido por si a alguien le puede orientar únicamente.
Al mapa i document informatiu del "parque Nacional del Teide" el recorregut número 20 diu que té una longitud de 5,1 km. No obstant el recorregut és de poc més de 8 km. ( Encara que ja saben que Wikiloc compte sempre una mica per sobre. Però tant ?)
Els primers 6 km entretinguts i macos. Els 2.5 restants, per una pista solejada i avorrida. M'han sobrat.
Hem iniciat la ruta en sentit contrari a les agulles del rellotge. No he vist clar fer-ho al contrari. ( el camí que s'inicia en sentit contrari, no es per on hem tornat. I no entenc quin recorregut fa. Durant el trajecte, no hem vist alternatives per reduir la ultima part avorrida i tothom ha fet el mateix recorregut que nosaltres tornant per la pista i final per carretera)
La primera part i fins al peu del volcà Fasnia es un recorregut entretingut, perquè el paisatge es molt especial.
Els colors van apareixent a mida que caminem, barrejats i amb forts contrasts.
El terra pot ser ara groc, més tard vermellós, o negre, marró clar o fosc. La vegetació de matolls que mai superen els 2 m també ens mostren diverses tonalitats de verd fins al gris. Sense oblidar els diversos tons dels petits o vells volcans que ens envolten.
Després d'un lleuger descens, descobrim els dos blaus del cel i del mar. Dos blaus sempre admirats. La foscor del blau del mar i la claror del cel units allí lluny en una línia circular horitzontal. En aquest cas interrompuda per les muntanyes de Gran Canària.
I ja sorpresos de tant paisatge no més faltava el negre del volcà Fasnia. Contrastat amb el blau del cel i blanc del núvols llunyans.
Tot això, espectacular, curiós, distret, fascinant, bonic, especial. A la primera part. Més enllà dels 6km.
A partir d'aquí, i estrictament els últims 2.5 km, jo ho he trobat un verdader avorriment: Una pista, en lleugera pendent, ni una ombra, el paisatge ja es totalment monòton.per acabar de fer el final encara pitjor, els últims 400 m s'han de fer per carretera.
Que hagués passat si ho haguéssim fer en l'altre sentit?
No ho sé però haguéssim tingut el mar sempre a la nostre esquena.
Llàstima!, Haguéssim dit que era una ruta fantàstica!!! Aquest final de pista per cotxes ho trenca tot.
La descripció de dificultat i condicions és absolutament subjectiva i cada persona ha de valorar segons les seves condicions i capacitats a la muntanya. Deuria també informar-se de les condicions climatològiques del dia. No sóc cap guia ni experts. Simplement intento exponent les meves sensacions durant el recorregut per si a algú el pot orientar únicament.
CASTELLÀ:
En el mapa y documento informativo del "Parque Nacional del Teide" el recorrido número 20 dice tener una longitud de 5,1 km. Sin embargo el recorrido es de poco más de 8 km. ( Aunque ya saben que Wikiloc cuenta siempre un poco por encima. Pero tanto ?)
Los primeros 6 km entretenidos y guapos. Los 2.5 restantes, por una pista soleada y aburrida. Me han sobrado.
Hemos iniciado la ruta en sentido opuesto a las agujas del reloj. No he visto claro hacerlo al contrario. ( el camino que se inicia en sentido contrario, no es por dónde hemos vuelto. Y no entiendo qué recorrido hace. Durante el trayecto, no hemos visto alternativas para reducir la ultima parte aburrida y todo el mundo ha hecho el mismo recorrido que nosotros volviendo por la pista y final por carretera)
La primera parte y hasta el pie del volcán Fasnia es un recorrido entretenido, porque el paisaje es muy especial.
Los colores van apareciendo a medida que caminemos, mezclados y con fuertes contrastes.
El suelo puede ser ahora amarillo, más tarde rojizo, o negro, marrón claro u oscuro. La vegetación de matorrales que nunca superan los 2 m nos muestran también varias tonalidades de verde hasta el gris. Sin olvidar los distintos tonos de los pequeños o viejos volcanes que nos rodean.
Después de un ligero descenso, descubrimos los dos moratones del cielo y del mar. Dos moratones siempre admirados. La oscuridad del azul del mar y la claridad del cielo unidos allí lejos en una línea circular horizontal. En este caso interrumpida por las montañas de Gran Canaria.
Y ya sorprendidos de tanto paisaje no faltaba más el negro del volcán Fasnia. Contrastado con el azul del cielo y blanco de las nubes lejanas.
Todo esto, espectacular, curioso, distraído, fascinante, bonito, especial. En la primera parte. Más allá de los 6km.
A partir de aquí, y estrictamente en los últimos 2.5 km, yo lo he encontrado un verdadero aburrimiento: Una pista, en ligera pendiente, ni una sombra, el paisaje ya es totalmente monótono.para acabar de hacer el final aún peor, los últimos 400 m deben hacerse por carretera.
¿Qué hubiera pasado si lo hubiéramos hecho en el otro sentido?
No lo sé pero hubiéramos tenido el mar siempre a nuestra espalda.
¡Lástima!, ¡¡Hubiéramos dicho que era una ruta fantástica!!! Este final de pista por coches lo rompe todo.
La descripción de dificultad y condiciones es absolutamente subjetiva y cada persona debe valorar según sus condiciones y capacidades en la montaña. Debería también informarse de las condiciones climatológicas del día. No soy ninguna guía ni expertos. Simplemente intento exponer mis sensaciones durante el recorrido por si a alguien le puede orientar únicamente.
Waypoints
Waypoint
7,662 ft
centre observatorio astronomico del Teide
centre observatorio astronomico del Teide
You can add a comment or review this trail
Comments