Tàrraco. Passeig Arqueològic i Amfiteatre romà.

La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d'establir-se a l'indret. Aquest assentament militar primigeni fou l'origen de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en una simple estacada de fusta. El fet que ràpidament el nucli es convertís en cap de pont per l'arribada de reforços des de Roma es va traduir, en l'àmbit urbanístic, en la necessitat d'enfortir les defenses que hi havia fins llavors. Així doncs, entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra.

CONSTRUCCIÓ

Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més altes. D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva.

HISTÒRIA

L'opinió més estesa és que entorn als anys 150 i 125 aC la muralla es va transformar força i va créixer en extensió, alçada i amplada. D'aquesta forma va passar a englobar tota la ciutat fins al port. Cal pensar que, a partir d'aquest moment, la muralla ja no va complir una funció merament defensiva sinó que es va convertir en l'element definidor de l'espai urbà. La muralla de la segona fase presenta un basament megalític més baix, entre 1,5 i 2 metres d'alçada (una o dues filades de pedres). Per sobre del basament la construcció s'aixeca mitjançant paraments de carreus formant compartiments.

Molts anys més tard, el bàndol vencedor de la Guerra Civil imposà un règim totalitari de partit únic, amb simpaties explícites amb el feixisme italià i el nazisme alemany. La reposició de l’estàtua d’August a Tarragona, que havia estat donada pel Duce l’any 1934, es va fer coincidir amb la visita a Espanya de Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia.

AMFITEATRE ROMÀ

L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les províncies imperials. La construcció és el resultat de la donació evergètica d'un flamen provincial (sacerdot imperial) el nom del qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC.

SITUACIÓ

L'edifici es va situar fora del nucli urbà, encara que molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles.

ÚS

A l'Amfiteatre s'hi organitzaven dos tipus d'activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les lluites o caceres de feres (venationes). A més, l’Amfiteatre també era el lloc on s'ajusticiaven els condemnats a mort.

CONSTRUCCIÓ

L'edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d'alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l'edifici. S'han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.

HISTÒRIA

L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana