Sender de Vallirana, Cova Bogunyà (Polvorí), forn de calç i Fondo d'Arús

Aparcament

Hi ha dos carrers, un dels quals que fa pujada i no té sortida, on es pot deixar aparcat el cotxe de manera gratuïta.

Torrent de Campderrós

Paga la pena aturar-s'hi un momentet per veure el que queda de: - un petit pont de pedra que creuava la riera i que es troba remuntant una mica la riera cap a l'esquerra. - la Font de Bogunyà a la dreta. Tot plegat es troba molt malmès, sense cap senyalització ni indicació... És una llàstima.

Font de Bogunyà

Es troba en molt mal estat, sense cap indicació ni ressenya històrica. Des d'aquest punt s'inicia el corriol que mena cap a l'Ermita de Sant Silvestre, que també es troba molt malmesa.

Esquerra

Prenem el trencall de l'esquerra.

Recte.

Seguim pel PR-C 163 o Sender de Vallirana.

Barrera electrificada

A pocs metres ens trobem amb una barrera que, segons indica, està electrificada. De fet, comprovem que no ho està. Tal vegada els animals pels que està instal·lada no ho sàpiguen. Malgrat tot, amb precaució i seguint les indicacions, es pot obrir per passar i després es torna a tancar.

Barraca de pedra seca

Aquesta barraca de pedra seca, com tantes d'altres que hi ha a la zona, es van construir a partir de què a França les plantacions de vinya es veiessin afectades per la plaga de la fil·loxera l'any 1863. Llavors, i fins que la plaga també va arribar a terres catalanes l'any 1879, els pagesos catalans van aprofitar l'encariment del preu de la vinya (per la falta d'oferta) i van conrear-la en tots els camps disponibles. Malauradament aquesta barraca de pedra seca, també anomenada "barraca de vinya", es troba molt enrunada.

Dreta

Esquerra.

Ara deixem el PR-C 163 i prenem un corriol que ens durà cap al fondo de la Vall d'Arús per accedir a la vessant de l'altra banda de la vall.

Corriol ombrívol

Antic forn de calç

Els forns de calç són construccions utilitzades per a la transformació de pedres calcàries en calç. Això s'aconseguia exposant durant més de 24 hores les pedres a temperatures molt altes dins d'aquests forns. Passades les 24-48 hores destapaven el forn i les pedres s'havien fet blanques, i ja estaven llestes per a triturar-les i aconseguir calç. La calç és la pintura tradicional de les nostres cases, però a més a més, també era un material de construcció excel·lent per a la realització de morter de calç. Les seves propietats eren ser el millor aïllant i impermeabilitzant contra l'aigua, i també per ser un anti-fongs molt potent. Aquest forn de calç no és una excepció i, com tantes restes històriques que anem trobant pel camí, es troba en molt mal estat, sense cap mena de protecció del vandalisme, i no té cap cartell, infografia o indicació que en destaqui el valor històric.

Penya-segats

Des d'aquest nou camí, a l'altra banda de la vall, podem veure els penya-segats per sota dels quals havíem caminat.

Seguim recte

Camí planer per la solana

Ara la major part del camí és planer o bé fa una mica de baixada. L'orientació de la vall fa que aquest tram es trobi a la solana.

Esquerra

Creuem la riera

Creuem de nou el Fondo de la Vall d'Arús. Malgrat la pluja de fa un parell de dies la riera està seca.

Tanca electrificada

Ens trobem de nou amb la tanca electrificada que s'estén fins a l'altre camí.

Forn de guix

Es tracta d'un forn de guix simple construït en el desnivell que provoca el torrent de Campderrós respecte al camí. Presenta una planta rectangular exterior i està bastit amb pedra de diverses mides sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha carreus de mida gran ben desbastats. A la part inferior hi ha quatre obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, utilitzades pel foc. La part interior del forn té una planta circular i està bastida amb pedra desbastada lligada amb morter i disposada en filades regulars. Els forns de guix estaven destinats a l'obtenció d'aquest material mitjançant la combustió a baixa temperatura de la pedra de guix de la zona, que s'extreïa d'alguna pedrera propera al forn. Normalment estaven excavats i construïts en un terreny en pendent, de manera que la càrrega es feia per la part superior (prop del lloc d'extracció de la pedra) i el foc per la inferior. Tot i que no es pot assegurar, és probable que el guix que s'extreïa de la mina de can Bogunyà (o el Polvorí), situada al seu costat, fos tractat en aquest forn durant un temps.

Cova de Bogunyà o Polvorí

La Cova de Bogunyà és una cavitat artificial de grans dimensions a la que s'accedeix mitjançant un petit corriol a la dreta del camí, al costat del forn de guix de can Bogunyà. Fa aproximadament uns 220 metres de longitud i té un desnivell total d'uns 16 metres, tot i que aquestes dades poden ser variables donat que la part final de l'estructura està ensorrada. Presenta una gran boca d'accés i està formada per dues galeries que s'originen des d'aquesta entrada i es comuniquen entre sí. La galeria de la dreta és més llarga i ampla que l'altra i, en el seu tram final, es bifurca en dos corredors. Tant les parets com el sostre de la cavitat evidencien restes d'enderroc i, alguns trams, estan emblanquinats. Pel que sembla en origen s'hi explotava pedra de guix, que era tractada a la guixera que hi havia situada al costat de l'actual restaurant Selva Negra. Altres informacions indiquen la possibilitat que durant un temps també es tractés al forn de guix que hi ha situat al seu costat, al marge esquerre del camí al Marge del Moro. Durant la guerra Civil, l'exèrcit republicà l'utilitzà de polvorí per guardar-hi bombes i munició. Probablement engrandiren l'entrada per poder donar accés als camions carregats amb aquests materials. Pels voltants del 20 de gener del 1939, el polvorí fou explosionat per evitar que caigués en mans de les tropes nacionals davant la retirada republicana. Sembla que va estar explosionant durant uns quants dies fins que es va cremar tota la munició. Un cop acabada la guerra, el polvorí fou saquejat per recuperar la ferralla i poder vendre-la, tot i que la Guàrdia Civil ho va prohibir. Molt probablement, el polvorí també es va utilitzar com a cova xampinyonera (l'emblanquinat de les parets interiors així ho fa sospitar).

Antiga caserna

Al mateix camí, a l'entrada al corriol que porta cap a la Cova de Bogunyà o Polvorí, hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta enderrocada, que probablement servia per albergar la guarnició de soldats que protegia el polvorí. Ara es troba en molt malmesa i al seu interior hi ha un dipòsit d'aigua modern.

Recte

Seguim recte pel camí. En aquest punt del camí ja estem refent en sentit contrari el mateix camí de l'inici.

Cabres

Duen esquella perquè no són salvatges sinó de la granja que hi ha al costat.

Restes d'un pont

Abans d'arribar al cotxe, ens aturem un moment a veure de nou les restes molt malmeses d'un antic pont que creuava el torrent.