Santa Pau - Volcà Rocanegra - Volcà Santa margarida

Ruta ideal per fer amb família i nens. Sortida desde l' aparcament de Santa Pau. Trams de pista alternant corriols per bosc. Abans d' arribar al volcà de Santa Margarida, on fem parada i descansem, pasarem pel volcà de Rocanegra.
SANTA MARGARIDA

Santa Margarida de Sacot[2] és una ermita romànica situada al municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa. És un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català.L'ermita de Santa Margarida es troba al fons del cràter del volcà que porta el seu nom. Originàriament era d'estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427-1428. Va ser reedificada l'any 1865. És un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats. Fa un parell d'anys va ser restaurada i netejada després de molts anys d'abandó i mals tractes. Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, en poquíssimes ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d'altres Santa Margarida fou ignorada.[3]Si volem donar crèdit al contingut dels Goigs a llaor de la Santa, l'origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge al mateix cràter del volcà. La primera notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403 quan Bernat de Ça Terrada, el 16 de Maig de dit any, fa testament deixant 10 sous a favor de l'obra de la capella de Santa Margarida. Cal dir que aquestes no eren les obres de construcció del temple, que segurament data de finals del segle XII, sinó que es devia referir a un altre mena d'obres. Al segle XIX la capella fou quasi bastida de nou. Segons Monsalvatje, sembla que la imatge de la Santa, tallada amb alabastre, fou salvada del cataclisme produït pels moviments sísmics, de manera que, abans de la contesa civil de 1936, encara hom la podia contemplar a la capella. Salvada també de la destrucció de la guerra civil, se'n feu una reproducció per tal de venerar-la a la capella, i l'autèntica es troba, avui en dia, al Museu Diocesà de Girona.[3]

SANTA PAU

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.

En línia recta equidista a 45 Km de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre son visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. Això dona un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació.

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle.

Plaça major o Firal dels Bous
Plaça porticada presidida per l'església parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aquí el nom de Firal dels bous.
Mare de Déu dels Arcs
Santuari situat a 2 quilòmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc marià són molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. No consta fins al 1098 com a parròquia de Santa Pau.

Es important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.