Sant Pol de Mar: ruta dels edificis fortificats.

Estació de RENFE de Sant Pol de Mar.

Ermita de Sant Pau, lloc on se situava el monestir.

El petit turó que s'aixeca sobre el mar al nord de Sant Pol, no va ser sempre un indret apropiat per a la defensa de la costa i del Camí Ral a Barcelona, ans al contrari, als segles X-XI fou lloc dedicat al culte i al recolliment, on es construí un monestir «in honorem sancti Pauli consacratum», situat al comtat de Girona, segons precepte que Lotari concedeix l'any 968 al cenobi. Aquest monestir era de l'orde benedictí, com era d'obligació sota la dominació carolíngia. El primer abat del que tenim documentació va ser Sunyer, amb càrrec vitalici. Sabem que la comunitat patí penúries al llarg del segle XI «maxima famis opresione in prefati cenobii-1053». És en aquesta època que la comtessa Ermessenda de Barcelona, ja gran, es declara protectora del cenobi, amb el consentiment del comte Ramon Berenguer I el Vell,i del bisbe de Girona. Malgrat tot de poc li valgués car l'any 1061 el monestir era abandonat i en ruïnes, probablement per un atac per mar dels pirates o dels sarraïns. Els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodís donen l'administració del malmès monestir de Sant Pol al cavaller Guillem Llobató, al qual autoritzen per atorgar nous establiments emfitèutics, i poc després, el 1069, donen aquest monestir a l'abat Aldebert i al cenobi de Sant Honorat de Lerins (Provença) de l'orde del Cister. Aquest ho reconstruïren i és força probable que hi afegissin elements defensius, atesa la perillositat del lloc per la seva proximitat a la costa. Aquests monjos cistercencs l'ocupen fins a l'any 1263, després el venen a Guillem de Montgrí, que l'any 1269 el cedeix als cartoixans d'Escala Dei perquè fundessin un priorat. Els monjos cartoixans l'any 1434 el venen al vescomte de Cabrera. És en aquest segle quan comença la història castellívola i fortificada del monestir de Sant Pol. Quan esclata la primera guerra dels Eremences, el 1462, era un edifici malmès i abandonat, fins que el nou senyor del castell de Montpalau, Bertran d'Armendàriz, que dóna suport a la causa de la Diputació del General, fa reconstruir i preparar el lloc com a força i el converteix en una fortificació que dominava la carretera a Barcelona i la costa. Desconeixem però quin paper va tenir aquesta força de Sant Pol en la contesa. Als segles XVI i XVII va ser preparat per armes de foc, artilleria, contra les freqüents incursions pirates. Al segle XVIII encara era de certa importància estratègica car, a la Guerra de Successió, oferí resistència a les tropes de Felip V, que a la fi la prenen, la destrueixen i incendien la població. Al segle XIX i ja sent ermita de Sant Pau, es construeix un perímetre fortificat sobre l'absis, amb espitlleres de maons, que controla l'entrada nord per la carretera principal a Barcelona. Va ser d'utilitat a les guerres carlines.

Torre artillera.

Aquesta torre es va construir a la meitat del segle XV per ordre de Bertran d'Armendàriz, senyor de Montpalau, noble navarrès i militar de fortuna, addicte a la causa de la Generalitat en el primer conflicte Remença. La torre defensava el sector sud de la població i dominava la carretera principal que venia de Barcelona. Era el complement de la força bastida al monestir de Sant Pol, que dominava el nord de la carretera. Va ser important els segles XVI i XVII contra la pirateria, no sols com a guaita, sinó com a torre artillera. Va intervenir en la Guerra de Successió, a principis del segle XVIII, quan la població va ser presa i incendiada per les tropes del Borbó Felip V, i també en les guerres napoleòniques, on els sometents de Sant Pol, juntament amb els dels pobles veïns, portaren de cap els francesos. Es tracta d'una gran torre feta amb pedres grosses i mitjanes, amb maons entremig, més o menys afilerades i unides per morter de calç i sorra. Té cinc pisos base atalussada, murs de més de dos metres de gruix. Devia estar coronada per merlets amples, amb obertures pels canons.. Té uns deu metres de diàmetre total. A la planta baixa o semisoterrani s'obre avui dia una porta d'època posterior, l'original, avui mig tapiada, s'obre al primer pis, a una altura de tres o quatre metres del terra, és gòtica. Al seu damunt hi ha les restes esborrades d'un escut. Es puja per una escala defensada per espitlleres. Trobem també finestres i troneres petites. Aquestes finestres, tapiada la inferior amb maons i mig tapiada la superior, demostren que la torre encara va ser aprofitada com a defensa de la població en temps no gaire llunyans, com els conflictes carlins del segle XIX. A la seva part superior hom va aixecar, anys després , un petit campanar per a l'església contigua de Sant Jaume.

Església de Sant Pol.

Va ser aixecada el 1590, sobre una petita capella anterior també dedicada a Sant Jaume. Al segle XIX es van obrir espitlleres a la part superior de la façana de llevant i l'absis, en el decurs del conflicte carlí..

Torre i església de Sant Pol.

Búnquer doble de Sant Pol.

Búnquers aixecats per la República els anys 1937 i 1938, donat el perill d'un desembarcament dels sublevats des·de Mallorca, i que aquests tallessin la via fèrria a França. Tota la costa catalana es va fortificar amb nius de metralladores per defensar la platja o bateries de costa. De poc van servir a la guerra civil, però molts d'ells van ser reutilitzats pels franquistes, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Després han restat abandonats fins avui en dia. Els de Sant Pol de Mar són dues casamates, una en bon estat per metralladores, a l'extrem sud de la platja del terme, i l'altre uns cent metres abans, al bell mig de la platja, enfonsat a la sorra, a l'extrem que sobresurt hom pot llegir la data 1938.

Platja i Sant Pol de Mar des del cim del búnquer.

Búnquer per metralladora enfonsat a la platja de Sant Pol.

Donat el perill d'invasió la Generalitat republicana va ordenar defensar la costa, d'aquesta forma es va engegar el 1937 tot un pla de defensa amb búnquers i bateries de costa. Estan fets de formigó, ferro i fusta (avui desapareguda) a les troneres per esmorteir la metralla. Va ser construït l'any 1938, com així consta en la data gravada sobre el ciment de la seva façana de ponent.