Sant Celoni

Comencem aquesta ruta urbana per St. Celoni a la rotonda de la plaça dels Camps de St. Nicolau, seguim pel carrer Josep Tarradellas, girem a la dreta pel carrer de Miquel Martí i Pol i tot seguit, a l’esquerra, veiem el pont que travessa per sota la via del tren. És un pont exclusivament per a vianants amb unes arcades d’obra vista distribuïdes en tota la seva llargada, que el diferencien del clàssic pont de formigó armat i el fan especialment atractiu. El travessem i seguim a l’esquerra per l’avinguda de St. Ponç fins a la plaça de Rafael Ferrer, on trobem l’ermita de St. Ponç. La capella és l'únic vestigi de l'antic hospital de leprosos de Sant Nicolau, que ocupava part de l'actual plaça Rafael Ferrer, situada a extramurs per evitar contagis als vilatans. Es tracta d'un bon exemplar de l'estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada el 1840 i el 1952, d'una nau i absis semicircular. Actualment ha quedat engolida dintre l’entramat urbà de St. Celoni.
Continuem pel carrer del Comte Borrell fins al passeig de Pertegàs, a tocar la riera de Pertegàs, on girem cap a l’esquerra i seguim pel passeig remuntant la riera pel seu marge dret. Passem per les Basses de la Mina de can Mates i una mica més amunt, ens desviem a l’esquerra fins al parc de la Rectoria Vella, on estan ubicades la rectoria que dona nom al parc i l’església de St. Martí de Pertegàs. Aquesta església, del segle XI, va ser la primera parròquia de la vila fins la construcció de la nova església al nucli urbà, al s. XVII. Els primers documents que en fan referència són del 1031 i el 1044 en el testament d'un tal Ricolf. L'edifici originari era una església romànica senzilla d'una nau amb coberta de volta de canó apuntat, que és la part que s'ha conservat. La petita parròquia inicial resultà aviat insuficient, i fou refeta i consagrada el 1106 i ampliada i reformada de nou al segle XIV. El desenvolupament de l'actual nucli urbà de Sant Celoni propicià la progressiva decadència i abandó de l'església en favor de la nova església que es va començar a construir el 1630. A mitjan segle XIX l'església de Sant Martí de Pertegàs ja estava en ruïnes, i es va bastir la capella que ara veiem aprofitant les parets que quedaven dempeus.
La Rectoria Vella és un magnífic exemplar de casal gòtic civil català estructurat a l'entorn d'un pati central. Va ser l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció al segle XV fins el 1850, moment en què el rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l'església parroquial de Sant Martí. Actualment, és la seu de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Celoni.
Tornem al passeig de Pertegàs i sortim del nucli urbà, travessem per sota les vies de l’AVE i fem una anada i tornada fins a l’Institut Baix Montseny i la pista municipal d’atletisme. Continuem paral·lels a la via fins a la carretera BV-5114, que seguirem en direcció al nucli urbà durant uns 100 metres. Travessem la carretera, seguim uns 100 metres més i passada la primera casa, tombem a l’esquerra fins a trobar un corriol a mà dreta que puja decidit cap al turó de Bellver. Dalt del cim, hi ha l’ermita de la Marededéu del Puig, que es va construir el 1960 sobre les restes d'un antic convent caputxí que es remuntava al s. XVI i que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola. Després dels desastres de la Guerra Civil, es va rehabilitar a començaments dels anys seixanta, i s´hi va afegir l´obelisc-campanar que la singularitza (1962) i el pòrtic (1964). La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes. En temps passats havia estat zona de guaita als quatre vents. Baixem pel carrer de Joan Rigual direcció cap al Pla de Palau, passant pels carrers d’Aribau, de Pitarra i de Folch i Torres fins al Camí Vell de Sant Celoni, que seguim cap a la dreta, i uns 100 metres més enllà tombem a l’esquerra pel carrer de la Font de Josep, que ens durà a la zona de pícnic de la Font dels Enamorats.
Continuem pels carrers de Lluís Companys i de Mossèn Cinto Verdaguer fins a la plaça de l’Estació de St. Celoni, on girem a l’esquerra pel carrer Alguersuari fins a la Carretera Vella, que seguim a la dreta. Passem per davant el teatre de l’Ateneu i a l’altura del carrer Sant Martí, girem a l’esquerra fins a la plaça del Compte del Montseny, on girem a la dreta pel carrer Major, un dels carrers més cèntrics del poble, exclusivament per a vianants, que ens porta a l’església parroquial de St. Martí. Aquesta església és un bon exemple de l'arquitectura barroca catalana, i a la façana, de 1762, presenta la millor decoració esgrafiada de l'època que es conserva al país. L'edifici és l'element més emblemàtic del patrimoni arquitectònic celoní.
Continuem pel carrer major fins a la plaça de la Vila, on podem admirar l’edifici de l’Ajuntament i l’oficina de turisme. Seguim pel carrer Major i passada la plaça de J. M. Alfaràs trenquem a la dreta, travessem altra vegada la via del tren per sota i seguim el carrer de Joan Minuart, que ens porta al punt d’inici, tancant així aquesta ruta circular
(Informació dels monuments d'interès extreta de www.santceloni.cat)