SANT ANDREU DE BANCELLS A SANTA MARIA DE VALLCLARA

Excursió: SANT ANDREU DE BANCELLS A SANTA MARIA DE VALLCLARA

Data : 03-11-2014

Activitat : Excursionisme
Situació : ENTRE OSONA I LA SELVA
Comarca : LA SELVA
Lloc d’inici excursió : SANT ANDREU DE BANCELLS
Grau de Dificultat : FACIL
Distància recorregut : 7,47 KILOMETRES
Hora d’inici caminada : 9,00 HORES
Hora d’arribada : 11,32 HORES
Temps Total : 2,32 HORES
Temps en moviment : 1,52 HORES
Temps parats : 39 MINUTS
Mitjana en moviment : 4 KILOMETRES
Mitjana Total : 3 KILOMETRES
Altitud màxima : 1.073 METRES
Altitud mínima : 925 METRES
Desnivell total : 147 METRES
Desnivell acumulat pujant : 221 METRES
Desnivell acumulat baixant 257 METRES
Tipus d’itinerari ANADA-TORNADA
Participants: LA COLLA DELS DILLUNS (8 PERSONES)
Crònica SANT ANDREU DE BANCELLS, SANTA MARIA DE VALLCLARA

SANT ANDREU DE BANCELLS
Sant Andreu de Bancells és una parròquia dins del terme de Vilanova de Sau, a l'Osona. Rep el nom del Mas Bancells, a l'entorn del qual va anar creixent el poblament.
El primer esment del lloc data de 1101. L'església és del segle XI, romànica, amb restauracions del XVII. Situada al cor de les Guilleries, la seva població no ha ultrapassat gaire el centenar d'habitants. Essent el moment de la seva màxima esplendor a mitjans del segle XIX quan va arribar a fregar les 200 ànimes en una trentena de masies. Actualment, té una dotzena d'habitants que mantenen només 5 masos
És una església de nau única amb creuer marcat. L'absis és orientat a llevant i presenta decoracions d'arquets i lesenes llombardes amb decoracions de serreta a la part superior. La façana té un portal dovellat, un òcul i un campanar de torre al damunt, cobert a quatre vessants i amb les campanes. A la part esquerra hi ha un cos afegit que fa de sagristia. La coberta es veu sobrealçada tant als murs laterals com a la façana.
És bastida amb pedra rogenca, típica de les Guilleries, i en algunes parts està arrebossada. A la part posterior i esquerra de la façana hi ha el cementiri
La rectoria en forma de L aprofita el desnivell del terreny. Els dos portals d'entrada estan situats a la part més llarga del tram orientat a llevant. Ambdós portals són dovellats, un amb les dovelles més grans que l'altre. El tram més curt està sostingut per grossos contraforts. Els materials constructius són la pedra i el morter.[
L'església és esmentada el 1101 tot i que devia existir molt abans. Fou reformada i segurament sobrealçada al segle XVII, quan es construí el portal (1624) i al segle XVIII s'hi edificà el campanaret de torre (1776). Malgrat les reformes guarda a la part de la capçalera les típiques decoracions llombardes característiques del segle XI.
La història de la rectoria va lligada a la de la parròquia de Sant Andreu de Bancells. Segurament fou restaurada i ampliada ensems que l'església, al segle XVIII, ja que el portal d'entrada està datat el 1717. Degut a la despoblació de la zona i als mitjans de comunicació la rectoria es trobava deshabitada, fins que el bisbat la va llogar a uns particulars, que s'encarreguen també de tenir cura de l'església(bibliografia viquipedia)
Santa Maria de Vallclara
De Santa Maria de Vallclara en tenim referències des de l’any 1166. La tradició diu que va ser un monestir de monges donades. Fins l’any 1480 fou administrada per el prior de Sant Pere de Casserres i després passà al rector de Sant Andreu de Bancells, segons consta a la visita que el Bisbe de Vic, realitzà l’any 1687.
Edifici que s’adapta a un terreny no pla, te la porta a l’extrem més allunyat de la muntanya, és d’arc de mig punt i s’hi accedeix per un tram d’escales. El portal té motllures i està emmarcat seguint una forma irregular amb un trencaaigües al damunt i pilastres. A la part de llevant es situa l’absis.
A la façana de ponent hi ha una finestre quadrada i dovellada. A més s’hi adossa un campanar d’espadanya amb dos llocs per a campanes, un està buit. També s’hi veuen unes dovelles que indiquen l’existència d’una antiga obertura, possiblement una porta, situada a un metre del sòl.
Es conserva una imatge del segle XIV, una verge d’alabastre que actualment ès al museu Episcopal de Vic.
Situada a la vessant que porta les aigües del Faig Verd (1175 m) al Ter, entre els Sots de Vallbodeny i de Cabrerola. A la Urbanització de Vallclara, darrera l’Hotel Don Joan de Serrallonga surt un camí que ens porta a l’ermita.
La capella es va renovar l'any 1510 i el 1729. Darrerament també s’hi ha fet reformes i l’estat de conservació es bo.(bibligrafia Lluis Balasch)