San Marino

Galleria Borgo

El ferrocarril Rimini-San Marino va ser una línia ferroviària internacional de via estreta que connectava Rimini amb la ciutat de San Marino entre 1932 i 1944. Des de llavors la República de San Marino ja no té cap connexió directa amb Itàlia: l'estació de referència és Estació de Rimini, al ferrocarril Bolonya-Ancona.

Amb una longitud aproximada de 32 km, dels quals 19.810 en territori de San Marino i els 12.230 restants en territori italià, la línia de ferrocarril es va construir amb una via estreta de 950 mm. El funcionament es va activar per tracció elèctrica a 3000 V de corrent continu.

Per a la construcció es van excavar disset túnels, dos dels quals eren helicoïdals. També es van construir tres ponts, tres viaductes, un pas superior i un pas inferior; es considerava una joia de l'enginyeria civil de l'època. Per recórrer tot el seu trajecte, amb les parades relacionades des de Rimini fins a la ciutat de San Marino, aquesta última situada a 643 metres sobre el nivell del mar, el tren, pintat amb els colors de la bandera de San Marino, trigava aproximadament 53 minuts.

Galleria Montalbo

A imatge i semblança de la Galleria Borgo.

Santuario della Beata Vergine della Consolazione

El santuari de la Beata Vergine della Consolazione és un santuari situat a Borgo Maggiore i és propietat de la confraria del mateix nom.

El lloc de culte va ser construït segons un projecte de l'arquitecte italià Giovanni Michelucci a partir del febrer de 1964; la seva consagració es va celebrar l'11 de juny de 1967.

El conjunt és de planta irregular, trapezoïdal, amb una sèrie de camins interiors que es desenvolupen al voltant del vestíbul principal, aquest últim situat aproximadament quatre metres per sota del nivell de la carretera. L'entrada es fa a través d'un nàrtex, d'on surten dos camins: un condueix directament a l'interior a la planta de la galeria de dones, mentre que l'altre, per una escala coberta, continua pel cementiri que porta a la sala inferior. La coberta de l'edifici, inicialment de plom, ara de coure, està formada per dues vessants que descansen sobre arcs parabòlics.

Piazza Mercatale

El Castell de Borgo Maggiore, situat a 525 metres sobre el nivell del mar, va ser construït al segle XII i des dels estatuts de 1295 portava el nom de Mercatale, amb una clara referència a la seva característica com a lloc de recollida i trànsit de mercaderies. Segurament va ser precisament aquest motiu el que va donar lloc a l'aglomeració originària, atès que el nucli de l'antiga República es trobava en una zona molt més difícil per als que venien de poblacions properes. Mercatale va començar a anomenar-se Borgo Maggiore l'any 1079, fins aleshores no es considerava un Castell sinó que entrava dins del territori anomenat Castello della Fratta.

Piazza Grande

La Piazza Grande (antiga plaça Ignazio Belzoppi, un erudit i poeta local), on les petites botigues tenen vistes, està dominada per la banda de la muntanya per la torre cívica o Torre dell'Orologio, construïda l'any 1896 per l'arquitecte Azzurri de Roma i per la banda de mar per l'església del Suffragio, dedicada a Sant'Antimo, existent des del 1700.

Costa dell'Arnella

El camí anomenat Costa dell'Arnella és un antic camí que connecta la porta della Rupe de la ciutat de San Marino amb el mercat de Borgo Maggiore. Amb poc més de 550 metres de recorregut salva els 100 metres de desnivell existents entre aquests dos punts, en el que és la connexió més directa entre ambdós castelli.

Chiesa dei Crocefisso

La Chiesa dei Crocefisso s'aixeca en un lloc molt suggerent, ple d'encant i història, fora del tercer cercle de les muralles que envolten el centre històric de San Marin/b>o, just a l'inici de la Costa dell'Arnella, la pujada esglaonada que antigament connectava el Mercatale amb la Ciutat, i que encara avui constitueix una ruta especialment interessant que serpenteja pel bosc i que és freqüentada pels amants de submergir-se en el verdor natural autòcton del cingle del Monte Titano.

És un bé cultural d'important valor. Gravat a l'Atles de Giovanni Bleau (1663) i inclòs al Registre de la Propietat de San Marino des del 1701, ha conservat al llarg del temps les seves característiques estilístiques originals, que mereixen ser acuradament protegits, sobretot tenint en compte la Declaració de la UNESCO de "Patrimoni de la "Humanitat".

De fet, hi ha diversos elements arquitectònics presents a l'església: el petit campanar que sobresurt a la teulada; el portal emmarcat i finament treballat en pedra Tità que domina la façana; els seients de pedra que oferien descans als viatgers de la Costa; el sostre de la nau interna amb encavallades de fusta; un llenç del segle XVII ben fet que s'aixeca sobre l'altar, que representa Crist amb els sants Roc i Sebastià als seus costats i un valuós frontal en escaiola multicolor al mur de l'absis que data del segle XVIII.

Porta della Rupe

La Porta della Rupe és una de les portes que permetien accedir al recinte de la Ciutat de San Marino. Construït entre 1441 i 1451, abans estava equipat amb un pont llevadís. La porta és el punt d'inici/final de Costa dell'Arnella, un carrer de vianants que uneix la ciutat de San Marino amb Borgo Maggiore i que antigament representava l'única via d'accés al Centre Històric.

Ara dei Volontari

L'Altar dels Voluntaris és un monument situat a la Ciutat de San Marino, capital de la República de San Marino, dedicat als 140 voluntaris de San Marino que van participar i/o que van morir per la Unificació d'Itàlia a partir de 1843 i durant la I Guerra Mundial. Encarregat pel secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Giuliano Gozi, que va confiar l'execució del projecte a l'enginyer Gino Zani, va ser inaugurat el 1927. Està dotat d'un doble tram d'escales que condueixen a la capella votiva i coronat per un obelisc; a la part posterior hi ha una placa amb els 140 noms.

Giardino dei Liburni

La Fontana del Giardino dei Liburni o Font dels Estats Units és una font ornamental situada en el jardí del mateix nom de la Ciutat de San Marino.

Té una base en forma de plat amb aigua que brolla al llarg de la vora cap al centre de la conca. Al centre hi ha un globus de pedra. Hi ha plaques metàl·liques a la conca que indiquen que la font és un regal del poble nord-americà per celebrar la nova planta de tractament d'aigües de Galavotto. També a la conca hi ha una placa amb tres torres, part de l'escut de San Marino.

Cava dei Balestrieri

La Cava dei Balestrieri és una pedrera es va obrir al segle XIX per a l'extracció de la pedra necessària per a la restauració del Palazzo Pubblico de la Ciutat de San Marino. Amb la creació de la Federació Italiana de Ballesters, la pedrera es va acondicionar per a competicions de tir amb la gran ballesta italiana.

La Federació de Ballesters de San Marino juntament amb Gubbio, Sansepolcro, Massa Marittima i Lucca forma part de la Federació Italiana de Ballesteros, fundada el 13 de febrer de 1966, el primer torneig nacional individual va tenir lloc el 10 de juliol del mateix any a San Marino. El Palio dei Balestrieri que té lloc cada any a la Cava amb motiu de la festa del patró, el 3 de setembre, està documentat des de l'any 1537, testimoni de la llarga i inalterada tradició.

Basilica del Santo Marino

La Basílica de San Marino és un temple catòlic situat de San Marino. És la principal església catòlica de San Marino i està dedicada a San Marino diaca, patró i fundador del país que, segons la tradició, les seves relíquies es troben en aquest temple. Adjacent es troba l'església de Sant Pere. La seva silueta apareix a les monedes de 10 cèntims d'euro del país.

Segons documents trobats l'any 530, una primitiva església, dedicada al mateix patró, va ser erigida al mateix lloc durant la meitat del segle IV. Ja el juliol del 1113 nous documents reflectirien les donacions ofertes pels fidels. A principis del segle XIX, l'església es trobava en un estat lamentable. Anys més tard, es va acordar el projecte per a la construcció d'un nou temple al mateix lloc on hi havia l'anterior. La construcció començaria el 28 de juliol de 1826 i acabaria dotze anys més tard, sent solemnement inaugurada en la presència del bisbe de Montefeltro (Itàlia), Crispino Agostinucci.

El 21 de juliol de 1926, l'església va ser elevada a la categoria de basílica per Pius XI.

Prima Torre (La Rocca o Guaita)

La Guaita, també coneguda com la Fortalesa o simplement la Primera Torre, és la més gran i antiga de les tres fortaleses que dominen la Ciutat de San Marino. La paraula guaita, encara present en el dialecte local, significa "vigilar" i probablement deriva de l'alemany "Weite".

Dos murs defensius protegeixen la torre. La muralla exterior, coronada amb merlets i reforçada per torres cantoneres, ja formava part del primer anell de muralles construït per defensar la ciutat. El mur interior és el més antic; accessible per una entrada elevada, conté el campanar, la Torre della Penna i els quarters de les legions, transformats posteriorment en presons.

La torre és de planta pentagonal i no té fonaments ja que descansa directament sobre la roca de la muntanya. Un escut barroc de la República, transportat des de l'antic Palazzo Pubblico, adorna la porta d'entrada mentre que al pati hi ha algunes peces d'artilleria, dos morters donats pel rei Vittorio Emanuele II i dos canons amb els quals la Guàrdia de la Fortalesa dispara a blanc durant el dies festius, regal de Vittorio Emanuele III.

Passo delle Streghe

El Passo delle Streghe (el Pas de les Bruixes) es troba fora de les muralles del centre històric de la Ciutat de San Marino i des d'aquí, al cim del mont Titano, es pot admirar el mar Adriàtic i la costa de la Romagna fins a les valls de Comacchio.

Es tracta d'un camí tallat en pedra entre la primera i la segona torre. Rep aquest nom entre llegendes i creences populars que esenremunta a l'edat mitjana. Era l'època en què els gats negres eren assassinats perquè les bruixes es reencarnaven en ells, disposades a robar el cos de la primera bella noia que se'ls va presentar. En realitat, la noia més bonica del Titano era en realitat una bruixa i cada nit anava al Pas de les Bruixes per transformar-se gràcies a la llum de la lluna. I no va ser l'única perquè desenes de noies es van reunir aquí al voltant de grans focs per ballar en companyia i realitzar ritus misteriosos creant pocions aromàtiques amb herbes i flors (per tant, herbolaris).

Seconda Torre (Cesta)

La Cesta, també coneguda com a Fratta (sovint anomenada "Torre della Fratta") o simplement Segona Torre, és una de les tres torres que dominen la Ciutat de San Marino. La Cesta està representada a les monedes d'euro d'un euro de San Marino de la segona sèrie.

La Cesta s'aixeca al punt més alt del Monte Titano (755 m sobre el nivell del mar) i el seu nucli primitiu, com es desprèn de l'etimologia de la paraula, ja s'utilitzava com a torre de vigilància en l'època romana mentre la seva presència s'esmenta en un document de 1253.

L'any 1320 es va dotar d'una altra muralla i d'una sèrie de fortificacions que constitueixen la segona muralla defensiva de la ciutat. La porta per on s'accedeix a l'interior va ser oberta al segle XVI i reconstruïda l'any 1596 tal com suggereix un gravat als laterals de l'escut de la República.

Vista de la Terza Torre (Montale)

El Montale, o simplement la Tercera Torre, és una de les torres de la Ciutat de San Marino/b>, que són el símbol de la República del mateix nom. Montale està representat a les monedes d'un cèntim d'euro de San Marino de la primera sèrie.

Montale es caracteritza per una bonica forma esvelta i té una planta pentagonal. Fins al segle XIII, la Tercera Torre va ser una fortalesa aïllada de les altres dues fortaleses i que va estar connectada amb elles l'any 1320 per una poderosa muralla, de la qual encara es conserven alguns vestigis.

Porta della Fratta

La Porta della Fratta és una de les portes que permetien accedir al recinte de la Ciutat de San Marino.

El Segon Anell de Muralla data dels segles XIII i XIV i va ser restaurat al segle XX per l'enginyer. Gino Zani. Aquestes muralles defensives han permès la defensa de la ciutat al llarg dels segles mitjançant l'ús de la ballesta. Al llarg del segon anell de muralles hi ha dos arcs d'accés al centre històric, la Porta della Murata Nuova i la Porta della Fratta.

Porta della Murata Nova

La Porta della Murata Nova és una de les portes que permetien accedir al recinte de la Ciutat de San Marino.

El Segon Anell de Muralla data dels segles XIII i XIV i va ser restaurat al segle XX per l'enginyer. Gino Zani. Aquestes muralles defensives han permès la defensa de la ciutat al llarg dels segles mitjançant l'ús de la ballesta. Al llarg del segon anell de muralles hi ha dos arcs d'accés al centre històric, la Porta della Murata Nuova i la Porta della Fratta.

Bastione dil Teatro

La Bastió del Teatre és una de les portes que permetien accedir al recinte de la Ciutat de San Marino. S'atribueix aquesta part de la muralla a Giovanni Battista Belluzzi i presenta una pedra que marca la divisió entre les parets inclinades (scarpa) i les parets verticals al damunt. Aquesta darrera part ha estat modificada durant el reconstrucció del Teatre Titano.

Piazza Sant'Agata

Al centre històric de la Ciutat de San Marino, a la Contrada di Portanova, hi ha la Piazza Sant'Agata. Un dels accessos a la mateixa és la Portanova, situada al costat del Teatre Titano, que tanca la plaça per llevant. Al sector nord hi ha el monument a Girolamo Gozi, mentre que per migjorn el desnivell permet gaudir de fantàstiques panoràmiques del sector meridional del país. Per ponent, resseguint la Contrada de San Francesco, recull la plaça el convent de monges della Adorazione Eucaristica.

Porta San Francesco

La Porta San Francesco, també dita del Paese o del Loco, és una de les portes que permetien accedir al recinte de la Ciutat de San Marino.

Construïda en pedra grisa llisada amb cisell, representa el primer arc d'accés construït durant la construcció de la tercera muralla de la ciutat al segle XVI. A la façana exterior es veu clarament un petit balcó del segle XVI, a la part frontal del qual hi ha esculpit l'escut de la República. El petit balcó i la sala contigua van ser utilitzats antigament com a lloc de guàrdia. Dins de la Porta, la recent placa que commemora l'entrada de San Marino al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO és clarament visible. Una mica més amunt es veuen dues pintades històriques que indiquen dos estatuts vigents en el moment de la construcció; la primera sobre l'obligació de deposar les armes abans d'entrar a la ciutat i l'altra indicant la norma que els guàrdies no obrin les portes "entre un cop i un altre si no és per a negocis públics".

Chiesa San Francesco

L'església de San Francesc és una església de la Ciutat de San Marino. D'estil romànic, està representada a les monedes de 10 cèntims d'euro de San Marino de la segona sèrie.

La construcció va començar l'any 1351 i va acabar cap a l'any 1400. Es van utilitzar materials de l'església i del convent suprimit. L'interior es va refer íntegrament l'any 1790. La rosassa va ser coberta al segle XVII, però va sortir a la llum en l'última renovació realitzada per Gino Zani que la va portar en bona part a les seves línies originals. Tant els treballadors de San Marino com els de San Marino hi van participar. la construcció comacine, de fet hi apareixen els noms de Mastro Battista da Como i Mastro Manetto Sammarinese.

La façana està precedida per un petit pronaos de tres arcs coberts per una teulada.

Piazzetta del Titano

La Pazzetta del Titano és una petita plaça de la Ciutat de San Marino en la que destaca l'edifici de la Cassa di Risparmio della Repubblica di San Marino, que és una institució financera de la República de San Marino.

Piazzetta Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, 1807 - Caprera, 1882) va ser un general, polític i nacionalista italià que va tenir un gran paper en la història d'Itàlia; considerat, amb Cavour, Víctor Emmanuel II i Mazzini, com un dels "pares de la pàtria" d'Itàlia.

A la Piazzeta Garibaldi de la Ciutat de San Marino hi ha un bust de marbre amb la inscripció "A Giuseppe Garibaldi, la gent de San Marino, 31 de juliol de 1882". És obra de l'escultor italià Stefano Galletti (1842 - Roma 1905).

Piazza della Libertà

La Piazza della Libertà és la plaça principal de la Ciutat de San Marino.

Es troba al centre històric i es caracteritza per acollir el Palazzo Pubblico i nombrosos altres llocs d'interès històric i arquitectònic; un costat de la plaça, però, està completament obert, permetent una vista de tot el paisatge de Montefeltro.

Al centre de la plaça hi ha l'estàtua de la Llibertat, una estàtua de marbre blanc que representa una dona que porta una bandera en una mà i una corona amb les "Tres Torres de San Marino" a l'altra. La plaça s'utilitza per a concerts i esdeveniments culturals a l'aire lliure.

Orti Borghesi

L'Orti Borghesi és un indret pintoresc de la Ciutat de San Marino i ofereix una forma relaxant de gaudir del panorama de l'entorn de la basílica.

El parc va ser dissenyat pel numismàtic i naturalista Bartolomeo Borghesi, i es coneix com a degli inamorati (amants). És un bonic jardí amb bancs, una font amb peixos i arbres que fan ombra els dies assolellats. Si visiteu el parc durant l'estiu, podreu apreciar la vista del mar Adriàtic des del balcó. També hi ha una torre on es pot arribar caminant pel poble. És ideal per passar una estona en pau, allunyat de l'enrenou turístic.

Bar Piadineria La Capanna

Vam decidir sopar aquí, sense reserva prèvia (desconec si se'n pot fer, no en feia la pinta). Per cert, vam sopar molt bé de preu i amb vistes degut al seu emplaçament.

Funivia San Marino

El telefèric de la República de San Marino connecta el castell de Borgo Maggiore amb el de la ciutat de San Marino i és un dels mitjans de transport més còmodes i utilitzats, especialment pels turistes, per arribar al centre històric de la ciutat. La ruta dura uns 2 minuts, durant els quals es pot admirar una vista esplèndida de tota la costa adriàtica.

L'estació de Valle es troba a sota del centre històric de Borgo Maggiore i està equipada amb un aparcament al qual s'hi pot accedir des de Via 28 Luglio i Via Oddone Scarito. L'estació de Monte es troba 166 metres més amunt, a la Contrada del Pianello de la capital sanmarinenca.

Funivia Borgo Maggiore

El telefèric de la República de San Marino connecta el castell de Borgo Maggiore amb el de la ciutat de San Marino i és un dels mitjans de transport més còmodes i utilitzats, especialment pels turistes, per arribar al centre històric de la ciutat. La ruta dura uns 2 minuts, durant els quals es pot admirar una vista esplèndida de tota la costa adriàtica.

L'estació de Valle es troba a sota del centre històric de Borgo Maggiore i està equipada amb un aparcament al qual s'hi pot accedir des de Via 28 Luglio i Via Oddone Scarito. L'estació de Monte es troba 166 metres més amunt, a la Contrada del Pianello de la capital sanmarinenca.

Parcheggio