SALT DEL MIR

Aprofitant la fantàstica ploguda d'aquests dies ens hem traslladat al Salt del Mir per veure la caiguda de l'aigua, doncs a la darrera tardor va quedar ben sec.

Sortim de la Cabana del Mir, un bon restaurant de cuina tradicional amb un servei molt casolà i agradable.

El camí no té cap secret és seguir la pista que baixa cap a la riera i té una distància d'un quilòmetre i escaig.

En arribar a la riera veurem que està tot molt ben indicat doncs una actuació de la diputació va museitzar el lloc. De bon primer trobarem la resclosa, de fusta, com sempre eren perquè quan venia una riuada es trencava i s'emportava avall tot el fang i les terres retingudes. Posteriorment refer-la era un moment, doncs el canal i els borals on s'aferrava la fusta quedaven intactes. Avui hi havia una gran quantitat d'aigua per quin motiu hem passat per la passera construïda precisament per no mullar-nos els peus.

Seguidament arribem a la bassa, lloc que actualment no deixen visitar pel perill que hi ha; no obstant, nosaltres l'hem visitada moltes vegades. Passada la bassa arribem al primer molí, el qual encara conserva els pedres i alguna altra eina. Sortim i ens arribem al segon molí que està una mica més avall i també conserva en un túnel certes instal·lacions i el tercer molí el trobarem pràcticament al costat del riu on només hi queda un forat.

No obstant, l'arribada a la riera és especial per la preciositat del salt: alt, vigorós, amb una cova a sota i avui molt i molta aigua fins el punt que ens mullem des del mirador.

L'arribada és en un petit mirador recentment restaurat pel moto club vall del ges on hi accedim a traves d'unes escales de fusta.

La tardor passada el rec va quedar sec i feia patir, en canvi aquesta primavera està exultant i hi heu de passar si o si, i més despres d'un bon esmorzar.

La tornada és desfer el camí, molt interessant per fer amb mainada en qualsevol època de l'any.