Salt del Grill i Gorgues del Freser

Itinerari (circular): C.H. La Farga (1129 m) – C.H. de Daió i Daió de Baix (1181 m) – Salt del Grill (1290 m) – bifurcació (1388 m) – Pont de les Ribes (1382 m) – la Plana (1251 m) – carretera de La Farga a Fustanyà i El Serrat (1156 m) – C.H. La Farga (1129 m).

Temps efectiu: 2h30’

Agradable passejada ideal per fer amb nens. El Salt del Grill és una raconada amagada en l’entorn de les Gorgues del Fresser, i és un regal per la vista i un lloc força relaxant. La ruta s’inicia a la Central Hidroelèctrica de La Farga, al costat de la carretera de Ribes a Fresser. Podem deixar el cotxe al revolt de la Ferradura o fer un tram de pista fins a Daió de Baix. Impressionen les obres d’enginyeria que s’han fet en aquest entorn tan esquerp per portar l’aigua des de dalt de les muntanyes. Es va foradar un llarg canal a la roca a través dels cingles del Roc de Tot lo Món que mena l’aigua fins als tubs que la fan davallar per gravetat a les petites centrals hidroelèctriques.

Des de Daió de Baix encetarem sender amunt entre pedruscalls i la remor intensa del Fresser al nostre costat per arribar al Salt del Grill en només 30 minuts. Completarem la ruta endinsant-nos una mica més a les gorgues (deixem per una altra ocasió la pujada al Planell de les Eugues i el refugi de Coma de Vaca) fins anar a buscar el Pont de les Ribes sobre el Fresser i retornar per la banda d’obaga de les gorgues. Aquí ens sorprendrà un esponerós bosc de pi recobert per una frondosa catifa verda. La resta del camí és per pista sense pèrdua, passarem per diversos petits torrents. No obstant en arribar a l’alçada de la primera casa que trobarem (la Plana) cal parar atenció. Abandonar la pista i prendre a la dreta un camí que entra a la finca i passa entre les dues edificacions. Es un camí mig desdibuixat que devia servir per donar accés als camps de conreu i l’haurem d’anar baixant fent els giravolts del camí fins sortir a la carretera. Ja només queda acabar de baixar fins a La Farga.

Excursioneta feta en família amb la Joana i l’Eloi. Bon camí!