RUTA URBANA ONDARA, UN POBLE PER CONÉIXER UNA COMARCA (ONDARA)

[VAL.]
La ruta urbana d'Ondara és una ruta fàcil, de tipus circular i amb una distància d'1,71 quilòmetres. Realitzarem 12 parades per a visitar els llocs més emblemàtics del poble.

Comencem aquest trajecte local en l'edifici del Prado, construït en els anys cinquanta del segle passat. La seua funció original era la de mercat de productes de la terra d'Ondara i els pobles de la rodalia.

Seguint cap a la plaça del Convent, trobem la font de la Carxofa, construïda a finals del segle XIX, que constitueix tot un símbol per als ondarencs. Fou soterrada en la dècada dels setanta i recuperada en 1983.

Just després, tenim el Claustre de l'ajuntament, que formava part de l'antic convent dels Franciscans Mínims, edifici religiós alçat durant la primera meitat del segle XVII.

Pujant a la plaça Major, trobem la Casa de Cultura. La senyora Pepita amb el seu marit van comprar la part de dalt que dona a la plaça i, l'any 2000, la corporació municipal va acordar adquirir-la.

Al seu costat està la torre del Rellotge, construcció militar medieval, l'única dempeus de les quatre torres defensives del castell-palau d'Ondara. Acull la maquinària d'un rellotge de torre de finals del segle XIX.

Seguint pel carrer Sant Benet, tenim el trinquet, inaugurat el 1872 per a la pràctica de pilota valenciana, amb una llarga tradició a Ondara i a tota la comarca.

Seguidament, la casa del Mayorazgo, Bé d'Interés Cultural. Imponent casa de planta quadrangular, d'aspecte sòlid i senyorial.

Baixant pel carrer de Dénia, tenim l'església de Santa Anna, erigida entre els segles XVII i principis del XVIII. La planta és de creu llatina i la nau principal està coberta amb volta de canó.

Buscant el carrer Verge dels Dolors, trobem la capella del Crist, bastida a finals del segle XIX. Consta de dos edificis contigus: un que és la capella original, i el segon, que és una ampliació de principis del segle XXI.

Baixant pel carrer, trobem el llavador, singular edifici inaugurat l'any 1950 aprofitant l'aigua corrent de la bassa canalitzada per l'assut.

Deixem arrere la plaça del País Valencià i arribem a la plaça de bous, inaugurada en 1901, que constitueix un exemple d'arquitectura neomudèjar. Feta malbé durant la Guerra Civil, es va reconstruir el 1957.
_______________________________________________________________________________________
[CAS.]
La ruta urbana de Ondara es una ruta fácil, de tipo circular y con una distancia de 1,71 kilómetros. Realizaremos 12 paradas para visitar los lugares más emblemáticos del pueblo.

Comenzamos este trayecto local en el edificio del Prado, construido en los años cincuenta del siglo pasado. Su función original era la de mercado de productos locales de Ondara y pueblos cercanos.

Siguiendo dirección a la plaza del Convent, encontramos la fuente de la Carxofa, construida a finales del siglo XIX, que constituye todo un símbolo para los ondarenses. Fue enterrada en la década de los setenta y recuperada en 1983.

Justo después, tenemos el Claustre del ayuntamiento, que formaba parte del antiguo convento de los Franciscans Mínims, edificio religioso alzado durante la primera mitad del siglo XVII.

Subiendo a la plaza Major, tenemos la Casa de Cultura. La señora Pepita con su marido compraron la parte de arriba que da a la plaza. En el año 2000, la corporación municipal acordó adquirirla.

A su lado está la torre del Rellotge, construcción militar medieval, la única en pie de las cuatro torres defensiva del castillo palacio de Ondara. Acoge en su interior la maquinaria de un reloj de torre de finales del siglo XIX.

Siguiendo por la calle Sant Benet, tenemos el trinquet, inaugurado en 1872 para la práctica de 'pilota valenciana', con una larga tradición en Ondara y toda la comarca.

Seguidamente, la casa del Mayorazgo, Bien de Interés Cultural. Imponente casa de planta cuadrangular de aspecto sólido y señorial.

Bajando por la calle de Dénia, tenemos la iglesia de Santa Anna, erigida entre los siglos XVII y principios del XVIII. La planta es de cruz latina y la nave principal está cubierta con bóveda de cañón.

Buscando la calle Verge dels Dolors, nos encontramos con la capilla de Crist, edificada a finales del siglo XIX. Consta de dos edificios contiguos: uno que es la capilla original, y el segundo que es una ampliación de principios del siglo XXI.

Bajando por la calle encontramos el lavadero, singular edificio inaugurado en el año 1950 aprovechando el agua corriente de la alberca canalizada por el azud.

Dejamos atrás la plaza del País Valencià para toparnos con la plaza de toros, inaugurada en 1901, que constituye un ejemplo de arquitectura neomudéjar. Muy dañada durante la Guerra Civil, fue reconstruida en 1957.