Ruta patrimonis medievals per Vallirana.

Escola Dominiques Vallirana

Escola religiosa amb més de 60 anys de història. Està connectada a l'èsgluesia de Sant Mateu de Vallirana. Actualment és un centre d'ensenyament concertat que abasta les etapes d'infantil, primària, i secundaria des d'una perspectiva innovadora, competencial a través de l'educació amb valors.

Masia/Molí de Can Batlle

És una masia aïllada amb pati interior i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'accés al conjunt es fa per un passatge obert en un d'aquests volums, d'arc rebaixat adovellat. L'edifici principal presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa. Destaca la finestra central del pis, d'estil renaixentista amb reminiscències del gòtic. A l'extrem de ponent de la façana hi ha un rellotge de sol rectangular i a la llinda d'un finestra hi ha un escut gravat amb la creu de Malta i l'any 1713. El Mas Lledoner és una de les finques més destacables i antigues del municipi. La documentació relativa a la família Romagosa, propietària de l'heretat, es remunta al segle XIII. El pergamí més antic data de l'any 1275, però, a més a més, en un document de l'any 1735 apareix registrada com "Casa Romagosa del Lledoner". Informació extreta de: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Bassa de Can Batlle

Bassa triangular agafada al molí de Can Batlle. Està entre la plaça de la Masia, el parc de la Bassa i la riera. Té restes dels cinc contraforts originals. La bassa per dins és sense aigua. La bassa es feta a finals del segle XV i feia funcionar el molí fariner de can Batlle. L’aigua q tenia era de la bassa de can Maesell, mitjançant la font d’Armena. A partir de l’any 1838 va servir per regar els horts de la zona fins la decada dels 60. Informació extreta de: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Can Julià

És una masia aïllada amb barri tancat i formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici principal, de planta en forma de L, presenta la coberta de teula àrab de dos vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. És probable que la primera notícia documental de l'estirp dels Juliá a Vallirana sigui de mitjans del segle XV (1456), encara que no es pot assegurar que habitessin en l'actual edifici. De totes maneres, l'estudi històric i arqueològic que es va dur a terme el 2003 (promogut per l'Ajuntament de Vallirana) va confirmar que la construcció era bastant més antiga. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Restes de l'antiga esglèsia de Sant Mateu i del cementiri.

Són les restes d’un edifici de planta “rectangular, que te una alçada d’un metre en els seus murs perimetraris. El cementiri, no s’ha pogut localitzar, però segons les informacions dels veïns, està situat dins d’una finca delimitada al carrer de la Masia i l’entrada de cal Cinto, tot això al nord de la masia de can Julià. Diuen que a l’ermita no hi havia missa de forma conitinua, la població si volia hanar a reçar tenia que harar a Cervelló o altres llocs. Però l’any 1359 obtenen una llicència que els autoritza a fer missa, així passa d’estar sota la judiricció de Sant Cugat a l'arquebisbat barceloní. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Ermita de San Silvestre

L’ermita està coberta amb una volta de canó amb llunetes, que descansa sobre una motllura rectilínia que recorre els murs laterals a la línia de les impostes. Està sostinguda amb mènsules. Sembla ser que en origen, probablement tenia una coberta de fusta si tenim en compte el poc gruix de les parets. La primera referència documental relacionada amb el temple és de l'any 904. L'ermita va ser lliurada al monestir de Sant Cugat pel bisbe Teuderic de Barcelona, convertint-se en una cèl·lula depenent de l'església de la Santa Creu. De fet, l'ermita apareix esmentada en una donació del monjo Oldeguer a la casa de la Santa Creu en l’any 915. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Torre dels Moros 1

Es tracta de dues torres situades a dues finques privades a cada banda del carrer. La torre més ben conservada és una torre troncocònica amb la base quadrangular, bastida amb petits carreus de pedra i disposats en filades regulars i horitzontals. S'observa algun forat de bastida utilitzat per construïr-la. L'altra torre s'utilitza en l'actualitat com a xemeneia i està reformada. La primera menció a un molí a la zona de la Llibra és de l'any 1115. Es tracta de la donació de béns que Duran Lleopard va fer al seu fill Berenguer, en la que es reservava el dret de moldre un dia i una nit setmanals en el molí. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Torre dels Moros 2

Es tracta de dues torres situades a dues finques privades a cada banda del carrer. La torre més ben conservada és una torre troncocònica amb la base quadrangular, bastida amb petits carreus de pedra i disposats en filades regulars i horitzontals. S'observa algun forat de bastida utilitzat per construïr-la. L'altra torre s'utilitza en l'actualitat com a xemeneia i està reformada. La primera menció a un molí a la zona de la Llibra és de l'any 1115. Es tracta de la donació de béns que Duran Lleopard va fer al seu fill Berenguer, en la que es reservava el dret de moldre un dia i una nit setmanals en el molí. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08295

Ruta patrimonis medievals per Vallirana.

Trail photos

Author

Trail stats