Ruta de 'l'Escanyapobres' per Pratbell (L'Espluga de Francolí)

Estació del ferrocarril (l'estació de Pratbell s'inaugura el 15 de juny de 1865, diada de Corpus)

"El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell acabà arreu amb els antics mercats. Les feixugues galeres de l’Urgell i de l’Aragó no hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els bladers hagueren de tancar els magatzems; els ramblers emigraren; aquell brogit d’invasions forasteres no trencà ja periòdicament el repòs dels carrers de Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila, el somni que pesa damunt les poblacions pageses. Enmig d’aquella quietud, res- sonava amb certa tristesa l’espinguet potent de la locomotora, crit d’alerta d’una nova civilització sorollosa i atrafegada."

Parades del Pont ('Parades de Dalt')

A la novel·la s'anomenen "Parades de Dalt", per la seva situació, al nord de la població, sobre el Francolí.

Horta d'Avall ('Hort dels Mínims')

Els Horts o les Hortes (d'Amunt i d'Avall) s'anomenen a la novel·la Hort dels Mínims. L'Horta d'Avall, avui quasi perduda entre la brossa, s'estenia a la riba del Francolí a partir del pont.

Horta d'Amunt ('Hort dels Mínims')

El Camí dels Horts porta a l'Horta d'Amunt, regada a la part baixa pel Francolí, però sobretot per la sèquia del Milà.

Església nova

Església vella de Sant Miquel, d'origen romànic i gòtic

"Al capdamunt, la vila destacava la seva foradada silueta, amb el seu castell emmerletat i el seu campanar romànic, sobre un cel roent de tardor que anava esblaimant-se per moments."

Antiga Notaria del Carrer Nou

"L’única casa que freqüentava [l’Oleguer] era la del notari Xirinac [que li preparava els documents on constaven els préstecs que feia i les hipoteques]. Durant molts anys passà l’Oleguer les tardes dels diumenges en aquell despatx folrat per una doble paret de protocols i pergamins polsosos."

Roques de l'antiga pedrera de la vila, anomenada 'les Roques del Guineu'

Aquestes roques donen origen al nom del carrer de la novel·la on obre magatzem l'Escanyapobres

Antic magatzem de cal Civit ('el Pallol')

Situat a l'antic carrer de la Pedrera

Antic magatzem de cal Borràs (magatzem de l'Escanyapobres)

"Un dels magatzems que cridà l’atenció des de primera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a vint passes del Pallol, obrí l’Oleguer." "Tota la seva habitació era l’estreta i fosca rebotiga que hi havia al fons del magatzem, aclarida només per un celobert esquifit i romàtic, ple de trastos vells, olles fumades i una ratera en la qual cada dia acabaven llur existència un parell de rates com a conills. Cada dissabte, a la tarda, omplia de fum aquell celo- bert. Els veïns esbrinaren que, llavors, bullia una calderada de farinetes, que l’endemà les escudellava en set plats de terrissa, i que en consumia un cada vespre."

Antic carrer de la Pedrera ('carrer de la Roca')

El carrer de la Roca de la novel·la té el seu referent en l'antic carrer de la Pedrera, que arrencava de la pedrera de la vila o Roques del Guineu

Antic carrer de Sant Roc (avui, de Mossèn Muntanyola)

Aquest carrer per on passava l'Escanyapobres per anar a dinar, i la seva capella, donen nom a l'hostal de la novel·la

Antiga capella de sant Roc (avui sense la figura)

Ajuntament de la vila

Antigues Oficines de les Mines de Malgual

"Al cap de pocs dies s’obrí una oficina al carrer Major, amb un rètol que deia: “Carboníferes de Malgual”; i un centenar d’homes, manats per míster Groc, començaren de valent, dalt d’aquell botjar, un casalot, un camí, un pou, i més avall una mina."

Antiga Fonda del Comercio ('Hostal de Sant Roc)

"Per al dinar [l’Escanyapobres] estava aconduït a l’hostal de Sant Roc. Allí concorrien els pagesos més endarrerits, els carreters més jugadors; i l’Oleguer hi anava per bestreure’ls diners a ral per duro."

Visió de l'Espluga (Pratbell) des de l'entrada del castell: teulades de la vila

"Al peu del castell, la vila oferia l’espectacle de desnivellades teulades, cimboris, fumeres i campanars."

Antic castell

El castell de l’Espluga de Francolí pertanyia a l’orde dels cavallers hospi- talers, conegut també com l’orde de Sant Joan de Jerusalem, que durant els segles XIV i XV hi havien celebrat Capítols Provincials. Els seus béns van patir la desamortització de Mendizábal i durant les guerres carlines es va volar una part de la fortalesa. Finalment, el castell i la resta de les antigues propietats hospitaleres es van vendre per lots o es van subhastar. El castell tenia sis torres quadrades que defensaven un gran pati d’armes central, rodejat per les estances. A la novel·la ens el presenta ruïnós, a punt de caure. Durant la ruta vam poder veure la reconstrucció virtual del castell en 3D (Ruta Templera i Hospitalera)

Torre del castell sobre el carrer dels Ametllers

"Aquest era un bastiment del segle XIV, que s’aixecava alterós encara amb les seves torres emmerletades, sos finestrals trilobats, partits pel corresponent mainell, la seva pedrera esqueixalada avançant al mig de l’extens davanter ja terrós, esquerdat i ple de pedaços de diferents temps i gust. Fins els més llecs en arqueologia se sentien domi- nats de misteriós respecte davant d’aquell ferreny monument, que ressaltava sobre el blau del cel amb imposant majestat."

Costa del castell

"Així travessaren mitja vila, fins a arribar a les darreres casetes del carreró miserable d’on partia la costa del castell. Aquesta era una dreta graonada, empedrada de palets i faixes de llicorella esmolada que feien arriscada l’ascensió. La molsa i l’herba rana que circuïen els bombats palets els deixaven sols clapejar com pelats caps de mort mal enterrats. Sort que l’esgarrifosa impres- sió era arreu substituïda per l’esment continuat que l’esperit de conservació reclamava. L’animal, no obstant, entre relliscades i caigudes, es resistia amb tal força a trepitjar aquell solatge, que no hi bastaven crits ni cops. Encabritat, arrufant el nas, eixordant el món amb els seus brams anguniosos, aquí queia i allà s’aixecava, traient foc de les pedres, tot esfereït, com si fos més impressionable que les persones."

Font Baixa

D'aquí parteix el Camí de l'Estació

Antic camí de l'Estació

"El camí era solitari, cobert d’un fang roig envidreït que cruixia sota el calçat."