RUTA DE LES MURALLES I CENTRE HISTÒRIC (PEGO)

[VAL.]
El centre de la població d’aire medieval es conserva amb les restes de muralla de la primitiva vila de creació cristiana de finals del segle XIII. S'hi poden recórrer els carrers estrets de traçat ortogonal que un dia van estar envoltats de muralles, on trobem una de les tres entrades a la vila medieval, l’anomenat Portal de Sala, l’única que queda dempeus. Finalment, ens podrem delectar amb els llenços de muralla dins del parcel·lari de les cases, com el del pati de la Casa de la Cultura, el del cantó del carrer Sant Lluís amb Mestre Blasco i el que trobem a la tenda de joguets La Muralla.

En el nucli antic se situen també els edificis arquitectònics més representatius del patrimoni pegolí. Es pot començar la visita per l’església de l’Assumpció, de finals del segle XVI. Dins de l’edifici, el visitant podrà contemplar-hi meravelloses obres d’art com el retaule gòtic d’Antoni Peris dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança, la icona de la doble verònica atribuïda a Jacomart, la talla del Crist del segle XVI de Damià Forment i les pintures de l’altar major de Rafael Cardells, d’entre moltes altres coses. El recorregut podria seguir amb la visita a la capella de l’Ecce-Homo (1759), assentada sobre l’antic hospital de Pobres. La capella és obra de Francisco Cabezas i diuen que és una anticipació a la seua obra major de San Francisco el Grande de Madrid. Destaca per l'agosarament arquitectònic amb una cúpula octogonal ornamentada amb teules blaves.

Al centre històric i al costat del Portal de Sala es troba la Casa de Cultura. Aquest centre cultural s’emmarca en la rehabilitació d’un edifici pairal del segle XVIII que fou de la família adinerada dels Sala. I, per últim, l'ajuntament de Pego, instal·lat en un edifici senyorial construït en 1857. Presenta la singularitat de tindre uns porxes amb un corredor que dona servei a la placeta dels Porxins.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[CAS.]
El centro de la población de aire medieval se conserva con los restos de la muralla de la primitiva villa de creación cristiana de finales del siglo XIII. Allí se pueden recorrer las estrechas calles de trazado ortogonal que un día estuvieron rodeadas de murallas, y se observará también una de las tres entradas a la villa medieval, el llamado Portal de Sala, la única puerta que queda en pie. Finalmente, nos podremos deleitar con los lienzos de muralla dentro del parcelario de las casas, como el del patio de la Casa de la Cultura, el de la esquina de la calle Sant Lluís con Mestre Blasco y el que encontramos en la tienda de juguetes La Muralla.

En el interior del casco antiguo se sitúan también los edificios arquitectónicos más representativos del patrimonio pegolino. Se puede empezar la visita por la iglesia de la Assumpció, de finales del siglo XVI. Dentro del edificio el visitante podrá contemplar maravillosas obras de arte como el retablo gótico de Antoni Peris dedicado a la Virgen de la Esperanza, el icono de la doble verónica atribuida a Jacomart, la talla de Cristo del siglo XVI de Damià Forment y las pinturas del altar mayor de Rafael Cardells, entre otras muchas cosas. El recorrido podría seguir con la visita a la capilla del Ecce-Homo (1759), asentada sobre el antiguo hospital de Pobres. La capilla es obra de Francisco Cabezas y dicen que es una anticipación a su obra mayor de San Francisco el Grande de Madrid. Destaca por su audacia arquitectónica con una cúpula octogonal ornamentada con tejas azules.

Dentro del casco histórico y junto al Portal de Sala se encuentra la Casa de Cultura. Este centro cultural se enmarca en la rehabilitación de un edificio solariego del siglo XVIII que fue de la rica familia de los Sala. Y por último, elayuntamiento de Pego, instalado en un edificio señorial construido en 1857. Presenta la singularidad de poseer en los bajos unos curiosos porches con un corredor que da servicio a la pequeña plaza de los Porxins.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[ENG.]
The centre of the town, with its mediaeval atmosphere, preserves the remains of the ancient walls of the original Christian village, created in the late 13th century. Visitors can wander through the narrow streets laid out in an orthogonal pattern that were once surrounded by walls. One of the three entrances to the mediaeval village, called Portal de Sala, still stands as the only surviving entrance. Within the old town's layout, one can also admire sections of the old walls integrated into the houses, such as those in the courtyard of La Casa de la Cultura, at the corner of Carrer Sant Lluís with Carrer Mestre Blasco, and at the toy store called La Muralla.

In the old nucleus of the town, some of the most representative architectural buildings of the Pegolí heritage can be found. The sightseeing tour can be started at the Church known as Església de L’Assumpció, which dates back to the late 16th century. Within the church, visitors can marvel at wonderful works of art, such as the Gothic altarpiece by Antoni Peris dedicated to La Mare de Déu de L’Esperança (the Virgin of Hope), the double Veronica icon attributed to Jacomart, the 16th-century Christ carving by Damià Forment, and the paintings on the main altar by Rafael Cardells, among many other treasures. The tour could continue with a visit to the chapel of Ecce-Homo (1759), located on the site of the former hospital for the poor. The chapel is the work of Francisco Cabezas and is said to be a precursor to his major work, San Francisco El Grande in Madrid. It stands out for its daring architecture, featuring an octagonal dome adorned with blue tiles.

In the historic centre, next to El Portal de Sala, La Casa de Cultura building can be seen. This cultural centre is housed in a restored 18th-century ancestral building that once belonged to the wealthy Sala family. Lastly, there is the Town Hall of Pego, located in a noble building constructed in 1857. It stands out for its arched colonnades with a corridor that leads to the little square known as Placeta dels Porxins.