Ruta de la Pau - Terra Alta - Pinell de Brai - Cooperativa - Sant Llorenç - Cases Penjades - Cases Caigudes 2022-03-10 16:28

Ruta de la Pau - Terra Alta - Pinell de Brai - Cooperativa - Sant Llorenç - Cases Penjades - Cases Caigudes 2022-03-10 16:28

A Pinell de Brai he anat a fer una passejada pel poble i visitar la bonica cooperativa modernista, la font de la teula, l'església de Sant Llorenç, les cases penjades i les cases caigudes. És un poble amb molt encant, moltes de les cases tenen més de cinc pisos, doncs el poble està situat en un turó i a les cases crec que si entra per davant a tocar de carrer i per darrera resulta que hi han varis pisos més per sota. Les cases penjades estan a tocar del cingle. En el Bar Nou hi ha una zona de fumadors amb una bonica balconada.
_____________________________________________________________________________________

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els cinc anys passats, tot i que tenim un any de sequera per culpa de la COVID, (La Ruta dels Refugis, El Brogit de la Vall, Ruta dels Estels del Sud, Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt i Ruta de la Vall del Silenci).

La travessa de la Ruta de la Pau és un itinerari circular que utilitza la senyalització dels GR i dels PR existents a la comarca de la Terra Alta per realitzar un recorregut que lliga la majoria de punts que van tenir una significació en la Batalla de l'Ebre. Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, en total va durar 115 dies, un gran desgast, amb un gran nombre de baixes, sobretot per a la Segona República, doncs va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern. Dels prop de cent mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat, es parla de més de 100.000 morts, ferits o desertors en ambos bandos.

Pot semblar poc casual fer aquesta ruta en aquests moments, però la veritat és que en Jesús havia proposat aquesta ruta mesos abans del conflicte que actualment ens té corpresos, atemorits, indignats, aquesta nova guerra a Europa de les mans de Rússia. Si en aquell moment ja ens va semblar que era un bona alternativa per tal de caminar envoltats de memòria històrica i recordar els caiguts a la guerra civil espanyola, entre ells el meu avi matern, finalment ha estat un gran encert. Personalment m’ho he agafat com uns dies de reflexió sobre la tendència de la humanitat a resoldre les diferències per la força. En aquesta ruta passem a prop de diferents poblats ibèrics, que molt abans de l’arribada dels romans s’esbatussaven entre ells i, per descomptat, caminem en una terra que va viure una batalla sagnant durant 115 dies entre germans de la pell de brau i alguns deplorables fets que encara són recordats. I passats poc més de 60 anys en trobem de nou en una nova guerra entre “germans eslaus”.

La Ruta de la Pau, té un recorregut circular d’uns 80-90 quilòmetres (en funció de si fas una o altre alternativa) i uns 5.000 metres de desnivell acumulat (pujades i baixades), amb alguns trams de crestes i pedregós, i altres per pista fàcil de caminar. Té alguns punts equipats, però sense cap dificultat. Travessa paisatges magnífics, amb unes vistes espectaculars i en les dues etapes finals travessa veritables camps d’aerogeneradors. Es pot accedir amb transport públic i disposa de variats llocs de queviures a totes les poblacions per on passa. En aquesta ocasió ens ha organitzat l’estada en Pako Crestas de Viatges Mon Petit , gràcies Pako per ajudar-nos en tota la preparació!. Aquest recorregut travessa pobles que disposen d’hostals, hotels o cases rurals on hem pogut dutxar-nos amb comoditat, sopar, dormir i esmorzar:
• Gandesa (hem fet nit a uns apartaments anomenats “la casa dels abeuradors”, regentat pel Dani, molt ben equipat amb una habitació amb llit doble i una cuina-sala d’estar amb un sofà-llit molt còmoda. Aconsellats pel Dani, hem sopat al bar-restaurant “Jorcar” un ternasco amb un excel·lent vi del país. Al matí hem esmorzat a la pastisseria “Federico”, atesos molt bé per la Paquita que ens ha fet uns entrepans amb pa acabat de treure del forn, suc de taronja natural, café en llet i bona pastisseria).
• el Pinell de Brai (hem fet nit a la pensió “Ca l’Àngel” regentat per la Georgina. Hem sopat i esmorzat just al davant, al restaurant “Àngel” regentat pels mateixos propietaris. Hem menjat molt bé, amb un menú on hem pogut escollir plats de la terra molt gustosos. Amb un clàssic esmorzar amb embotit, formatge... galetes i cafè amb llet).
• Bot (hem fet nit a una casa rural “Can Tomàs”, regentada per la Mercè. Una casa restaurada amb un gust exquisit, cada habitació molt ben equipada i amb un ampli saló i cuina compartits -cal dir que en aquesta ocasió érem les úniques persones allotjades- i ens ha vingut a acompanyar l’Enric, a qui li han donat la millor habitació ;-) la del invitat. El sopar, la Mercè, ens l’ha fet portar directament de Corbera d’Ebre i l’esmorzar l’hem fet al bar del poble, regentat pel marit de la Mercè. La sorpresa ha estat poder comptar amb una fantàstica tertúlia de tarda a la cuina de la casa amb la Mercè, en Josep Maria i la Jael, amb bona conversa, bon vi i bona vianda. Com agrair-vos aquesta tarda tant sorprenent i entretinguda!!)
• Vilalba dels Arcs (hem fet nit al hotel “Nou Moderno”, ens ha atès inicialment la Roser i després el seu germà en Josep Maria. Aquí la sorpresa ha estat el sopar, a l’hotel hi ha un restaurant amb una excel·lent cuina i un atent servei, realment val la pena fer-hi parada. L’esmorzar l’hem fet just al davant, al bar “Moderno” regentat pels mateixos propietaris, bo entrepà de truita calenta.)
A tots, agrair-los la seva calorosa acollida, la seva interessant conversa, la seva voluntat de fer una bona feina... i la seva bona cuina. Moltes gràcies!!! La vostra companyia ha estat una de les millors experiències i records del viatge.

Com que ens agrada anar sempre en transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb un autobús que surt del Palau Reial a les 15:40 fins a Corbera d’Ebre. De tornada l’hem tornat a agafar a les 18:30 entre els dos bars del mateix poble. Teníem comprats els tiquets per internet amb uns dies d’antelació. El d’anada anava pràcticament buit, el de tornada, el diumenge, bastant més ple.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 11-12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament un petit tros de metralla de la Batalla de l’Ebre a la Serra de Cavalls). Aquest any hi havia previsió de pluja (ens calia capelina i polaines) i com que anàvem sempre a dormir en bons llits, no ens calia llençol. Cal dir que sempre portem provisions pel migdia dels quatre dies (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs, pa..., i així no cal demanar pic-nic) i 1’5-2 litres d’aigua diaris (que son necessaris si fa calor, tot i que en aquesta ocasió no ha estat el cas).

Podeu trobar el track complert (limitat a 50 punts d’interès):
- Ruta de la Pau – Terra Alta - 4 Etapes (Corbera d’Ebre - Gandesa - el Pinell de Brai - Prat del Comte - Bot - Vilalba dels Arcs - la Faralella)
o els tracks per etapes (amb els punts d'interès al complert):
- Pre-Etapa Corbera d’Ebre - Gandesa
- 1ª Etapa Gandesa - el Pinell de Brai
- 2ª Etapa el Pinell de Brai - Bot
- 3ª Etapa Bot - Vilalba dels Arcs
- 4ª Etapa Vilalba dels Arcs - Corbera d’Ebre
També tres passejades al finalitzar les etapes, per tres poblacions amb un interès històric singular:
- Les Cases Penjades i les Cases Caigudes – el Pinell de Brai
- El Calvari - Vilalba dels Arcs
- Poble Vell - Corbera d’Ebre

A Bot ens ha acompanyat l’Enric, amb qui hem compartit tertúlia, sopar, esmorzar i la meitat del trajecte, just fins el Coll del Moro. En Jesús ha fet un parell d’interessants recorreguts alternatius: a Fontcalda a agafat la via verda fins Bot, alleugerint un xic la distància i el desnivell- i a Vilalba dels Arcs ha agafat una via més ràpida fins a Corbera d’Ebre, que travessa llocs d’interès històric.

En resum quatre dies de bons corriols i pistes, amb varis cims, impressionats paisatges, molta història, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. Cal dir que hi ha un parell de trams amb algunes cadenes, però res que sigui difícil. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable. Tenir un invitat el tercer dia, l’Enric, que ja ens va visitar en dues ocasions anteriors ens ha fet molta il·lusió.

Una ruta realment absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple, especialment en aquesta època de l’any amb els fruiters florits... tot un espectacle.

Salut i Cames!!