Ruta Centre històric de Santa Margalida (1km)

Església parroquial de Santa Margalida

Mirador Església

El mur de contenció del turó argilós damunt el qual se situa l’església parroquial construït en època contemporània a la construcció del temple configura uns dels espais més atractius de la vila, des d’on es divisen les àmplies planures de conreu que enrevolten Santa Margalida. Al mateix temps, el mur i el perfil de l’església configura un dels perfils més característics de la vila. Des de l’any 1998, presideix aqueix indret el bust de Joan Mascaró Fornés, fill il•lustre de la vila, amb la mirada orientada cap al lloc on va néixer el místic i filòleg, s’hort d’en Degollat.

Can Verga vell

Edifici construït per ordre de Joan March Estelrich, pare de Joan March Ordines i una de les persones més benestants de Santa Margalida en el primer quart del segle XX. El casal presenta unes traces que hipotèticament s’haurien inspirat en les del palau del comte de Formiguera, enderrocat poc temps abans (1922), amb unes intencions prou clares: els nous senyors volien emular el modus de vida dels antics. Com a l’antic palau, s’hi accedeix mitjançant una escala i una terrassa que donen pas a un portal de mig punt.

Casa de la rectoria

La rectoria s’aixeca en el mateix emplaçament que la del segle XIV, tot i que els elements més antics de la façana semblen datar del segle XVI, atès que ja apareixen en el mapa de Santa Margalida d’aquesta època. Es tracta d’un ample casal amb moltes dependències, afegides en diverses èpoques, tot configurant una planta prou irregular, articulada al voltant d’una petita clastra. També en són destacables la sala delmera, llarga estança amb volta de canó, i el curiós seguici de piràmides, piràmides coronades amb bolles i creus que coronen la teulada, que ja cridaren l’atenció de l’arxiduc Lluís-Salvador. Entrant a mà esquerra s’hi troba una notable creu de terme del darreries del segle XV, que situava aproximadament en l’espai que actualment ocupa l’olivera situada a la plaça de la Vila. Aprofitant l’endinsada del cantó de la rectoria es va habilitar l’any 1974 el monument en honor de Santa Catalina Tomás, representada amb el vestit de pagesa. Un petit estany d’aigua i una zona ajardinada serveixen de marc a aquesta escultura en bronze. A la plaça de la Vila també es troben una partida de casals d’antics senyors de poble, construïts entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, que destaquen per les seves grans dimensions i simetria compositiva de conjunt.

Posada de sa Boleda

Aquest edifici era la seu de la posada a la vila del mas de sa Boleda. La façana d'aquest edifici fou dissenyat originalment d'acord amb els estàndards estilístics dels palaus barrocs. Així, hom pot observar com les obertures extremes de les tres plantes presenten la corba com a element vertebrador, amb arc de mig punt a las portasses i finestrons del sòtil, mentre que a les finestres del pis la corba es troba en els frontos que actuen com a guardapols. La resta d'obertures (dues a la planta baixa, dues al primer pis i galeria al sòtil) representen la tradició dels casals senyorials mallorquins de l'època medieval. Les obres de remodelació (dècada de 1960) varen modificar substancialment la planta baixa en obrir una finestra i eliminant un dels accessos laterals d'arc de mig punt. La traça d'aquesta obra pot ésser observada a les fotografies.

Can Camisa

Casal de planta baixa, pis i algorfes que presenta parament llis clarament definit per la simetria dels buits tant en sentit vertical com en horitzontal. Tant les finestres de la planta segona com les balconades de la primera presenten una petita moltllura que les enquadra i persianes mallorquines en verd. A més a més, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro sostingut per mènsules. El voladís es defineix lleument motllurat i és bastant prominent.

Apotecaria vella

Aquesta construcció representa un exemple paradigmàtic de casal de pagès benestant emplaçat a la vila i anterior al segle XIX. En aquest sentit, cal destacar la seva especial raresa dins l'urbanisme actual de la vila. L'estructura de la façana mostra un parament de lloseta referida pels panys de mur, mentre que la cantonera i les rebranques de portals i finestres són de cantons de marès. Destaca també el portal de mig punt construït mitjançant dovelles de gran regàs, cosa que suggereix una important capacitat econòmica del seu promotor. En general, l'escassetat d'obertures i els paraments completament llisos excepte la motllura a l'ampit de les petites finestres del pis posa de manifest una construció típicament popular mallorquina.

Immoble al carrer Major, 20

Vivenda urbana, recentment restaurada, a la que s'han conservat els trets estilístics més destacats com el paredat de pedra en verd, les rebranques de portals i finestres de marès, l'arc escarser per la portassa, els dintells per a les demés obertures, les finestres balconeres amb balcons motllurats.

Immoble al Carrer Major, 22

Casa de planta baixa, pis i sòtil, situada al Carrer Major. En planta baixa, un portal i una finestra, en primera planta dues balconades i en segona planta petits finestrons rectangulars que donarien llum a les golfes. Totes les obertures es tanquen amb persianes mallorquines en color verd. Destaquen els balcons de balustrada amb decoració de palmeres a les cantonades i els escuts familiars amb la data 1946 en el centre.

Casa de la Vila

Casal de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes pis i coberta plana A l’eix central de la façana i a sobre del balcó es situa l’escut del municipi en pedra. Des del 20 de juliol de 1970 l'edifici és seu de l'Ajuntament de Santa Margalida.

Can Verga jove

Aquest casal fou el present de noces al 1903 de Joan March Estelrich, en Verga vell, al seu fill Joan March Ordinas, en Verga jove. És un dels exemples més senzills dels casals de senyor de poble, que contrasta amb la riquesa ornamental i mobiliària de l’interior, parada en els anys en què el financer margalidà hi habitava. Aquesta casa segueix les pautes típiques de les construccions urbanes mallorquines.

Sa Granja

Edifici d'estil classicista en la façana del qual encara poden ésser observades diverses obres de remodelació del disseny original. Cal destacar la utilització de cartel·les les quals en el primer pis sostenen el balcó de les finestres centrals i els guardapols de les quatre finestres del pis. Aquest element de suport esdevé un motiu decoratiu destacat en el petit voladís en forma d'entaulament que corona l'edifici. Actualment, la planta baixa és un bar.

Plaça de la Vila

Ens trobam al centre neuràlgic de la vida social del poble de Santa Margalida, al final del carrer anomenat com la mateixa plaça. Aquí es troben bona part dels bars, s’hi du a terme el mercat i la majoria dels actes del calendari festiu. La plaça major fou construïda a finals del segle XIX. Abans formava part del corral de la Rectoria, que li deien “es clos de sa Rectoria” perquè estava tot tancat amb un marge. Aquest terreny es va vendre a principi del segle. Fins als anys 80, enmig de la plaça hi havia un cadafal on la banda de música tocava cada diumenge i especialment els dies de festa. Al costat de la plaça hi ha un petit jardinet. Aquest alberga una estàtua de la Beata, obra realitzada per l’escultora Remigia Caubet l’any 1974. L’any 2009 l’ajuntament dugué a terme una remodelació d’aquesta zona i es posà una gerra de ferro en diferents trossos a manera de jardineres. Veïnat de la plaça l’any 1999 sembraren dins un redol de terra una olivera. La seva soca dóna testimoni que és molt vella o que té molts anys. Està a l’indret de la costa que, com diu el vicari Rubí, és finestra oberta per mirar el puig Major i a la serra on degué néixer. La plaça del poble és un lloc de reunió per molts de joves. A part, es realitzen dos mercats setmanals: un dissabte i l'altre dimarts. És un bon lloc per trobar-te amb amics o anar a berenar a un dels bars del costat.

Passeig des Pouàs

Aquests carrers contrasten per la seva amplària i el seu traçat rectilini, respecte amb l’estretor de la resta del nucli antic. Foren, fins a la construcció de la plaça de la Vila, el lloc de celebració de la majoria de celebracions, com són ara corregudes de cavalls (en es Poàs) o representacions teatrals (a la plaça del Cardenal Cerdà). En el passeig des Poas, actualment un passeig flanquejat de palmeres a cada costat, s’hi troba la casa de la Vila, l’Ajuntament.

Mina de s'abaurador

Mina de s'abaurador