Ruta al Castell de Palagret i a la font de l'Alau

L'itinerari parteix de l'estació ferroviària de Celrà emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu municipal, a més del centre cívic, la biblioteca, un bar-restaurant i diversos espais d'ús municipal oberts a la ciutadania. Des d'aquí cal dirigir-se cap a l'església de Sant Feliu passant pel teatre Ateneu, edifici d'un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l'església. S'agafa el carrer de Maria Cristina i es segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s'hi emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a part de la torre romànica, antiga casa forta des d'on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.
Es segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L'itinerari condueix cap a la font de les Escales on destaca el relleu esculpit del sol de Celrà en una gran pedra a peus de la riera de Mavalls. Un cop s'ha passat per can Taverner Petit caldrà trencar a la dreta cap al forn de calç de can Taverner i el de can Gich i seguir l'estreta carretera fins trobar el trencall a mà dreta que creua la riera de Palagret i es dirigeix directament cap al castell de Palagret.
També anomenat de Mabarrera, el castell formava part del seguit de fortaleses del bisbat de Girona que servien de guaita i element defensiu en primera instancia davant una ràtzia provinent del nord de les Gavarres. Segurament, la fortificació es va construir arran de l'arribada d'Almansor a Barcelona el 985, quan es va manar la construcció de fortificacions als llocs mes estratègics, aprofitant alguna construcció precedent, ja que apart dels vestigis medievals dels murs de llicorella, també hi han elements preromànics, i estava estratègicament situat per controlar el camí d'època romana que unia Girona amb Empúries i el Baix Empordà.
La fortalesa s'assenta directament sobre la roca mare, de planta quadrangular lleugerament trapezoïdal, conserva una alçada dels murs d'uns 4 metres en el millor cas i s'observa com la major part d'aquestes parets perimetrals estaven reforçades per un talús i contraforts. També el fossar amb un perímetre total de 92 m, i entre 5,5 i 6,5 m. d'amplada. Les restes s'han condicionat per fer-les visitables i fer-se una idea de la importància d'aquests petits castells com els de Juia, Celrà, o Barbavella, que representaven la primera línia d'alerta i defensa dels centres de mes envergadura com aquí seria el cas de Girona.
Després de visitar el castell es pot retrocedir una mica fins el trencant senyalitzat cap al santuari dels Àngels i la font de l'Alau, i seguir la pista fins arribar a la bifurcació on la pista forestal segueix cap al santuari dels Àngels, o es pot seguir pel torrent de l'Infern per anar a conèixer el paratge de la fons de l'Alau. Aquest itinerari ressegueix el torrent ombrívol i d'una gran biodiversitat on també es poden observar petits elements etnològics de Celrà que permeten fer-se una idea dels diferents usos i formes d'habitar les Gavarres que es donaven antigament. Més enllà dels forns de calç per on s'ha passat anteriorment, en aquest itinerari s'hi troben dos antics molins fariners, avui dia enrunats. Del primer que es troba pràcticament no se'n te informació, però se suposa que era un molí fariner igual que el molí d'en Banyes que es troba més endavant i del que se'n fa referència al "Llevador General de Concesiones" quan al 1769 es va concedir a "Antonio Baños", pagès del veïnat de Palagret, el permís per edificar-hi un molí fariner.
Seguint el torrent de l'Infern s'arriba a la font de l'Alau, paratge construït des de la fàbrica Pagans molt probablement sobre una font preexistent. Poc abans d'arribar a la font també es troba una petita garita de bosquetans també construïda pels propietaris de la fàbrica per donar aixopluc als seus treballadors forestals que també usaven la font com a punt d'aigua i descans. Les dues construccions daten del 1931 i reflecteixen els diversos usos i aprofitaments que s'extreien de les Gavarres que van ser molt productives fins ben entrat el segle XX i que han deixat un llegat cultural molt valuós que cal seguir conservant i coneixent.