Ruta a Sant Llorenç de la Muga i la seva Torre de Guaita

CAT

Ruta en sentit horari, sortint del pàrquing habilitat que hi ha al costat del cementiri Municipal, per descobrir el poble amb encant de Sant Llorenç de la Muga i seva Torre de guaita, pujant per un corriol amb 230 escalons. El temps inclou la parada a dinar.

CAST

Ruta en sentido horario, saliendo del parking habilitado que hay junto al cementerio Municipal, para descubrir el pueblo con encanto de San Lorenzo de la Muga y su Torre de vigía, subiendo por un sendero con 230 escalones. El tiempo incluye la parada a comer.

Informació de portal gironí:

Pont Vell
Descripció
A uns 300 metres al nord-est de la vila, hi ha el Pont Vell. Pont medieval que creua la Muga, prop de la capella de Sant Andreu. És un pont de tres arcades sostingudes per dues pilastres de planta romboïdal, que es drecen sobre afloraments naturals de pedra calcària. L'arc central, de molta més llum que els dos laterals, és rebaixat; els altres són de mig punt. La construcció és de carreus ben enquadrats; les dovelles dels arcs són molt allargades (segles XIV-XV). Hi ha indicis d'una possible fortificació, potser amb una torre de defensa.
Notícies històriques
A més d'aquest hi ha dos ponts més a Sant Llorenç: el pont de Sant Antoni o del Grau i el pont d'en Riembau, aquest reconstruït l'any 1942, avui és cobert per les aigües de la presa de Boadella. És una construcció dels segles XIV-XV.

Capella de Sant Andreu
Un cop passat el Pont Vell, que condueix al cementiri, trobem a la banda dreta una petita capella dedicada a Sant Andreu. És una església d'una nau sola amb absis semicircular. Presenta coberta de volta de canó a la nau i de quart de cercle al presbiteri. La porta principal, d'un sol arc de mig punt presenta una llegenda incisa a la clau: SANT ANDREU i una data del segle XVII, ara mig esborrada (probablement 1605, l'any de la consagració). Davant de la façana hi ha una galilea amb arcades de mig punt i teulada a doble vessant. Campanar de cadireta d'una sola arcada.
Aquesta capella de Sant Andreu fou consagrada el dia 4 de juliol de l'any 1605, segons un autor local. (Baig Aleu) Tradicionalment ha estat considerada com una construcció romànica i efectivament la seva estructura respon a la de formes romàniques en l'arquitectura religiosa popular, però les dats concretes que posseïm no deixa lloc a dubtes de que fou construïda a principis del segle XVII. L'antic cementiri era a tocar els absis de l'església parroquial, fou traslladat prop de la capella l'any 1831.

Castell de Sant Llorenç de la Muga
El castell de Sant Llorenç de la Muga s'alçava als afores del nucli murat, a uns 200 m. a ponent del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només es conserva la torre d'Homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen, així com altres vestigis menys notables. La torre, aixecada en el centre del recinte, és de planta quadrada i d'uns 10 metres d'alçada. Són visibles les espitlleres. L'aparell és de còdols i argamassa amb carreus ben escairats als angles. A l'interior es conserva volta de canó de pedruscall.

Ermita de Sant Antoni
Descripció
Església situada a la riba esquerra de la Muga i a tocar a la carretera d'Albanyà. Aquest temple és de nau única, de planta rectangular i sense capçalera destacada. Presenta coberta a dues vessants, i a l'interior la volta és de canó. El portal és de rajol amb senzill rosetó, i al seu damunt, un campanar de cadireta d'un sol arc, també de rajol. Davant de la façana hi ha una galilea, amb coberta a dues vessants la que s'obren tres arcades de mig punt fetes amb rajols. Sobre l'arcada frontal hi figura la data 1835. A l'altar hi ha un petit retaule del segle XIX.
Notícies històriques
Sobre l'arcada frontal de la galilea hi figura la data de 1835. Dos documents parlen de la construcció i benedicció de la capella, ambdós datats també l'any 1835. El primer es refereix a l'obra de Pere Caballer. El segon document és l'acta de benedicció amb data del 22 d'abril del 1835.

Església parroquial i Campanar de Sant Llorenç de la Muga
Descripció
Edifici situat al centre del poble. És un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle XII, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya. A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.
Notícies històriques
Apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir. En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: "ecclesia sancti Laurencii" i "ecclesia sancti Laurentii de Samuga. El segle XIV apareix com l'"Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga. A finals del segle XVIII, durant la guerra gran el temple fou saquejat i cremat. També va sofrir desperfectes en la darrera guerra.

Fortificació a Sant Llorenç de la muga
Descripció
El nucli antic de Sant Llorenç de la Muga forma un dels nuclis medievals emmurallats més importants de la comarca. El recinte fortificat té una planta que s'aproxima a la forma triangular. Els trams de més llargada són al nord i a migdia. Aquest darrer, paral·lel al riu, afecta com ell una lleugera corba. El sector de llevant, que és el més curt -la base del triangle-, també segueix paral·lel al curs de la Muga puix que canvia ací de direcció. En el vèrtex de ponent del recinte, on s'uneixen els llenços de migdia i de tramuntana, hi ha un dels portals: el Portal de Dalt. Una altra porta, el Portal de Baix , s'obria a l'angle nord-est. Aquestes dues portes eren els accessos principals a la vila, en el camí que de llevant a ponent la travessa. Es conserven força vestigis de les muralles especialment torres. Dues de semicirculars, la més antiga té uns 10 m d'alçada, parament de pedruscall amb petites espitlleres amb merlets rectangulars. L'altra, molt mal conservada, segurament formava part del castell tancant el vèrtex de ponent. També es conserven sis torres quadrades en diferents estats de conservació, i una de circular coneguda com a Torre Farlingu (de planta circular i parament de grans carreus. Conserva espitlleres en la part superior, més avall, en canvi, hi ha unes petites obertures quadrades) Totes elles de complicat règim de propietat.
Notícies històriques
El Portal de Baix junt amb el de Dalt formaven l'artèria el voltant de la qual s'ordenaven els carrers del poble, ajuntant-se en el centre amb la Plaça Major. Possiblement, és una construcció dels segles XIII-XIV, així com la gran part de la muralla.

La Sínia
Descripció
Reproducció fidel de l'antiga sínia que s'emplaçava al mateix lloc i que va deixar de funcionar vora el 1940. Es tracta d'una gran roda de fusta totalment funcional, adossada a l'antic mur de pedra de la fortificació.
Notícies històriques
No es coneix la data en què es va construir la sínia original, però podria ser d'època medieval. Aquesta va deixar de funcionar vora el 1940. El 2009, l'Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga va encarregar al picapedrer Manel de l'Enconjunta que dissenyés una sínia que reproduís fidelment l'original, la qual es va instal·lar a l'emplaçament d'aquesta i inaugurar l'octubre del mateix any. Aquesta nova sínia és funcional, i permet regenerar uns 60.000 litres d'aigua diaris provinents de la Muga.

Font Pudosa
Descripció
La font Pudosa és la més propera a la població de Sant Llorenç de la Muga i està ubicada darrere de l'església, limitant limita amb el riu de la Muga. La seva construcció s'ha realitzat amb pedra vista irregular. Un pany de forma semicircular rebaixada allotja, al seu centre, un plafó decoratiu de rajoles de ceràmica. En aquest hi consta el nom del brollador, així com la representació de dues figures humanes, una passejant i l'altra aturada davant d'una font. Just a sota es disposa una estructura ubicada entre dos pilars, amb una petita pica central, plena de l'aigua que raja quan s'acciona la bomba manual de ferro, situada al seu costat. La font s'insereix en un mur baix de pedra coronat per una barana, que esdevé una balconada amb vistes al riu, ubicat a l'altre cantó. L'espai ha esdevingut una plaça i es completa amb una taula rodona i un banc semicircular, habilitats per al repòs o per fer un àpat, tal com era costum entre els estiuejants que arribaren al poble a principis del segle XX.
Notícies històriques
El nom de la font Pudosa es deu al fet que la seva aigua és sulfurosa. Es considera que presenta propietats medicinals i en el passat ha estat molt apreciada per al tractament de les malalties cutànies. És un dels brolladors més populars del poble, que és ric en recursos hidrològics, perquè està vertebrat pel riu la Muga. A part, la presència de fonts i pous és nombrosa en el terme municipal, tant al nucli històric com als seus entorns. Podien ser de titularitat pública o privada, en aquest darrer cas, situades dins dels terrenys dels masos dels voltants de la població. Els brolladors, a part de la seva funció d'abastiment d'aigua, varen esdevenir un nucli de reunió pels estiuejants a principis del segle XX, els quals hi organitzaven els àpats populars coneguts com a "fontades". En conseqüència, l'Ajuntament decidí arranjar aquests espais, tot afegint-hi bancs i taules de pedra. Les fonts més conegudes són les anomenades Pudosa, de la Muntada, de Palau, Fradera, del turó, del Lleó i de can Fogona; altres, malauradament, han desaparegut, com ara la del Cau, la Trobada o la del Rei. Totes elles presenten una notable diversitat de composicions químiques

Font de la Palanca
Descripció
La font de la Palanca, situada a l'oest del municipi de Sant Llorenç de la Muga, està excavada en la roca i consta simplement d'un doll que surt a través d'una canya, l'aigua del qual va parar directament sobre el terreny.
Notícies històriques
Sant Llorenç de la Muga és un poble ric en recursos hidrològics, perquè està vertebrat pel riu la Muga. A part, la presència de fonts i pous és nombrosa en el terme municipal, tant al nucli històric com als seus entorns. Podien ser de titularitat pública o privada, en aquest darrer cas, situades dins dels terrenys dels masos dels voltants de la població. Els brolladors, a part de la seva funció d'abastiment d'aigua, varen esdevenir un nucli de reunió pels estiuejants a principis del segle XX, els quals hi organitzaven els àpats populars coneguts com a "fontades". En conseqüència, l'Ajuntament decidí arranjar aquests espais, tot afegint-hi bancs i taules de pedra. Les fonts més conegudes són les anomenades Pudosa, de la Muntada, de Palau, Fradera, del turó, del Lleó i de can Fogona; altres, malauradament, han desaparegut, com ara la del Cau, la Trobada o la del Rei. Totes elles presenten una notable diversitat de composicions químiques i, fins i tot, propietats medicinals, com la deu de la Pudosa.

Pont de Sant Antoni
El pont de Sant Antoni, anomenat també "pont del Grau" es troba a 2,5 km de Sant Llorenç, aigües amunt de la Muga, en direcció a Albanyà. El nom primitiu és pont del Grau, però l'ermita de Sant Antoni, emplaçada a la vora del cap del pont, va canviar-li el nom. El pont, aixecat aprofitant una penya calcària, té dos arcs de mig punt de molt diferent amplada. Per alçar el pilar central, de forma romboïdal, es va aprofitar una penya calcària que hi ha dins del riu, la situació descentrada d'aquesta és la causa del desplaçament lateral del pont. Presenta aparell de pedres ben escairades en els arcs i base del pilar, mentre que a la resta, materials poc treballats

Torre de Farlingu
La torre Farlingu està situada en el nucli històric del poble. És una construcció de planta circular, el parament és construït amb pedres grans, però poc treballades, unides amb argamassa. A la part superior es conserven espitlleres, però més avall, en canvi, hi ha unes petites obertures de forma quadrada. Unia les muralles en l'angle sud-est. La base fou construïda amb pedres de grans dimensions, encara que no escairades, aquesta part té una amplada major. En la part superior hi ha pedruscall, conserva les espitlleres, rectangulars, molt estrets i allargades.

Torre de Guaita o del Moros
Descripció
Al sud-oest i als afores del poble, a l'altre costat del riu, dalt d'un turó hi ha una gran torre de guaita medieval. Aquesta torre dominava i vigilava tota la vall. És una torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra calcària parcialment treballat. D'una alçada de 10 metres aproximadament, amb 6 metres de diàmetre interior amb murs de 1.80 m de gruix. L'aparell és de pedra calcària de carreus mal escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a mesura que van pujant formen filades i els carreus estan més ben tallats. Són visibles espitlleres en el mur i mènsules a dalt de tot. La porta d'entrada és allindada i està un metre enlairada del sòl. L'interior és de dues plantes cobertes amb voltes semiesfèriques, a la volta del primer pis són visibles restes de l'encanyissat. No hi ha cap escala completa, per raons defensives.
Notícies històriques
Segons un document del 1292, en temps del rei Jaume II, per defensar el poble, hi havia trenta-cinc homes a la vila, vuit dels quals al castell, i quatre en aquesta torre.

Sistema regadiu REC
Sant Llorenç de la Muga és una vila emplaçada en el curs alt de la Muga, al mig d'una vall encaixonada entre serralades. En aquest lloc la Muga forma una pronunciada corba, una recolzada, de manera que circueix el nucli de la població pels costats de migdia i de llevant i, en bona part, de ponent. El rec del Molí presenta un curs, de vegades subterrani i de vegades a la superfície, de decisiva importància sòcio-econòmica a l'època i determinant de la forma física de l'immediat entorn del nucli murat. Per aquest motiu es construïren canals i comportes que poguessin desviar l'aigua convenientment i així poder fer-ne ús. Constitueix una desviació del riu Muga, que passa per l'altre costat del poble, paral·lel al traçat nord de la muralla.