RUTA 4 A PEU - EXCURSIÓ AL MOLÍ DE LA ROCA

Aprop del Mas del Pelat i girava un dels molins fariners més importants des del segle XVI, era el Molí de la Roca (1569), de grans dimensions i amb dues sales de molturació. Com la majoria dels molins propers, era regentat per gent de Maspujols; un dels propietaris en va ser Joan Salvat. Sembla que aquest molí queda deshabitat a primers del segle XIX, es diu que poc abans de deixar-se perdre s'hi fabricava moneda falsa.
Actualment en queden algunes parets en peu que corresponen a construccions de diverses èpoques, la més antiga sembla la de contenció de la bassa, on al seu damunt son visibles dos cacaus d'un metre de diàmetre dintre un encaix quadrat que fa la bassa.

D’altres molins propers a Maspujols també estaven situats riera amunt, al terme de l'Aleixar (al 1761 n’hi havia nou ), eren d'una mola i molien a bassades. La mola era de granit, una pedra prou dura per al treball que havia de fer. Les ordinacions municipals eren força severes pel que fa a la regulació de l’ús de l’aigua i al manteniment de recs i sèquies i imposaven multes que eren elevades per a l’època. L’existencia dels molins fariners d’aigua estava condicionada als cabals que baixaven per la riera, la qual cosa provocava que s'haguessin de fer obres molt costoses per portar l’aigua al molí, que consistien en construir una resclosa per recollir l’aigua de la riera i portar-la cap a una bassa de grans proporcions amb la finalitat d’emmagatzemar-la per disposar de cabal adequat que garantís el funcionament del molí i en previsió de quan n'hi hagués mancança.
La seva presencia a la nostra comarca està documentada des del segle XIII i van ser importantíssims per a la molturació dels cereals. Els molins també podien ser de sang (de tracció animal) i fins i tot de vent (sembla que els àrabs ja els feien servir al Camp de Tarragona des del segle X). Els molins de sang foren molt freqüents al Baix Camp per la seva tradicional manca de cabals d’aigua suficients per moure els molins, mentre que els molins de vent potser no tant, pero tot i així al mas de Borbó s’han trobat restes d’un antic molí d’aquestes característiques.
En l'actualitat. d'algun d'aquests molins en queden restes significatives; d'altres o bé han desaparegut o es troben en un estat de conservació gairebé ruïnós.