Romanyà: Dolmen Cova d'en Daina, Menhir de la Murtra, Font del Prat

Agradable passeig, gairebé sense desnivells, des del nucli de Romanyà de la Selva. Es passa per Menhir de la Murtra, i seguint els senyals es passa per darrera el cementiri, (on hi ha enterrada la Mercè Rodoreda). Després segueix el camí indicat cap el Dolmen de la Cova d'en Daina. Torna per l'altre costat de la carretera, per la font del Prat.

"Amb una mà damunt de la pedra mil•lenària per veure si podia copsar-ne la influència màgica dels corrents tel•lúrics i dels corrents aeris, vaig evocar les pedres blaves de Stonehenge, tanta pedra misteriosament traslladada de lloc per convertir-la en monument megalític. Pedres d’una tonelada, de dues tonelades, de tres tonelades, alçades enlaire per posar-les planes per l’eternitat damunt d’altres pedres i voltar-les del cercle encantat. Del dolmen de Romanyà a pensar en els druides, segons Robert Graves druida vol dir Home d’alzina, el camí és curt. Els homes blancs que ensenyaven a la joventut el moviment dels astres, la grandesa del món i de la terra, les ciències de la naturalesa, la força i la puixança dels déus immortals. Els seus poders màgics eren innombrables, feien aixecar-se els vents i les tempestes, cobrien la terra de boires per portar confusió als exèrcits enemics. Eren mestres en l’art de transformar els cossos. Segons Plini exercien la medicina per viure. Podien assecar els vius. Fabricaven elixirs d’oblit. Eren capaços de crear visions a distància. Els era interdit de portar armes i matar. Se sabien immortals. Per trobar un druida a Romanyà una nit de lluna donaria anys de vida; perquè m’ensenyés l’art de fer còrrer les boires i a adquirir saviesa… no n’he vist mai cap però estic segura que encara en queden alguns de mig abaltits pel cor de les alzines que eren el seu arbre sagrat. Admiro la majestat del xiprer, la fulla tan ben dibuixada del roure, la tendresa dels pollancs, i l’escabellament dels desmais, però el meu arbre, per discret, per la seva fulla perenne, la soca rugosa de suro, és l’alzina sagrada."

("Romanyà" dins Mercè Rodoreda. Fulls de la Revista de Girona 175.)